Cal Foro

Recordo que em vaig despertar i vaig tenir el següent pensament. L’atenció. L’atenció és com el mouse de l’ordinador. I allà on va la nostra atenció va la nostra energia. Recordo que em feia mal la panxa. Havia menjat molt de fregit i estava portant un ritme de vida frenètic i amb moltes autoexigències. El meu sistema nerviós m’estava avisant a través del meu aparell digestiu que alguna cosa havia de canviar. Ho vaig escoltar. Ho vaig contemplar. M’hi vaig dedicar una estona. I vaig anar sentint com els budells anaven fent canvis de tensió. Canvis de posició. Es movien els gasos. Vaig traslladar l’atenció a altres punts de l’esquena, de la part posterior de les cames, de les cervicals… Tots els llocs que sentia alguna molèstia. I només amb l’atenció, amb la contemplació i paciència, vaig anar notant com el meu cos anava autorregulant tota la meva condició. Aquest autocontrol em va recordar que m’atreia aquesta capacitat de la Sara. I també vaig recordar que jo de petit practicava tot s...

En aquesta entrada us vull compartir el 8è taller del Curs de Salut i Creixement Personal. Per diversos motius he hagut de posar una parada al curs. Compto reactivar-lo a la tardor. Quan tingui data us ho comunico. EXPLOREM LES CREENCES De vegades es necessita valor perquè no hi ha més remei. (A Cuidar el mundo persona a persona, de James Orbinski) Ei, ja som al 8è taller. Què tal? Aneu bé? S’està digerint bé tot? És important calibrar els ritmes de les coses. Més val poc i ben paït. Al final, l’inconscient és molt pràctic i guarda a la memòria només allò que considera útil. Lo demés ho podeu tirar directament al cubell de les escombraries. Em pregunto a quin cubell deuen anar les idees que no necessitem per viure… Deu ser un de color negre. Dic jo, vaja. Comencem amb un dels primers exercicis que em va ensenyar el Bernardo. Aquest ja us el vaig presentar al tema 3 dedicat al PRESENT. Trobo que és d’allò més útil per estructurar i copsar d’un sol cop d’ull la totalitat de la nostra vid...