La tercera edat
Mira que m’arriba a agradar Sant Antoni de Calonge. I especialment Torre Valentina. Però sempre (bé, rectifico, tot sovint) dic que el dia que em jubili me n’aniré a viure a l’Escala. I després m’ho repenso i dic que encara que no em jubili també hi aniré. De moment, em conformo en escapar-m’hi per mullar-me els peus els dijous al migdia (després de les dinàmiques de marxa nòrdica amb el DipSalut a Torroella de Fluvià i Camalleres i abans d’entrar a treballar al torn de tarda al centre mèdic de Torroella de Montgrí) i passejar-m’hi amb més calma els caps de setmana. La zona d’Empúries és dels llocs que em connecten més de la Costa Brava. Això del retiro, de jubilar-se, dóna molt per parlar. I mira que és un tema recent. Jo diria que antigament la gent no es jubilava. Segurament les necessitats no ho permetien. Mentre hi hagués salut continuaven pencant de valent. I els qui ja no podien deixaven les seves ocupacions laborals habituals i es dedicaven a unes altres activitats que sí ...
