Ens relacionem amb els mapes del cos

No ens relacionem amb el cos sinó amb els mapes que imaginem d'aquest.

Cada professional de la salut s'orienta i es relaciona amb uns models del cos humà i de la medicina. Cada professional fa les seves representacions. Cada model mèdic imagina a la seva manera el cos. De la mateixa manera cada persona el•labora les seves representacions del cos. Això ha passat en totes les diverses cultures del món, d'ara i del passat. Cadascú el•labora les seves narratives i pràctiques. L'art i els manuals de medicina són el reflex de com ens orientem i ens relacionem per abordar els fenòmens de la vida que anomenem salut i malaltia. Que diferenciem però que no deixen de ser un mateix fenomen, en essència. La raó fragmenta el món amb el llenguatge 

La nostra ment inconscient sempre vetlla per preservar la vida. 

El símptoma és una senyal en el camp de la consciència amb un missatge que mou a una acció. 

És un missatge que emergeix a la consciència des de capes més profundes. Una part inconscient de nosaltres ha arribat a la conclusió que aquest és el comportament més adaptatiu, la millor estratègia de solució, per afrontar la realitat que hem captat. 

La nostra ment inconscient en tot moment capta informació. 

Informació de l'exterior del que en diem fora del cos i que li arriba filtrada pels nostres òrgans sensorials (vista, oïda, tacte, olfacte i gust), i que posteriorment transforma en forma d'imatges, sons, sensacions, olors i sabors.

Informació de l'exterior del que en diem cos i que li arriba filtrada pels nostres òrgans sensorials (receptors kinestèsics de qualsevol teixit innervat i tot el ventall de comunicació bioquímica que us pogueu imaginar, desde mediadors com hormones i citoquines, receptors cel•lulars de membrana externa o nuclear...).

La nostra ment capta informació de tota la realitat en conjunt. Informació reduïda de la totalitat a partir dels nostres sistemes de captació d'informació corporals. 

A partir d'aquesta informació se li suma la informació que porta emmagatzemada a la memòria. Informació interior. Tots els aprenentatges que portem incorporats. Fa una comparativa i omple els buits per tal de generar una resposta coherent: el símptoma.

El símptoma sempre obeeix a una intenció beneficiosa de millorar l'adaptació a les condicions avaluades al i fora del cos. 

Del que es tracta no és d'enganyar la ment aportant-li informació que faci que el•labori una resposta diferent. Això seria manipular. 

Sinó que explori més extensió i detall del territori. Del territori corporal i extracorporal. I del territori imaginat format per tots els aprenentatges adquirits durant la vida i que porta arxivats. I que sigui la pròpia vida, la biologia, qui actuï. No la nostra manipulació. 

Per ètica. Per autonomia. Per beneficiència. 

Tot acte de comunicació té un impacte. Però hi ha moltes maneres d'impactar. Cal actuar amb noblesa en medicina.

El dolor és un llenguatge del cos i, per tant, es pot tractar comunicant-nos amb l’inconscient. 

Del que es tracta és de millorar la comunicació de l'inconscient. Que vegi les parts que falten. I que generi la resposta més adequada perquè ens movem i actuem en conseqüència.