Un record
Recordo que em vaig despertar i vaig tenir el següent pensament. L’atenció. L’atenció és com el mouse de l’ordinador. I allà on va la nostra atenció va la nostra energia. Recordo que em feia mal la panxa. Havia menjat molt de fregit i estava portant un ritme de vida frenètic i amb moltes autoexigències. El meu sistema nerviós m’estava avisant a través del meu aparell digestiu que alguna cosa havia de canviar. Ho vaig escoltar. Ho vaig contemplar. M’hi vaig dedicar una estona. I vaig anar sentint com els budells anaven fent canvis de tensió. Canvis de posició. Es movien els gasos. Vaig traslladar l’atenció a altres punts de l’esquena, de la part posterior de les cames, de les cervicals… Tots els llocs que sentia alguna molèstia. I només amb l’atenció, amb la contemplació i paciència, vaig anar notant com el meu cos anava autorregulant tota la meva condició. Aquest autocontrol em va recordar que m’atreia aquesta capacitat de la Sara. I també vaig recordar que jo de petit practicava tot s...
