Percepcions i dolor

A grans trets, percebem la realitat filtrada pels nostres sentits, per l'estat del nostre cos, pel que marca la cultura, per la posició que ocupem a la família i a la societat, i per la manera com opera la nostra ment a nivell personal.

No s'afronta una lesió o una dificultat de la mateixa manera si hem dormit bé o ens hem passat la nit com mussols. Tampoc si hem anat de casament i hem begut i fumat com ho faria Bacus o si hem seguit la rutina del gimnàs, el dinar pautat pel dietista, la sagrada migdiada, el passeig amb familia i el batut de fruites tropicals a la platja amb els amics. Tampoc si estem enamorats o depres. L'estat del cos condiciona la manera d'experimentar i afrontar la vida, entre les quals s'inclouen les lesions, els dolors i les adversitats. 

Sense ser dogmàtics ni fatalistes. Si a casa t'ha tocat assumir un rol de germà gran protector dels petits no et donen gaire dret a queixar-te. La teva veu adulta guardiana, el teu super yo, ha de mostrar-se visible en tot moment. Si el clan t'ha situat com el petit mimat de casa afrontaràs la vida, el dolor i les adversitats des d'aquesta posició perceptiva de ser salvat i cuidat. Si ets l'ovella negra del mig, el segon dels tres germans, potser cridaràs més l'atenció perquè et facin cas o potser per reunir la familia que ha quedat disgregada per conflictes passats i que segueixen passant entre les relacions dels membres. Són exemples a l'atzar per res deterministes. Exemples en els que es treu a passejar la veu més salvadora, guardiana victimista o simptomàtica. Les adversitats, les lesions, el dolor s'afronten des d'aquestes i d'altres posicions perceptives. Hi han molts rols i estereotips socials (a mi m'agrada dir-los tribals, apelant a la metàfora caçadora recol•lectora de com opera el nostre inconscient individual i col•lectiu).

Cadascú té una manera particular d'orientar l'atenció a nivell psicològic i lingüístic. Uns el•liminen unes informacions per orientar-se a d'altres coses que consideren més interessants. Uns altres generalitzen unes creences o en distorsionen d'altres. Passats que segueixen passant. Expectatives de futur... Hi ha moltes maneres d'orientar-se i relacionar-se.

Escollim i organitzem les paraules d'una manera o altra. Tal i com ens parlem a nosaltres produïm una energia vital determinada. Ens movem en la gramàtica i pragmàtica en els estats de benestar i malestar.

Tots aquests processos no són estàtics. Canvien permanentment. El que es mostrava victimista en aquell escenari es mostra protector, infantil o serè en l'altre. O el que es mostrava dèbil i pessimista allà aquí es mostra fort i optimista. Les altres persones, els espais que habitem, la roba que portem, els moments, els successos, la manera de percebre el temps... Modifiquen la manera de percebre les coses i d'afrontar el dolor i el patiment. El teatre social sempre està present a un nivell inconscient. La salut és comunicació.

Vivim el dolor i el patiment sota diferents estats o trànsits hipnòtics contínuament. I això pot modificar-se. Es pot canviar. El mateix problema, la mateixa lesió... es pot percebre de múltiples maneres. Convé entrenar la creativitat, aprendre a afrontar la vida des d'altres terrasses existencials. Visitar nous i vells estats. Més fèrtils. Que ens connectin amb la força i vitalitat per tirar endavant. Tot dolor, com tota experiència, té caràcter subjectiu.