Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2023

Una pausa, necessària

Una pausa, necessària! Aprofito aquesta estona de temps lliure per canviar de registre. Preneu-vos l'entrada com un monòleg interior on deixo fluir la paraula sense miraments. Fins ahir que porto uns dies molt capficat amb la teoria. Moltes hores assegut davant de l'ordinador portàtil llegint lectures d'autors de referència i vinga transcriure els meus resums a les entrades pertinents del blog. Un predomini de la ment racional de cap a peus (i exactament en aquesta direcció que va l'energia). El cas és que per "apresar" això que estic estudiant és fonamental focalitzar l'atenció. Anar al kit de la qüestió. És cert que aquestes entrades tenen poca salsa meva, són més aviat reculls de pensaments d'altres autors reconeguts en el tema. Em sento més segur quan llegeixo opinions diverses sobre els temes que m'interessen. Em serveixen de marc general, un suport per posteriorment posar la meva cullerada. Per això cal que estigui ben paït.  D'altra band

De què parlem quan parlem del símptoma? Aproximacions teòriques (Part 2)

Imatge
  De què parlem quan parlem del símptoma? Aproximacions teòriques (Part 2) El símptoma com a experiència humana El cervell és un òrgan del sistema nerviós central localitzat dins el crani. Simplificant, anatòmicament està format per dos hemisferis, un tronc encefàlic i el cerebel. El cervell regeix funcions específiques per a la vida, com ara la coordinació, la recepció sensorial, la parla, la memòria, l'el·laboració de pensaments, el control muscular i la coordinació del moviment entre milions d'altres funcions. La ment defineix les funcions superiors del cervell, és a dir, aquells atributs que li donen sentit en fer-les subjectivament, com ara la personalitat, la raó, la intel·ligència i les emocions. La part conscient de la ment és aquella que s'encarrega de la percepció de la realitat, de tot allò que experimentem i que podem reproduir, comentar i compartir sense esforç.  Per exemple, coses que percebem o pensaments recordats i imaginats que ens apareixen. La part subco

De què parlem quan parlem del símptoma? Aproximacions teòriques (Part 1)

Imatge
De què parlem quan parlem del símptoma. Aproximacions teòriques (Part 1) En el nostre dia a dia o llenguatge habitual estem acostumats a parlar de símptomes . Per exemple, diferenciem en símptomes físics quan tenen que veure amb el cos (la picor, el dolor associat a dany), en símptomes psicològics quan tenen que veure amb la ment (com podria ser la tristesa o la depressió), en símptomes familiars o socials quan tenen que veure amb el conjunt de la família o comunitat (com podria ser una baralla o una guerra), o fins hi tot hi ha qui parla de símptomes planetaris com si la Terra fos una unitat viva. Ara bé, com definim el símptoma com a concepte aplicat a la salut?  Veiem alguns exemples: De vegades parlem del símptoma com a sinònim d'un problema , una dificultat, una complicació ... D'altres com un trastorn, una alteració, un desordre , alguna cosa que no va bé... Un símptoma també pot ser una manifestació, una expressió, una reacció, una resposta ... O pot ser una acció, un