Curar imposant com Asclepi o persuadint com Hipòcrates
A les estones més lúcides desitjaria reconnectar-se amb l’alè vital, aixecar-se del fang del dolor, reconèixer la vida que batega dins seu (...), però encara està massa tocada. No es veu amb cor d’alliberar-se de la sensació d’ofec ni de canviar l’estat d’insatisfacció que la inunda. La tristesa li encongeix el cor i els ulls, i no sap quan podrà reobrir-los. Ànima de tramuntana , Núria Esponellà Com anem deambulant pel món? Anem amunt i avall amb el cos ben nutrit i hidratat? Ens notem desperts i descansats o bé ens falten hores de son? Com respirem? Com col·loquem el cos? Amb quina postura? Com ens sentim la carn? Quines parts pesen més? Quines van lleugeres? Quines sensacions sentim al cos? Anem oberts amb la vista al fons a l’horitzó o tancats mirant avall al terra? Encarem la vida més aviat tristos, contents, enamorats, porucs…? Potser una mica de tot…? I quan se’ns presenta aquesta dificultat en concret, quina emoció agafa les regnes? Què ens diem a nosaltres mateixos...