Festival holi. AllIberar-se amb el color

Alliberar-se amb el color

Milions de persones de totes les edats esclaten d’alegria per conmemorar la primavera hindú. Entre càntics i balls, s’embadurnen amb polsims grocs, vermells, verds, blaus i roses que ofereixen venedors ambulants per espantar els mals esperits. D’aquí i d’allà plouen cubells d’aigua colorejada que ho tenyeix tot. En els inicis del festival, les pols de colors provenien de plantes com la cúrcuma, el neem o el dhak, herbes preescrites per metges tradicionals (indis ayurvedes), per ajudar a prevenir refredats que habitualment acompanyen els canvis de temps. A cada color, per conveni simbòlic cultural, se li assigna una finalitat terapèutica: el blau es relaciona amb la vitalitat, el taronja amb l’optimisme i el verd amb l’harmonia. 

N’hi ha que llancen pètals de flors, però també els que s’acosten i desitgen el Happy Holi i, amb les puntes dels dits, colorejen el rostre, el cap i el coll del seu interlocutor, anticipant així l’alegre to de les flors que naixeran aviat. El desenfrè cromàtic serveix als participants per oblidar els errors del passat, perdonar els deutes i encarar present i futur nets.

Empapar-se de color és una renovació espiritual que afecta a l’estat anímic i, de retruc, bioquímic corporal, per celebrar i tirar endavant la vida.

Tot ritual cultural serveix per connectar amb la vitalitat. L’acció simbòlica, el gest poètic, utilitza el llenguatge de l’inconscient per generar un canvi en la percepció que reorienta la nostra força i vitalitat. Tot ritual toca la part més profunda de la persona i la seva fisiologia.

L’acció, la percepció, l’emoció i el discurs reunits en pro de la vida fan la màgia del canvi i de la curació. 

La vida es passar contínuament d'uns trànsits a uns altred. Hi ha trànsits que ens donen salut, d'altres ens la treuen.