Cal Foro

Inicialment, la medicina romana, la dels etruscs, es basava en la màgia i la religió. També se sap que eren hàbils practicants de l'endevinació i en la fabricació de pròtesis dentals. Després van arribar els primers metges grecs i els etruscs es van mantenir resistents davant l'invasió de la cultura hel·lenística. Finalment van absorbir els sabers i costums grecs.    La medicina grega dels metges Hipòcrates i Asclepi estava dividida en tendències i pràctiques irreconciliables. Cada postura mantenia amb fermesa la seva metodologia. La diferència es valorava per damunt de les similituts. Un predomini de la divisió per damunt de la unitat. L'escola d'Hipòcrates, sostenia la vis medicatrix naturae (via mèdica natural) i per tant seguidora d'un mètode expectant, consistent a no violentar el curs de la malaltia. Hipòcrates deia que el primer que havia de fer un metge era no fer mal (primum non nocere). S'orientava a respectar, estudiar i escoltar els missatges del sím...

 Vaig a sintetitzar algunes coses en plan ràfega que em criden l'atenció respecte mi mateix. Quan m'observo una part de mi és artista. Creativa. Aquesta part meva, li interessa l'essència de les coses. El sentit vital. L'origen de tot. S'apropa a escoltar als vells, als savis, als filòsofs. Estudia l'entramat psicològic de la història de l'art, tot i que no li interessa aturar-se massa temps en cap pintor en especial. Li interessa el coneixement, la saviesa. És una part curiosa que ho vol saber tot. Reunir-ho tot i destilar-ne una versió personal. Vol conèixer els secrets de la natura, del cel, de la humanitat. És una veu existencialista, subjectiva. La llibertat. Viatjar, explorar món. Vol conèixer el rerefons de les coses. Explorar les diferents escoles de pensament. No li interessa massa el diner ni la matèria.  Té dèries de col·leccionista. També es mostra humanista. Amorós i sociable, sempre pocurant no sotmetre's. Té la seva manera i que no l'e...

A grans trets, percebem la realitat filtrada pels nostres sentits, per l'estat del nostre cos, pel que marca la cultura, per la posició que ocupem a la família i a la societat, i per la manera com opera la nostra ment a nivell personal. No s'afronta una lesió o una dificultat de la mateixa manera si hem dormit bé o ens hem passat la nit com mussols. Tampoc si hem anat de casament i hem begut i fumat com ho faria Bacus o si hem seguit la rutina del gimnàs, el dinar pautat pel dietista, la sagrada migdiada, el passeig amb familia i el batut de fruites tropicals a la platja amb els amics. Tampoc si estem enamorats o depres. L'estat del cos condiciona la manera d'experimentar i afrontar la vida, entre les quals s'inclouen les lesions, els dolors i les adversitats.  Sense ser dogmàtics ni fatalistes. Si a casa t'ha tocat assumir un rol de germà gran protector dels petits no et donen gaire dret a queixar-te. La teva veu adulta guardiana, el teu super yo, ha de mostrar...

Fa un temps vaig escriure una entrada sobre les relacions amoroses.  Conèixer l'humà en essència és conèixer allò que mostra i, sobretot, allò que oculta. La veritat del seu inconscient, meticulosament ben organitzada a l'ombra, a la penombra i a l'antombra del nostre camp existencial. Operant com a mecanismes adaptatius per preservar la vida. Els humans som animals socials. Ens organitzem per tribus.  Per què la familia és l’estructura que sobreviu a totes les èpoques i cultures de la Terra? Totes les cultures s’organitzen per famílies. Per què? Perquè és tant competent?  Per conveniència? Per gust i plaer? Per supervivència? Per lleieltats? Per enamorament? Sembla una perspectiva egoïsta la de la unió per benefici comú en pro de la seguretat i la preservació de la vida. Potser no és bonica, bucòlica... Però també existeix i és regla de vida. L'amor es diu que és allò que ens uneix.  Més enllà del benefici o remei per calmar la por l'amor té que veure amb la satisf...

Alliberar-se amb el color Milions de persones de totes les edats esclaten d’alegria per conmemorar la primavera hindú. Entre càntics i balls, s’embadurnen amb polsims grocs, vermells, verds, blaus i roses que ofereixen venedors ambulants per espantar els mals esperits. D’aquí i d’allà plouen cubells d’aigua colorejada que ho tenyeix tot. En els inicis del festival, les pols de colors provenien de plantes com la cúrcuma, el neem o el dhak, herbes preescrites per metges tradicionals (indis ayurvedes), per ajudar a prevenir refredats que habitualment acompanyen els canvis de temps. A cada color, per conveni simbòlic cultural, se li assigna una finalitat terapèutica: el blau es relaciona amb la vitalitat, el taronja amb l’optimisme i el verd amb l’harmonia.  N’hi ha que llancen pètals de flors, però també els que s’acosten i desitgen el Happy Holi i, amb les puntes dels dits, colorejen el rostre, el cap i el coll del seu interlocutor, anticipant així l’alegre to de les flors que naixer...

L'art africà és a tot el món menys a Àfrica. La colonització, la conquesta, l'espoli i apropiació de la cultura viva participativa transformada en cultura morta contemplativa de vitrina.  Els animals són a tot arreu menys als seus ecosistemes naturals. La colonització, la conquesta, l'espoli i apropiació de la vida transformada en objecte contemplatiu de vitrina als zoològics.  Mercantilitzem la cultura i la vida. Així es mou el nostre món capitalista.  Reinstaurar? Principi de justícia? De no maleficiència? Ètica? Respecte? Per desgràcia fins i tot la medicina es mou en processos d'aquest estil. La mercantilització actual de la salut fa por. En nom del dret a la vida, a la llibertat i al bé de tots es fa el que sigui amb els procediments que sigui.  En pro de la vida o en pro de la mort?  Els models de salut indígenes no curaven infeccions. La biomedicina es mostra més efectiva en aquest sentit. Cura infeccions però, al mateix temps, arrassa i destrossa món....

Després de treure a passejar el dimoni, aflora la veu de l'amor. Hi ha una veu profunda en tots i cadascú de nosaltres que no es posiciona, no escull cap part sinó que abraça totes les veus.  El benestar també té que veure amb la serenitat. Veure el món des d'una terrassa existencial on no escollim cap part sinó que ens orientem a reunir les polaritats confrontades en vies de reconnectar amb la plenitud. En el camp de la medicina, existeixen tota una pluralitat de cultures mèdiques que ofereixen una diversitat i riquesa de pràctiques i sabers per fer front a fenòmens indefugibles i essencials com el naixement, la malaltia o la mort.  Els humans necessitem explicar-nos el món i actuar en aquest. Necessitem el·laborar discursos o representacions que expliquin el caos irracional unitari essencial que defineix la realitat. Necessitem generar un ordre per fer-li front. Un cosmos. I retornar les nostres accions als sistemes més grans dels quals en formem part. Cada medicina existeix...

  Aquest matí després de llevar-me obro el mòbil i em trobo amb això: No entiendo como todavia no sabes esto... 💥 👉¿Cuántas veces te ha dicho tu paciente que se nota el cuello o la espalda rígida? ¿Que viene a ver si le puedes hacer un 'masajillo'?👋 Esta mañana mismo cuando empieces a currar, algunos pacientes te lo diran. Y tu, seguidamente, les tocarás y les 'estrujarás' un poco los trapecios y le diras: "Si si! Efectivamente, está cargadísimo!"👌 Para luego tumbarlos y darle un masaje como buen 'fisiomasajista' que eres. O por el contrario, quizas les claves unas 'agujillas' o le pasarás la indiba si eres más un 'fisioelectricista'.⚡️ Es lo fácil, lo cómodo, lo que espera de ti el paciente, lo que le da 'gustirrinin'...🤤 ¿No? ⚠️ Pero la revista Nature, una de las más importantes revistas científicas del mundo, publicó en 2017 que "LA SENSACIÓN DE RIGIDEZ DE LA ESPALDA ES UNA CONSTRUCCIÓN PERCEPTUAL PROTECTORA EN LUGA...

 Quan estem flotant dins el ventre de la mare percebem el nostre cos de manera diferenciada a l'ambient intrauterí o bé percebem la realitat que anomenem corporal, el cos, i extracorporal, l'ambient, com un tot integrat indiferenciat? En quin moment prenem consciència del nostre cos? O millor dit, en quin moment establim els seus límits? Percebem el cos de cap a peus com la mateixa cosa? O bé percebem diverses parts aïllades i fragmentades? En algun moment vam prendre consciència dels dits. De les mans. Dels llavis. De la panxa... En el moment del part vam percebre el nostre cap en contacte amb les parets vaginals de la mare?  Segurament el contacte amb el cos de la mare va construïnt els primers mapes del nostre cos i del món. El pit, la panxa, l'esquena, redere el cap, les galtes, el cul... Cada carícia anava detallant el mapa del nostre cos. Els nostres llavis succionant. L'aire fregant les parets del nas. La panxa per dins quan apretava la gana. Els dits tocant cose...

No ens relacionem amb el cos sinó amb els mapes que imaginem d'aquest. Cada professional de la salut s'orienta i es relaciona amb uns models del cos humà i de la medicina. Cada professional fa les seves representacions. Cada model mèdic imagina a la seva manera el cos. De la mateixa manera cada persona el•labora les seves representacions del cos. Això ha passat en totes les diverses cultures del món, d'ara i del passat. Cadascú el•labora les seves narratives i pràctiques. L'art i els manuals de medicina són el reflex de com ens orientem i ens relacionem per abordar els fenòmens de la vida que anomenem salut i malaltia. Que diferenciem però que no deixen de ser un mateix fenomen, en essència. La raó fragmenta el món amb el llenguatge  La nostra ment inconscient sempre vetlla per preservar la vida.  El símptoma és una senyal en el camp de la consciència amb un missatge que mou a una acció.  És un missatge que emergeix a la consciència des de capes més profundes. Una part ...

La medicina actual fonamentada en la neurociència del dolor s'orienta a conèixer les suposades causes objectives del símptoma decantant-se per una concepció biològica de la malaltia. L'antropologia sociocultural proposa una visió més interpretativa del símptoma el significat del qual depèn de la perspectiva de cada cultura mèdica.  Després d’anar cap aquí i cap allà visitant diferents especialistes pot ser que encara et quedi pendent una opció? Ja t’ho has consultat a tu mateix/a?  La filosofia proposa una visió subjectiva de l'experiència dolorosa preguntant-se què significa el símptoma per la mateixa persona que l’experimenta, sense dogmatismes (científics, religiosos, culturals...). La gent que ve a la consulta ve consultar-me a mi com a professional amb uns models de salut i, sobretot, a consultar-se a si mateixa.  T’ofereixo un espai perquè connectis amb tu, perquè t’exploris i et coneguis des d’un estat més fort i des d’aquí rescatis aquelles intuïcions de solució q...

Al llarg d'una vida humana, des que naixem fins que morim, experimentem el món com un procés de diversos cicles en els quals operen diferents intel•ligències per conèixer la realitat.  El mateix ha passat al llarg de la història de la humanitat, desde l'antiguitat clàssica fins l'actualitat moderna. Segurament va passar durant les primeres civilitzacions. També al que anomenem prehistòria. La ment i el cos comparteixen les propietats de la Terra, del sistema solar, de la nostra galàxia i de l'univers. L'univers també es mou amb aquests processos cíclics de creació i destrucció. Trobem diferents nivells fractals. De primer no hi havia res. Del res va sorgir el tot. El món ja hi era abans que el representéssim o l'expliquéssim.  Abans d'existir, de néixer, hi havia món. Inicialment el món és irracional. El caos. El terra que trepitja l'ordre és el caos. La irracionalitat.    El caos que vivim quan es tambaleja el nostre castell de creences. Similar a l...

  Dia dels Morts. Obro el mòbil i l’aplicació del calendari em recorda que avui celebrem el dia dels morts. Fa uns anys era l’agenda de paper qui m’avisava. I més enllà recordo que qui ho feia era la meva àvia.  De les tres paraules reunides, la tercera, simbòlicament ha evocat en mi la metafísica del record. Imatges d’aquells qui van traspassar la frontera de llum i van quedar segellats i interioritzats més que mai en la familia del meu jo.  Contràriament al que pugui semblar, aquesta data significa i ens fa sentir molt vius. Passem revista. Reordenem les nostres prioritats. I com cap altre medicina aconsegueix que dignifiquem la vida. Els morts són una part del meu passat que segueix passant en forma de record. Tot d’experiències compartides. Agradables i, cal dir-ho per completar, també desagradables. Tot i que la meva ment hàbilment fa que predominin les primeres.  Un record viu d’aquestes persones tant importants per mi i que cada vegada que m’apareixen i les re...