Cal Foro

Un tema capdal i que em té fascinat és la natura. Els éssers vius. Els seus cossos. La seva estructura i, sobretot el comportament. La intel•ligència adaptativa inherent a tot el que és viu. Com interaccionen els cossos entre els altres cossos i amb el medi. Les relacions. Tot està molt ben fet. Tot allò natural és vertader, autèntic. Màxima expressió de la vida. Pura vitalitat. És sagrat en essència. Tot allò viu per definició és lliure. A la natura tot es mou i s'expressa espontàniament i amb naturalitat. Llibertat d'expressió vital. No es forcen els fenòmens. No es bloquegen. Passen. Els animals salvatges emmalalteixen, es fereixen i moren és clar. Però viuen la vida connectats a si mateixos i amb l'entorn. I això els fa vertaders. I això es manifesta amb la força i la vitalitat. No necessiten fisios i metges com nosaltres cada mes o any. Disposen de mecanismes d'autorregulació, homeostasis, autocuració. La seva inteligència els mou permanentment a allò que necessite...

Els més joves no sé si el coneixereu. Es diu Josep Andreu Laserrére, conegut mundialment com a Charlie Rivel. Per alguns, indiscutiblement considerat el millor pallasso del món.  Aquest mestre del fer riure va néixer a Cubelles per les festes de la Mercè de l'any 1896. Tant el seu pare com els seus germans, i també els fills Joanet, Charlie i Valentí, tots, són gent del mateix ofici. L'avi, en canvi, era fuster del barri de Sants (antigament barri de Sans en honor a la quantitat de sanadors que hi havia, fins que va venir el Caudillo i hi va enxufar una "t" entre mig per imposar el poder de l'església, dogma dominant en aquell moment al país).   El nom de Charlie li ve donat per una paròdia que va fer de Charlot (Charles Chaplin) sobre el trapezi, a qui per cert li va guanyar un concurs d'imitació a Bèlgica. El seu atrezzo consistia en una perruca de color taronja, un nas quadrat vermell, sabates enormes i una camiseta cenyida i llarga fins els turmells de col...

  Aprofito el títol d'aquest llibre per dedicar una entrada al comportament involuntari del cos. Mi cuerpo está loco Una de les qüestions capdals de la consulta és el no comprendre què li passa al nostre cos. No tenim un discurs que expliqui què ens està passant. Es genera una incomprensió de nosaltres mateixos.  És com si el nostre cos anés per una banda i nosaltres per una altra. El cos posseït per una intel·ligència aliena a nosaltres i per altra banda el que en diem "nosaltres", la nostra intel·ligència.  D'una banda l'inconscient, la intel·ligència vital, dirigeix el cos. De l'altra, la nostra consciència, dirigeix la nostra atenció. O almenys ens ho sembla. Per què de fet, el que percebem és fruit d'una selecció minuciosa que fa el nostre inconscient.  És a dir, que a nosaltres ens sembla que dirigim la vida a la nostra voluntat, però només ens ho sembla. He de confessar-vos que només pel fet que m'ho sembli visc més tranquil. Us imagineu com ser...

Una escola de salut basada en l'autoconeixememt i la creativitat.  Aquest és el repte. Atendre a la comunicació: 1. Consciència individual 2. Consciència ecològica Familiar Social Laboral Cultural Històrica Mitjançant una pedagogia creativa basada en: Rescatar les pròpies intuïcions A partir de les capacitats i recursos propis Millorant la condició psicocorporal per incorporar aprenentatges Respiració Moviment Alimentació Descans Estat de competència i creativitat Explorant el camp intern i extern seguint allò que cridi l'atenció i connecti amb la força i vitalitat: Aprendre del propi cos. Aprendre de l'art. Aprendre de la natura. Aprendre dels nostres orígens. Atenent primer al present i, si fos necessari, al passat que segueix passant Per emprendre accions per pròpia iniciativa Que ens ajudin a tirar endavant Utilitzant recursos catalitzadors d'aprenentatges: Preparació de la condició psicocorporal Maièutica Relats Música Dibuix, pintura, escultura Teatre i joc de nin...

 Avui he penjat el vídeo promocional de la primera activitat dels Dissabtes de Salut. Estic molt satisfet amb el resultat. Ha quedat molt guai el vídeo. M'ha portat dos dies de feina però ha quedat molt bé.  Resulta que dissabte vaig fer un curs de composició de vídeos amb apps des del mòbil. I ha donat bons resultats. Mentre feia el curs el professor ens va donar bons consells de com generar una narrativa amb els vídeos, així com trucs per la composició de les escenes. Mentre parlava de la narrativa i composició em va venir a la ment la programació neurolingüística. Com construïm les imatges, els sons, les sensacions, les olors i els sabors de les nostres experiències, agradables i desagradables.  És ben bé com un director de cinema construïnt l'escena. La nostra ment fa exactament el mateix. Lo millor del cas, és que nosaltres podem distorsionar aquestes escenes a la nostra voluntat i connectar amb estats de major vitalitat i fins i tot d'aprenentatge. Eps, que m'enro...