Cal Foro

Vivim en una paradoxa clara que ens afecta profundament. D'una banda la moral de la nostra societat critica i domnifica l'ego. L'ego s'entén com allò que ens corromp. Que ens deteriora. Que ens converteix en males persones. Sento arreu crítiques cap a l'ego.  Però què és l'ego? L'ego és orientar l'atenció cap a un mateix/a. Dirigir l'energia cap a un mateix/a.  I el més curiós del cas és que la mateixa societat que malaeix l'ego al seu torn aplaudeix i benera tot allò vinculat amb l'autoestima i la cura de si mateix. Vetllar i tenir cura de l'amor propi, la confiança amb un mateix, la pròpia salut i el propi benestar. El nostre inconscient, la nostra intel·ligència més profunda, sempre vetlla per preservar la nostra vida. Sempre vetlla per nosaltres. Pel nostre benestar. Allò que ens fa patir apunta directament a que revisem algun aspecte dins nostre, que reorientem l'atenció a nosaltres. La vida vol i ens diu que ens mirem i ens cuid...

    Imagineu per un moment que sou una vida fora de la Terra. Una vida sense forma ni matèria que viatgeu per l'univers i que per motius que ara desconeixeu us ha tocat apropar-vos a una galàxia que anomenen La Via Làctea. Resulta que no controleu el vostre moviment, esteu viatjant en mode pilot automàtic que algú que no recordeu ha programat prèviament perquè empreneu aquest viatge intergalàctic. Veieu tot d'astres lluminosos al vostre voltant i noteu que us esteu apropant a un en concret que en direm Sol. A mesura que us hi aproximeu veieu tot de masses de roca orbitant donant voltes a aquest Sol, així com planetes de gas, uns amb anelles, d'altres sense. Uns més grans i d'altres més petits. Uns de tons blavosos, d'altres grogencs, taronges, vermells i marronosos. Albireu un que us crida l'atenció. És un planeta blavós amb núvols filosos de color blanc. A mesura que us hi acosteu distingiu els matisos del color marró terra i el verd. Fora de la linia que dibui...