Cal Foro

És recomanable i necessari tenir conceptes preconcebuts de la vida. Els manuals de valoració i diagnòstics, les pautes d'assistència i d'altres esquemes i models ens ajuden a apresar els successos que fan patir les persones i esbossar estratègies de solució. El mètode que proposo per assistir les persones manté una estructura de medicina clàssica que consta de diverses fases, més o menys marcades, passant per una valoració o comprensió de la situació problemàtica mitjançant un interrogatori i una exploració física; un diagnòstic útil (és a dir, que orienti a la solució) de les estructures, funcions i ocupacions afectades; un raonament pel disseny del pla d'acció o estratègies de solució; l’execució de les preescripcions o comprovació de les competències al actuar al món; i finalment la revisió dels resultats.  Durant aquest procés estructurat i metòdic hem de tenir present que ens trobem davant de dues realitats. La del consultant, qui ha d’extreure la millor intuïció de so...

Una de les qüestions que més m’ha intrigat i cridat l’atenció durant la redacció de la meva investigació a "El Quadern del Curandero" és la següent pregunta:  Qui sóc jo? Qui som cadascú de nosaltres? Segueix el fil: Jo sóc tímid… Excepte quan sóc extrovertit. Jo sóc poruc… Excepte quan sóc valent. Mark Twain deia que tots som com una lluna, amb una part que mai ensenyem.  Una cosa que em passa sovint és que no aconsegueixo quedar-me satisfet amb la manera de presentar-me. Si m’identifico com a fisioterapeuta, com a terapeuta, com a sanador, com a psicoterapeuta, com a arterapeuta, com a psiconeuroinmunòleg, com a pensador, com a antropòleg, com a aficionat entusiasta de la medicina, com artista, com a pare, com a profe, com a vogador… Les persones som unes i plurals al mateix temps. Cada vegada que posem llum a un aspecte de nosaltres deixem de banda d’altres. Penso que el verb ser és un mal verb per definir-se. És massa estàtic. El verb estar el trobo més dinàmic i s’orient...

L’amor als altres. Quina gran tema. El nostre inconscient és paleolític. Ens movem en tribus (famílies, societats, poblats) i ens relacionem amb diversos membres de la tribu en termes d’amor. Des del meu punt de vista la personalitat de cada membre de la tribu és un conjunt de veus. Cada persona en si mateixa és un conjunt d’esperits, d’ànimes, de veus, d’intel·ligències, d’arquetips… digueu-li com volgueu. Cada veu emet una freqüència energètica determinada. La ment és energia. I aquesta vibració en diferents nivells de freqüència connecta amb altres veus similars o contràries. Dues persones se senten bé quan els canals de comunicació es troben i es polaritzen en alguns aspectes. Recordo que quan tenia uns 24 anys em vaig relacionar amb una noia de Barcelona i vam crear un grup de conversa pel mòbil que es titulava “els dimonis vividors”. Així és, connectàvem des de la dimensió més creativa, traviessa i rebel de nosaltres. Però no compenetràvem a nivell familiar. Aquestes compatibilit...

Vivim en una paradoxa clara que ens afecta profundament. D'una banda la moral de la nostra societat critica i domnifica l'ego. L'ego s'entén com allò que ens corromp. Que ens deteriora. Que ens converteix en males persones. Sento arreu crítiques cap a l'ego.  Però què és l'ego? L'ego és orientar l'atenció cap a un mateix/a. Dirigir l'energia cap a un mateix/a.  I el més curiós del cas és que la mateixa societat que malaeix l'ego al seu torn aplaudeix i benera tot allò vinculat amb l'autoestima i la cura de si mateix. Vetllar i tenir cura de l'amor propi, la confiança amb un mateix, la pròpia salut i el propi benestar. El nostre inconscient, la nostra intel·ligència més profunda, sempre vetlla per preservar la nostra vida. Sempre vetlla per nosaltres. Pel nostre benestar. Allò que ens fa patir apunta directament a que revisem algun aspecte dins nostre, que reorientem l'atenció a nosaltres. La vida vol i ens diu que ens mirem i ens cuid...

    Imagineu per un moment que sou una vida fora de la Terra. Una vida sense forma ni matèria que viatgeu per l'univers i que per motius que ara desconeixeu us ha tocat apropar-vos a una galàxia que anomenen La Via Làctea. Resulta que no controleu el vostre moviment, esteu viatjant en mode pilot automàtic que algú que no recordeu ha programat prèviament perquè empreneu aquest viatge intergalàctic. Veieu tot d'astres lluminosos al vostre voltant i noteu que us esteu apropant a un en concret que en direm Sol. A mesura que us hi aproximeu veieu tot de masses de roca orbitant donant voltes a aquest Sol, així com planetes de gas, uns amb anelles, d'altres sense. Uns més grans i d'altres més petits. Uns de tons blavosos, d'altres grogencs, taronges, vermells i marronosos. Albireu un que us crida l'atenció. És un planeta blavós amb núvols filosos de color blanc. A mesura que us hi acosteu distingiu els matisos del color marró terra i el verd. Fora de la linia que dibui...

Molt apreciada i respectada senyora directora, M'han vingut a la ment algunes idees referents a la feina que m'ha estat encomandada i a la qual aprofito per agraïr-li l'oportunitat que se m'ha concedit. Noves o velles possibilitats que se m'han acudit en moments de silenci i creativitat.  És possible, per no dir molt probable, que ja hagin estat contemplades per la resta de l'equip amb anterioritat. No sé si feu reunions. Si entre tots mireu de treure el millor de cadascú. Jo sóc nou i provaré de limitar-me a substituir la fisioterapeuta titular. Tot i que, per molt que m'hi escarrassi, ja li faig saber ara i aquí que no trobarà en mi el doble que potser espera. Seria massa costós per part meva esdevenir una còpia o imitació fidel d'ella. Per molt que es pretengui, una trompeta sona més aguda que un trombó encara que moguis la posició dels llavis. El cas és que no me'n puc estar de compartir. M'agradaria conèixer-vos més a fons i saber l'opin...