Contradiccions professionals en teràpia manual
Aquest matí després de llevar-me obro el mòbil i em trobo amb això:
No entiendo como todavia no sabes esto... 💥
👉¿Cuántas veces te ha dicho tu paciente que se nota el cuello o la espalda rígida? ¿Que viene a ver si le puedes hacer un 'masajillo'?👋
Esta mañana mismo cuando empieces a currar, algunos pacientes te lo diran. Y tu, seguidamente, les tocarás y les 'estrujarás' un poco los trapecios y le diras: "Si si! Efectivamente, está cargadísimo!"👌
Para luego tumbarlos y darle un masaje como buen 'fisiomasajista' que eres.
O por el contrario, quizas les claves unas 'agujillas' o le pasarás la indiba si eres más un 'fisioelectricista'.⚡️
Es lo fácil, lo cómodo, lo que espera de ti el paciente, lo que le da 'gustirrinin'...🤤
¿No?
⚠️ Pero la revista Nature, una de las más importantes revistas científicas del mundo, publicó en 2017 que "LA SENSACIÓN DE RIGIDEZ DE LA ESPALDA ES UNA CONSTRUCCIÓN PERCEPTUAL PROTECTORA EN LUGAR DE REFLEJAR PROPIEDADES BIOMECÁNICAS DE LA ESPALDA"
Es decir, se trata de una sensación, de una percepción... que NO SE RELACIONA CON MEDIDAS OBJETIVAS DE RIGIDEZ DE LA COLUMNA‼️
Es otro síntoma más que tiene que ver con cambios relacionados con la sensibilización central, etc.
Es otro paciente más con el que vas a facturar hoy y la proxima semana o mes cuando te vuelva a pedir cita por lo mismo 🤑
O aún peor, cuando le digas tu lo mal que lo tiene y que necesita "mantenimiento" 📉
Como si fuera una nevera 🥶
Y tu encantado obviamente, porque hay que pagar las facturas.
Y porque, no nos engañemos, es más cómodo y tampoco tienes mucha más idea.
👉 Cuidadin con la sensación de rigidez en contextos no traumáticos ni postquirúrgicos. Ni es la fascia, ni la contractura... Es el cerebro🧠
Feliz jueves⭐️
⬇️⬇️⬇️⬇️⬇️
https://www.nature.com/articles/s41598-017-09429-1.pdf
Aquest preciós missatge ens l'ha enviat el Jose Miguel Aguililla, un company fisioterapeuta amb qui vaig compartir classe en una formació de Reeducació Postural impartida per l'altre gran fisioterapeuta Pedro Rubio Montoro. Ambdós són dels meus grans referents en la meva professió.
Voldria destacar algunes coses del que comenta el nostre estimat Jose, a més del que diu l'article de la prestigiosa revista Nature.
Per reenquadrar el tema voldria exposar el següent:
Començo fent referència l’article 1 i 2 de l’Estatut General del Consell General de Colegios de Fisioteràpia. MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO 19488 REAL DECRETO 1001/2002, de 27 de septiembre, por el que se aprueban los Estatutos Generales del Consejo General de Colegios de Fisioterapeutas. ANEXO de los Estatutos Generales del Consejo General de Colegios de Fisioterapeutas TÍTULO I Disposiciones generales CAPÍTULO I De los principios básicos del ejercicio de la Fisioterapia
L'he trobat a la pàgina web oficial del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. Cliqueu l'apartat Institucional-Legislació.
Artículo 1. De la Fisioterapia.
1. La Fisioterapia es la ciencia y el arte del tratamiento físico; es decir, el conjunto de métodos, actuaciones y técnicas que, mediante la aplicación de medios físicos, curan y previenen las enfermedades, promueven la salud, recuperan, habilitan, rehabilitan y readaptan a las personas afectadas de disfunciones psicofísicas o a las que se desea mantener en un nivel adecuado de salud.
3. El objetivo último de la Fisioterapia es promover, mantener, restablecer y aumentar el nivel de salud de los ciudadanos a fin de mejorar la calidad de vida de la persona y facilitar su reinserción social plena.
Artículo 2. De los fisioterapeutas.
1. Las funciones asistenciales, docentes, de investigación y de gestión del fisioterapeuta derivan directamente de la misión de la Fisioterapia en la sociedad y se llevan a cabo de acuerdo con los principios comunes a toda deontología profesional: respeto a la persona, protección de los derechos humanos, sentido de la responsabilidad, honestidad, sinceridad para con los usuarios, prudencia en la aplicación de instrumentos y técnicas, competencia profesional y solidez de la fundamentación objetiva y científica de sus intervenciones profesionales.
2. Son funciones de los fisioterapeutas, entre otras, el establecimiento y la aplicación de cuantos medios físicos puedan ser utilizados con efectos terapéuticos en los tratamientos que se prestan a los usuarios de todas las especialidades de medicina y cirugía donde sea necesaria la aplicación de dichos medios, entendiéndose por medios físicos: la electricidad, el calor, el frío, el masaje, el agua, el aire, el movimiento, la luz y los ejercicios terapéuticos con técnicas especiales, entre otras, en cardiorespiratorio, ortopedia, coronarias, lesiones neurológicas, ejercicios maternales pre y postparto, y la realización de actos y tratamientos de masaje, osteopatía, quiropraxia, técnicas terapéuticas reflejas y demás terapias manuales específicas, alternativas o complementarias afines al campo de competencia de la fisioterapia que puedan utilizarse en el tratamiento de usuarios. Estas funciones se desempeñan, entre otras, en instituciones sanitarias, centros docentes, centros de servicios sociales, instituciones deportivas, consultorios de fisioterapia, centros de rehabilitación y recuperación funcional, gimnasios, balnearios, centros geriátricos, centros educativos y deeducaciónespecial e integración, y domicilios de los usuarios.
Continuo fent referència a l'ANEXO Establecimiento de requisitos respecto a determinados apartados del anexo I del Real Decreto 1393/2007, de 29 de octubre, por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales, relativo a la memoria para la solicitud de verificación de títulos oficiales al Sábado 19 julio 2008 BOE núm. 174.
Apartado 3. Objetivos.–Competencias que los estudiantes deben adquirir:
1. Conocer y comprender la morfología, la fisiología, la patología y la conducta de las personas, tanto sanas como enfermas, en el medio natural y social.
2. Conocer y comprender las ciencias, los modelos, las técnicas y los instrumentos sobre los que se fundamenta, articula y desarrolla la fisioterapia.
3. Conocer y comprender los métodos, procedimientos y actuaciones fisioterapéuticas, encaminados tanto a la terapéutica propiamente dicha a aplicar en la clínica para la reeducación o recuperación funcional, como a la realización de actividades dirigidas a la promoción y mantenimiento de la salud.
4. Adquirir la experiencia clínica adecuada que proporcione habilidades intelectuales y destrezas técnicas y manuales; que facilite la incorporación de valores éticos y profesionales; y que desarrolle la capacidad de integración de los conocimientos adquiridos; de forma que, al término de los estudios, los estudiantes sepan aplicarlos tanto a casos clínicos concretos en el medio hospitalario y extrahospitalario, como a actuaciones en la atención primaria y comunitaria.
5. Valorar el estado funcional del paciente, considerando los aspectos físicos, psicológicos y sociales.
6. Valoración diagnóstica de cuidados de fisioterapia según las normas y con los instrumentos de validación reconocidos internacionalmente.
7. Diseñar el plan de intervención de fisioterapia atendiendo a criterios de adecuación, validez y eficiencia.
8. Ejecutar, dirigir y coordinar el plan de intervención de fisioterapia, utilizando las herramientas terapéuticas propias y atendiendo a la individualidad del usuario.
9. Evaluar la evolución de los resultados obtenidos con el tratamiento en relación con los objetivos marcados.
10. Elaborar el informe de alta de los cuidados de fisioterapia una vez cubiertos los objetivos propuestos.
11. Proporcionar una atención de fisioterapia eficaz, otorgando una asistencia integral a los pacientes.
12. Intervenir en los ámbitos de promoción, prevención, protección y recuperación de la salud.
13. Saber trabajar en equipos profesionales como unidad básica en la que se estructuran de forma uni o multidisciplinar e interdisciplinar los profesionales y demás personal de las organizaciones asistenciales.
14. Incorporar los principios éticos y legales de la profesión a la práctica profesional así como integrar los aspectos sociales y comunitarios en la toma de decisiones.
15. Participar en la elaboración de protocolos asistenciales de fisioterapia basada en la evidencia científica, fomentando actividades profesionales que dinamicen la investigación en fisioterapia.
16. Llevar a cabo las intervenciones fisioterapéuticas basándose en la atención integral de la salud que supone la cooperación multiprofesional, la integración de los procesos y la continuidad asistencial.
17. Comprender la importancia de actualizar los conocimientos, habilidades, destrezas y actitudes que integran las competencias profesionales del fisioterapeuta.
18. Adquirir habilidades de gestión clínica que incluyan el uso eficiente de los recursos sanitarios y desarrollar actividades de planificación, gestión y control en las unidades asistenciales donde se preste atención en fisioterapia y su relación con otros servicios sanitarios.
19. Comunicarse de modo efectivo y claro, tanto de forma oral como escrita, con los usuarios del sistema sanitario así como con otros profesionales.
Dit això, si cliquem a la pestanya Ciutadants-Intrusisme professional-Informació trobem el següent:
Segons l’Ordre CIN 2135/2008, en la qual es detallen les competències que s’adquireixen quan es cursen els estudis de Fisioteràpia a les nostres universitats, els únics professionals que poden realitzar massatges amb finalitat terapèutica són els fisioterapeutes. D’altra banda, aquells que hagin superat el Grau II de Formació Professional només poden realitzar massatges amb finalitat estètica. Les persones que realitzen aquestes tècniques sense la titulació corresponent estan incomplint la llei i es poden considerar com a intrusos.
Actualment el nostre col•lectiu és un dels més afectats per la pràctica de l’intrusisme professional, atès que són moltes les ofertes formatives en matèria de massoteràpia, entre altres, adreçades a qualsevol persona del carrer que no disposa de la qualificació adequada.
El diploma de massatge o quiromassatge no té cap tipus de validesa acadèmica i no acredita per a realitzar cap tècnica de recuperació de lesions.
Llegeixi detingudament la publicitat dels diferents centres sanitaris i desconfiï d’aquells que amaguen informació o ofereixen tractaments ràpids i divins.
L’únic professional acreditat legalment per aplicar teràpies naturals amb qualitat terapèutica (massatge terapèutic) és el fisioterapeuta.
Asseguri’s que sempre el tracta un professional sanitari. Demani informació al Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. Consulta el Directori de Professionals col·legiats.
Desconfiï de centres d’estètica, perruqueria, herbolaris, etc. que ofereixin tractaments físics o altres tractaments de teràpia física i rehabilitació, la realització d'aquestes teràpies i tractaments sense la titulació adequada és il·legal i la seva salut pot córrer un gran perill.
Si rep algun tractament en gimnasos o similars, comprovi que es tracta d’un fisioterapeuta qui li realitza, perquè és l’únic professional capacitat per oferir un massatge terapèutic.
Tingui molta precaució amb els massatges per sobrecàrrega muscular, estrès, tensió... posi's en mans d’un fisioterapeuta, atès que poden existir altres lesions ocultes que han de ser tractades per un professional.
I després també afegeixo el següent a partir d'apunts extrets de l'article La Fisioteràpia catalana: dels soterranis a la televisió, d'Enric Sirvent Ribalda, al noticiari del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya número 97, edició especial.
Paradigmes de les pràctiques
Més enllà de l'ús de la calor, el fred, el corrent elèctric o els exercicis corporals, la Fisioteràpia utilitza la mà pels seus tractaments. La mà és l'eina més primitiva de comunicació, d'exploració i de curació. El fisioterapeuta ha rebut la teràpia manual com herència de vells terapeutes manuals.
El contacte manual esdevé eina terapèutica pel cos i per l'ànima. Des d'una perspectiva socialitzadora no hi ha res més intens que l'empatia que genera el contacte manual amb una persona afligida. D'acord amb el paradigma de cos basat en la teoria social del cos de Turner o la noció d'embodiment o encarnació de Cscordas va més enllà de la dicotomia cos/ment de Descartes i acull la convicció de que no és que "tinguem un cos" sinó que "som un cos" que ens relacionem. Això afavoreix l'acceptació de les teràpies físiques.
És difícil saber o posar en evidència si la millora que s'aconsegueix amb un massatge s'ha produït per una resposta pròpia de l'aparell locomotor (organisme/cervell i sistema sensorial) o si hi ha altres factors com els culturals, psicològics o bioquímics que es desencadenen a través del contacte.
Les pràctiques físiques van lligades a les concepcions de la salut i del cos.
A l'Antiguitat grega i romana, la noció de salut estava relacionada amb la teoria dels humors i amb els 4 elements principals, de manera que la seva promoció passava per l'equilibri entre ens humors existents al cos i els que s'havien d'evacuar. A l'Edat Mitjana, caracteritzada per una manca de metges sobretot en àrees rurals, comporta l'assistència practicada indiferentment per endevins, curanderes, bruixots, hueseros, sanadors... de manera que es barregen i confonen pràctiques amb remeis empírics, rituals màgics i recursos religiosos. Moltes teràpies complementàries deriven d'aquestes figures de la curació.
Fisioterapeutes, ossers, sobadores, barbers, cirurgians, llevadores, matrones, meigas, remeieres, curanders... tots experts en corporeïtat en el sentit més integrador de la paraula.
Trobem els terapeutes de l'aparell locomotor com els barbers o les sobadores, els de la ginecologia i obstetricia com les llevadores, els de respiratori i farmacologia com les remeires, el mal d'ull com les meigas.
La teràpia manual deriva del saber ancestral a més dels estudis teòrics d'anatomia, biomecànica i patologia.
Fins aquí les referències.
A partir d'aquí jo desglosso el següent:
Un massatgista s'ha convertit en un artista de la teràpia metafísica. Un fisioterapeuta en un tècnic de la física.
En aquest sentit no podem oblidar que el fisioterapeuta ha rebut la teràpia manual com herència d'altres figures del Sector Salut que utilitzaven les mans per conèixer i curar. Hi ha tot un llegat de coneixement màgic-religiós-empíric tradicional provinent dels antics ossers, sobadores, barbers, cirurgians menors, llevadores, matrones, remeieres, curanders, bruixes, meigas... així com també una influència de massatgistes, professionals del reiki i del toc terapèutic, quiropràctics, osteòpates... tots experts en corporeïtat, és a dir, en el sentit més ampli i integrador de la paraula "cos".
Tocar és un acte a mig camí entre l'art i la ciència. Forma part de les coses que requereixen coneixement, pràctica, sensibilitat i intenció.
Quan el que sembla fisioentreteniment cura
La teràpia manual ORIENTADA AL SÍMPTOMES es mou més en el camp de les percepcions que en el de la física. Hi ha moltes maneres de fer “freguetes”. La teràpia manual i instrumental abarca tècniques que coneixem com massatge, pressions mantingudes, manipulacions, mobilitzacions, estiraments miofascials passius, actius, ganxos, ventoses… Totes aquestes tècniques toquen el cos físic. Però també el cos que percep. El cos que rep el contacte capta molt més que el que perceben conscientment tant el pacient com el terapeuta. De fet, si posen atenció i intenció, es capten l’un a l’altre en essència. Els humans sóm éssers tribals, mamífers, primats, necessitem tocar i que ens toquin per viure satisfactòriament. Som molt fins amb el sentit del tacte. Si en comptes d’atendre a la física i bioquímica atenem a les percepcions subjectives les freguetes poden generar canvis profunds i impactar en com construïm el mapa inconscient del cos i, de rebot, canviar el símptoma que recordem és una percepció. Dit d’una altra manera. Quan diem que “tractem un múscul” la percepció de millora pot ser simplement per les sensacions que tenim i no pel que canvia física o bioquímicament. El mateix passa amb les manipulacions articulars o d’altres tècniques suposadament físiques. La teràpia manual també és un ritual de percepcions. I ben dirigides totes poden generar la percepció de “curar”. El dolor pot millorar si la fregueta genera seguretat i el·limina la percepció de perill. La tensió pot millorar si la fregueta genera la percepció de “relaxar”. La pressió pot millorar si la fregueta genera la percepció de “despressionar”. Les il·lusions, les percepcions subjectives, modifiquen els símptomes sense canviar estructures.
En teràpia manual sempre ens movem en un terreny físic i simbòlic, conscient i inconscient. A més de generar pressions físiques i mecàniques, amb els conseqüents canvis bioquímics a l'organisme, també percebem sensacions de la mà i de la intenció del terapeuta.
La manipulació pot o no canviar la posició de l'estructura, però aquell "clack!" que nota profunda i íntimament el pacient al seu cos el pot alliberar si ho percep com a curatiu o tensar més si ho percep com amenaçant, perillós o "que em trenquen".
La fregueta percebuda com suau, delicada, superficial i amb amor i carinyo pot calmar, relaxar, generar seguretat i confort, fins i tot excitar. Es poden estudiar els canvis biològics que fa el cervell amb mediadors inflamatoris, hormones, citoquines...igual que un medicament.
La percepció "d'un nus o contractura" a l'esquena pot millorar amb una pressió que generi la percepció que "el desenreda o desfà" o una agulla que el "penetra".
El que vull dir és que més enllà de l'estudi científic de la física i química de la teràpia manual, també hi ha l'estudi de l'experiència subjectiva, difícilment científica perquè no és un objecte de laboratori sinó un procés de vida personal i subjectiu.
El mago pop sap convèncer-nos de noves realitats. Els rituals terapèutics també es mouen, en part, en el canvi de mapes cognitius. La realitat aparent del cos se'ns presenta d'una altra manera.
La ment inconscient capta allò que li interessa per resoldre. El símptoma té moltes metàfores. La sensació s'expressa en termes d'altres coses. De vegades tocar vol dir tocar aquestes altres coses. El cos porta la nostra biografia a cada racó. Sobretot allò que no s'ha tret a fora i se li ha donat un lloc adequat al mapa cognitiu. L'art, la paraula i els rituals simbòlics serveixen per això. Posar damunt la taula allò que em pesa a l'esquena. Externalitzar.
Segurament aquestes paraules poden provocar algun terapeuta. És la meva bona intenció. Anar a un terreny on ens ho qüestionem tot. Fins i tot allò més elemental.
L'art de canviar percepcions també és l'art de generar benestar i, en gran part també, de curar.
La teràpia manual orientada a símptomes com el dolor té més a veure amb les percepcions que amb la física. La sensació que evoca la mà sobre el cos, aquella pressió, aquell estirament, aquella carícia operen tan en un pla simbòlic-perceptiu com en un pla físic-bioquímic. Des de la meva experiència, les persones tenen la impressió que milloren del seus mals pel que senten més que no pas pel que passa al cos. O millor encara. El que senten fa que elles generin canvis perceptius i també bioquímics. El fisio estimula i catalitza. Elles són el motor de canvi. Elles són el placebo. Elles es curen.
Allò que NO sembla mecànic segurament No és mecànic. Un esquinç de turmell fa mal i tiba. La vida pesa a les espatlles. Els disgustos remouen panxes i la por apreta la lumbar en la majoria de persones. Les relacions tensen o alleugeren. El factor humà està present sempre.
Els símptomes també són manifestacions de com ens orientem i ens relacionem. Són la crida a la totalitat. Un indicador vital al camp conscient fruit d'una inferència que fa la ment no conscient amb tot el que capta el cervell des del cos (tant els metabolits de les bactèries dels budells com els mediadors inflamatoris d'una ferida a un múscul) i fora del cos (escenaris i grups de pertinença vinculats en un doble pla físic i simbòlic).
Els rituals de sanació són presents a cada visita. I curen.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada