La música m'acompanya
Hi ha dies que a un la única cosa que el sosté és la música. Sostenir. Crec que aquest és un dels verbs més importants, o el que més, quan ens dediquem a assistir algú en els processos de salut-malaltia-atenció/prevenció. Les persones necessitem un terra ferm on trepitjar. Una pinya de mans que ens aguantin. Perquè tots tenim a dins una pusió vital. Un impuls de vida que s'orienta cap a la llum. Però per molt que ens alcem amunt sempre necessitem que els peus toquin el terra, ni que sigui del tamany del nostre peu. El gran edifici invisible que sostenta la nostra existència és la família i les amistats. I els seus fonaments els ancestres. El conjunt arquitectònic forma la tribu del nostre poblat, que és el nostre Món. Tot acompanyament en salut i, segurament també en educació, ha d'orientar-se sobretot a sostenir. Ajudar a que la persona tiri endavant en companyia i que emprengui l'autonomia quan estigui preparada i sigui el moment adequat. Quan el text i el context es co...