Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2025

Sobre la memòria i l'oblit

Imatge
  Neixem com un paper en blanc o amb alguna cosa escrita? Des del moment que naixem ja disposem d’informació emmagatzemada en nosaltres. Recursos adaptatius segellats en la nostre memòria epigenètica individual i col·lectiva.  Això vol dir que els humans que van venir abans que jo existís van realitzar aprenentatges. Informació que va quedar segellada al cos i a l’ambient a un nivell inconscient i que va transmetent-se a les generacions futures. Una herència. Per Plató el coneixement es produeix quan despertem el record. Conèixer és recordar. “Canta deesa” demanava Homer. “Parla memòria” deia Nabokov. Miguel de Cervantes també en fa referència al seu Quijote.  El psicoanàlisis de Freud i posteriorment de Jung es basen en rescatar les intuïcions de solució guardades a la ment inconscient a partir dels aprenentatges incorporats durant la vida. La veritat de cadascú es pot conèixer recordant-la a través de les idees emmagatzemades a la nostra memòria corporal. Per Wilhelm Re...

Reimaginar la vida

Imatge
  Com ens orientem i ens relacionem amb nosaltres, amb els altres i amb el món? Com afrontem les adversitats inherents a la vida?  Quins significats li atribuïm? El dolor i el patiment, com qualsevol experiència humana, són subjectius, propis de cada persona, i operen tant en un pla individual com un un col•lectiu.  Cada persona elabora i reelabora el seu mapa del món permanentment. La manera de concebre's a si mateixa. Com es percep com individu i com a membre d'una comunitat. Com percep el seu cos, la seva manera de pensar, les seves capacitats i recursos, la seva identitat...  Com t'expliques interiorment el que passa? El que et passa a tu, al teu cos, als altres... El que passa al món? Constantment anem transitant en diferents maneres d'imaginar el que ja coneixem. En això consisteix aprendre i tothom, encara que de vegades diguem el contrari, aprèn. Vivim constantment transitant d'uns estats perceptius a uns altres. Les persones construïm mapes de la realitat q...

Dret a la vagància

Imatge
  Viuen a les selves humides d’Amèrica Central i del Sud. El seu nom ho diu tot: els peresosos són poc actius i molt lents. Passen la vida a dalt els arbres, dormint i mastegant fulles i branques. En prou feines es desplacen 38 metres al dia. Són el símbol d’actitut pacífica, vida tranquila i poc estrés. Paul Lafargue va escriure un tractat que portava per títol Dret a la vagància. Un organisme funciona com una orquestra amb diferents ritmes.  Cada persona vibra i emet una determinada música. El ritme es mesura amb el temps.  Et proposo que reorientis l’atenció, la teva energia, a tu. Que deixis de banda el ritme extern i captis el teu ritme intern, la teva música.  Tingues 50min de satisfacció personal, atenent únicament allò que tu et ve de gust fer, sense esperar res de fora, sense haver d’atendre cap exigència exterior.  Escolta la teva música. Aplaça l’impuls de satisfer demandes externes que et proposen els altres. Estigues per tu i les teves coses.  ...