Cal Foro

Mireu fa uns 11 anys en una formació de psico-neuroinmunologua clínica i evidència científica vaig conèixer en Bernardo Ortín, doctor en filosofia i ciències de l'educació.  En Bernardo em va presentar diferents linies de pensament per abordar el símptoma.  Plutarc va marcar dues grans linies quan es preguntava si convenia omplir cubells mentals o revifar les flames interiors.  La primera linia és la via educativa l'adoctrinament. La via de la ciència, la religió i qualsevol disciplina que vol convèncer aportant coneixement desde fora.  La segona és la via de la educativa de la creativitat. La via de la filosofia de Sòcrates, del psicoanàlisis de Jung, la hipnoteràpia del dr. Milton Erickson o qualsevol disciplina que vol fer aflorir el coneixement que ja porta dins la persona. Quan vaig acabar la carrera vaig fer un treball de fi de grau on investigava les relacions entre la ment i el cos.  Quan vaig conèixer aquest món de la psicoteràpia vaig pensar: i si tras...

No sé la data. No sé l'hora. Fa fred, no hi ha fulles. És hivern. El sol és just damunt el meu cap. És migdia. Més que saber, m'agrada sentir el temps.

Què necessites?  El•limina factors per comprendre la seva funció. Què necessites? Què et falta? Què et sobra? Uns minuts sense aire. Un dia sense aigua. Un dia sense electricitat. Un dia sense menjar. Un dia sense anar al bany. Un dia sense moure't. Un dia sense parar de moure't. Un dia sense dormir. Un dia sense veure a ningú. Un dia veient constantment gent. Un dia sense sol.  Un dia fent constantment el que em diuen. Un dia fent el que em vingui de gust. Quina és l'activitat més important de la teva vida? A quina activitat destines més energia? A quina activitat destines més temps? A quina activitat destines més temps i diners en formació? Al treball. A les màquines perquè nosaltres disfrutem de la vida o perquè estiguem més controlats?  Dret a ser vagos? Dret a gaudir del sol fet de viure.

  "Aquest quadern és sagrat perquè representa la meva percepció de la realitat". Cada moment ofereix una posició perceptiva.  Quan llegeixo un llibre o miro una pel•lícula per primera vegada n'extrec un sentit determinat, un significat personal. El d'aquell moment. Quan ho faig per segona vegada n'extrec un altre. El d'aquell moment.  La realitat és la mateixa. No han canviat la pel•lícula ni el llibre. Sóc jo qui he canviat. El canvi és innevitable. L'experiència de la vida sempre és subjectiva.

Us vull comentar un cas clínic. Mireu en Dick és un home d'uns 70 anys que juga a golf. Li encanta. Ha vingut a la consulta recomanat per una altra consultant amb qui comparteix l'afició de la pilota blanca. En Dick ha presentat el seu cas mitjançant la paraula, en aquest cas en anglès. Jo no domino massa aquest llenguatge però tot i així he caçat algunes informacions que m'han semblat rellevants. Que no entenguis massa les paraules mou a que miris més el gest, la manera d'expressar-se del cos. El llenguatge no verbal. I aquest et dóna molta informació de com viu la situació.  A nivell verbal l'he acompanyat amb preguntes orientades a que explori la seva dificultat des de diferents enfocs, que explori les diferents intel·ligències que participen de la seva dificultat.  El tractament ha consistit en aprofitar tot el material que ell mateix m'ha presentat. Posteriorment he fet una exploració física a nivell d'estàtica postural de peu i assegut així com una exp...

Continuo amb la idea de crear una escola de salut. Us poso al corrent de la idea que tinc entre ceies. Observant les diferents escoles de pensament mèdic que afronten el dolor i el patiment detecto tres grans vies: - Els que intervenen en el cos de la persona. - Els que instal·len nous discursos, sigui de l'escola que sigui (actualment la Neurociència és una escola molt influent) perquè la persona canviï la seves creences i això la porti a una nova experiència existencial. - Els que instal·len nous discursos des de l'autoconeixement perquè la persona canvïi la seva manera d'orientar-se i de relacionar-se amb si mateixa, amb els altres i amb el món. Personalment m'interessa la tercera via. La que la persona s'explora a si mateixa i genera aprenentatges. La teràpia com un aprenentatge d'autodescobriment. El dolor i el patiment persistent són experiències. Es mouen en el camp de la consciència. Són projeccions que fa el nostre inconscient d'acord amb tot el que...

Tinc una intuïció. He recordat que fa temps que estic buscant la manera de dialogar directament amb la ment inconscient de la persona. La que crea la percepció, l'experiència conscient de la realitat. I en aquesta experiència s'hi inclou el símptoma. No pretenc establir un diàleg per convèncer. No vull una hipnosi del tipus "ara et sents bé " o "ara vull que notis com et sents lleuger" perquè aquests tipus de missatges neguen el que la ment ha construït.  M'interessa simplement preguntar-li perquè ella mateixa trobi la solució. Que explori les seves hipòtesis. Les seves expectatives. Les seves dimensions de l'experiència. Que ella es posi a prova i canvïi per si mateixa l'ordre de la realitat. Parlar amb l'inconscient, des del seu llenguatge amb regles mítiques: l'atemporalitat i la infinitat de possibilitats. La ment del nen. La ment paleolítica. La ment sensorial. La més ancestral.  La persona no s'ha d'adormir. Només relaxar. B...

Avui aprofito l'art per explicar la salut recomanant-vos aquest llibre que ens recorda que el cos sempre és reimaginat. Com t'expliques el teu cos? En quin mapa corporal et relaciones amb tu mateix, amb els altres i amb el món? Quines representacions en fem i com el simbolitzem? Des de quan ens movem en aquest mapa? Com s'ha anat transformant? És útil? Cada medicina construeix els seus mapes del cos. Com cada societat. La nostra ment opera permanentment amb filtres, un d'ells és el cultural. Fins i tot cada persona reelabora el mapa del seu propi cos. Hi ha mapes corporals útils, que ens donen força. I també hi han mapes debilitants, malaltissos. No aspirem a una veritat del cos. Perquè hi ha tants cossos com mirades. Us presento el llibre: El cos femení està representat en funció del context i dels canvis socials de cada època. De la mateixa manera que la societat es canvia i es representa canviant a si mateixa, el cos sempre està en reconstrucció permanent. ...

A les parets impacta el vent.  Al teulat cau l'aigua del cel.  L'estructura es remou pels moviments sísmics de la terra.  Les exigències de l'entorn. La casa es pot remodelar i adaptar-se als factors externs si la cuidem. Per això és necessari habitar-la i dedicar-li atenció. L'energia i la regeneració. Si la casa està construïda poc a poc i amb materials de qualitat serà més resistent que si es construeix ràpid i amb materials de mala qualitat.  L'alimentació. Si vivim extravagants fora de la casa, poden entrar ocupes. La desconnexió. Convé portar a mà les claus quan sortim.  Els recursos personals. Si passem temps amb la casa tancada, sense llum, s'ompla de pols i de terenyines.  Si la casa està habitada permanentment correm el risc de desconnectar-nos de l'entorn. Convé que la casa tingui finestres perquè entri la llum i es ventili l'aire. Convé saber què passa a fora.  La part negada. El patiment. Si l'abandonem s'esmicola, acaba caient, es f...

Des que vaig aterrissar a l'Empordà hi ha un personatge que em crida l'atenció. És el corb marí. Sembla un batman quan estén les ales. Tot negre ell, un verd molt fosc. Fa honor al seu nom. Si us hi fixeu veureu que els seus ulls són d'un verd maragda. El veiem sovint parat a les roques de la costa, de vegades amb les ales esteses, sol o en grup. De fet, hi ha dues espècies de corbs marins que visiten o viuen a la costa de l'Empordà: el corb marí gros i el corb marí emplomallat. El corb marí gros s'anomena Phalacrocorax carbo, és a dir: corb pelat del color del carbó, i l'emplomallat, Phalacrocorax aristolelis, corb pelat d'Aristòtil. El corb marí gros, com el seu nom indica, és més gran i fosc que l'emplomallat. Aquest darrer de vegades es veu verdós i al sol brilla amb irisacions com els dels corbs de terra o les garses. Per diferenciar-los cal que ens fixem en la taca blanca que té a la cara el corb marí gros, però també cal tenir en compte que el cor...

- Papa, què celebrem avui? - Avui és la diada nacional de Catalunya.  - I què vol dir això? - Que avui és el dia de l'any que dediquem a celebrar que formem part de Catalunya. - I què és Catalunya? - Catalunya és el territori on vivim. El tros de terra de tot el món que nosaltres habitem.  - I els que no viuen aquí no ho celebren? - Tothom ho pot celebrar, però les persones que vivim aquí deixem d'anar a l'escola i de treballar per festejar-ho. Els de fora d'aquí ho poden celebrar també, però no tenen festa. - I per què ho celebrem avui i no un altre dia?  - Doncs perquè així ho van decidir fa molts anys uns humans que vivien aquí. Tal dia com avui, l'onzè dia del mes novè de l'any 1714 l'exèrcit de la família reial dels borbons van conquerir Barcelona. Això significava el final i la desaparició de totes les institucions catalanes. D'això en fa 310 anys. Va ser una de les batalles de la Guerra de Successió i va morir molta gent que defensava les seves ca...

M'he decidit per fer difusió i crear una escola de salut i benestar. Parteixo de la següent intuïció: el nostre cos i la nostra ment funcionen millor del que creiem.  El nostre cos i la nostra ment contínuament generen mecanismes per millorar la nostra adaptació al medi. Sempre ens estem orientant a la millor opció de solució disponible d'acord amb tota la informació que captem.  Del que es tracta és de millorar la nostra condició física i mental per tal que aquests mecanismes de ressolució innats siguin encara més eficaços. La força marca el camí per recuperar la vitalitat.  El que anomenem símptoma és l'intent de solució per recuperar aquesta vitalitat. El que anomenem problema és la solució que mou al canvi per millorar l'adaptació. Tots els éssers vius disposem d'una intel•ligència vital que en tot moment vetlla per millorar la nostra adaptació.  Si quedem estancats a un problema és perquè d'alguna manera n'estem treient algun benefici.  El que us propos...

Pedra de Rosetta, Menfis 196 aC. Es descriu el decret del rei Ptolomeu V en tres escriptures: el jeroglífic, el demòtic i el grec. Hi ha paraules que ens donen força i paraules que ens la treuen. Cada paraula ens remet a un món de significats i ens connecta amb una energia vital determinada. Noam Chomsky, lingüista, explica que quan parlem estem manejant almenys dos tipus de llenguatge: Una estructura superficial de llenguatge són les paraules que evoquem, els textos.  Cada paraula té a la base un torrent d'imatges, sons, sensacions, olors i sabors que la sostenten. Una base sensorial que conforma una estructura profunda de llenguatge. Quan parlem estem articulant contínuament el pensament sensorial i el racional. Podríem dir que mentre parlem estem grapejant tota l'estona aquestes impromtes sensorials. Perquè sinó parlariem llegint lletres i textos.  Els llenguatges més persuasius són els que impacten a aquesta base sensorial. L'art en general, la maièutica, els mites i re...

Diem que fem llum quan ho veiem tot amb més claretat. Tanmateix massa llum cega. La vista descansa millor quan percep ombres. Un dia de resol fa caparrassa.  Vivim en una cultura que marca els límits d'una moral que esdevé malaltissa.  La bondat, el bé, l'amor, allò bucòlic, bonic, angelical, la vida... Està més acceptat.  Lo maliciós, el mal, l'odi, allò punk, fosc, lleig, tenebrós, demoníac, la mort... Està menys acceptat.  Les parts que neguem de l'existència es converteixen en el focus de patiment. És la nostra fuga d'energia.  Sempre tenim disponible tota l'energia, tota la vitalitat al nostre abast. Els animals s'expressen complets en tot moment. Els mou l'instint. Presenten totes les cares. Les llums i les ombres. Són salvatges. Són naturals. No tenen moral. Els humans també som animals, també som natura. També som salvatges. També som llums i ombres que formen la completitut del ser. Però per conviure construïm normes, una cultura, una moral. Nec...

  Obra completa Urchins. La fletxa senyala el tros de xarxa cosida per la Roser Detall confeccionat per la Roser, consultant del centre. Avui voldria escriure una entrada d'un tema essencial.  L'espiritualitat.  Segurament hi ha moltes metàfores per explicar l'espiritualitat. La meva, la que em dóna força al cos, la que sento més vertadera, és la comunicació.  La comunicació amb nosaltres mateixos i amb el món.  L'autoconeixement, autoconsciència, i coneixement del món, la consciència.  El símptoma és allò que uneix a la persona amb el món. És el llenguatge de l'inconscient traduït al cos. Els símptomes no es presenten per ser el•liminats sinó perquè canviis. I milloris la comunicació, l'adaptació.  Lo natural és natural i espontani. No s'ha de forçar. És sagrat. Que un símptoma millori no depèn de les eines que hi posem per el•liminar-lo sinó dels canvis que fem perquè deixi de manifestar-se.  Masses símptomes veig jo a la consulta que qui parla ...

Bona tarda, espero que hagueu passat un bon estiu. Comencem la temporada amb aquesta promo de setembre: Com a novetat us presento els "Bombons CFE o Medicines Creatives", sessions per reconnectar el cos i la ment amb estats de més força i vitalitat, necessaris per afrontar les dificultats, així com millorar la comunicació amb nosaltres i amb el món. 1. Per què no ens asseiem i prenem un cafè amb el símptoma? Ritual per externalitzar, cosificar i millorar la comunicació amb el símptoma. 2. Compartim energia? Des del cor i a través de les mans t’ajudem a reactivar la teva energia i vitalitat. 3. Quan el passat segueix passant. Psicogenograma i abordatge de la pròpia història vital per canviar el destí. 4. Dibuix i/o fotografia. De vegades una imatge val més que mil paraules. Creació d’imatges que curen. 5. Música per l’ànima. Melodies per reconnectar amb l’estat de força i competència. 6. Sortim a escampar la boira? Passeig per aprofitar els beneficis de la natura com a medicin...

Fa uns dies vaig escriure una entrada parlant de la lateralitat de la posició que prenem a l'espai homes i dones. Li vaig demanar opinió a una companya de professió, la Sara de Manskor. Ella ha explorat diverses filosofies i té una visió àmplia de la salut.  La seva resposta ha estat la següent: "Bon dia Marc, la simbologia de la lateralitat en les persones és un tema molt interessant i el mateix temps curiós! Jo que he llegit diferents filosofies i visions, com t'has trobat, no totes coincideixen... De totes maneres quan fas lectura del cos en general jo agafo com a referència el que dius de la dreta (masculi, sol, principi actiu) i esquerra (femeni, lluna, principi receptiu). Aquesta observacio que em dius no l'he fet mai així que de moment no et puc dir res, però ja ara ja m'hi fixaré 👍🏻✨ Per cert! Gràcies per la referència final  de l'article 🤗" Li retorno: "El tema de la lectura corporal sempre és un tema que m'interessa i, al mateix temps...

 Cada persona s'orienta i es relaciona amb si mateixa, amb els altres i amb el món des d'una posició perceptiva determinada.  No podem captar tot el que existeix. La realitat no es pot apresar tota. La nostre experiència és el resultat d'una evaluació que fa la nostra ment inconscient a partir del que capta del món exterior i de l'interior. El nostre cos té límits. Límits sensorials. Límits culturals. Límits personals. La nostra atenció s'orienta a unes coses o a unes altres. A alló que més li crida l'atenció per preservar la vida i sempre en funció de tot l'arsenal d'aprenentatges que portem incorporats a la memòria corporal, ja siguin segellats durant la nostra vida o el que hem heredat dels que van existir abans que nosaltres.  Sempre vivim sota trànsits hipnòtics. Cadascú en el seu. I es van modificant al llarg de la vida. Però sempre vivim en trànsit. L'experiència de la vida és un artifici màgic perquè ens entenguem. La única manera d'habit...