Cal Foro

Ahir la meva amiga, la Coloma, psicòloga i ànima lliure va penjar a Instagram una història on es representava el cos humà des d'una perspectiva psicosomàtica. L'hemicòs dret es relacionava amb la masculinitat. L'esquerre amb la feminitat. La part posterior amb càrregues de la vida. La part anterior superficial no ho recordo i la profunda diria que més emocional.  No vaig poder evitar enviar-li el següent missatge: "Això que has penjat del símptoma segons localització del cos (hemicòs dret, esquerre, posterior, anterior profund, superficial) què n'opines?  Diverses escoles de psicosomàtica també ho relacionen així, tanmateix jo sempre defujo de fatalismes i procuro que cada persona doni sentit al seu símptoma segons la seva percepció. Procuro no aportar nous significats o metàfores del símptoma". Ella em respon el següent: "Definitivament no treballo amb generalitzacions, pero si que he observat - com diu a les diapos, no sempre - que en molts casos transg...

Si el metge deixa de buscar les causes orgàniques que en aparença no existeixen i accepta participar en l'intercanvi, si es presta a la recerca de sentit que anima el pacient, pot arribar a l'origen del patiment o del dilema d'identitat. L'exemple de la Malika il·lustra de manera arquetípica aquest procés.  És una dona jove, marroquina, casada i mare de diversos nens; parla bé el francès; pateix fortes cefalees per les quals s'ha sotmès a diversos tractaments, en va. Tot i això, torna a la consulta de l'hospital amb la mateixa queixa. El metge que la rep recorda el fracàs de les atencions precedents. Tot i això, davant l'angoixa de la jove, intenta arribar més lluny. Li pregunta si no adverteix una relació entre els seus mals de cap i el fet que ella sigui d'origen marroquí i hagi estat deslligada de les arrels. «No -respon la pacient amb energia-, això són emigranyes ... Sembla vacil·lar, en prendre sobtada consciència del lapsus comès.  Sense saber-ho,...

 Hi ha un fenomen que em crida l'atenció quan estic atenent a un/a consultant a la consulta. Ella sap el que que li passa, encara que no se n'adoni. Sinó no vindria a consultar-se.  Des del moment que construeix el problema n'intueix la solució, si no la conegués la ment no faria consciència d'això. El cos sap el que li passa i per a què fa el que fa. El cos és l'inconscient. La persona conscientment no comprèn què expressa el cos. I això genera por.  El terapeuta pot connectar amb la persona i el·laborar un discurs interpretatiu d'allò que li passa. Aquest discurs, aquestes paraules, aquesta representació simbòlica que busca el client que expliqui el que viu la pot ajudar a tirar endavant o bé tot el contrari. Pot donar-li força i vitalitat, o bé tot el contrari, tancar-la i congelar el seu procés vital. El terapeuta s'ha d'ocupar de vetllar perquè la pròpia persona faci llum, doni una representació simbòlica d'allò que li passa que l'ajudi a ti...

Tenir ego és útil i saludable. Tot ésser necessita existir actuant per a un sistema més gran que ell. No existeix la soledat i la felicitat de viure. Parlo en termes absoluts. Una dosis adequada de soledat és sana.  El que és egoïsta i va tirant endavant amb energia és perquè la seva acció aparentment individual serveix a un grup més gran. Es realitza a ell fertilitzant el grup.  Cuidant-me ajudo a la tribu.  Sent jo ajudo a la tribu. L'enriqueixo.

 Fa temps que no escric una entrada deixant que la mà corri lliurement, és a dir, deixant que el meu inconscient s'expressi d'acord amb el ser i amb el mínim de codi moral possible. La vida és un equilibri entre ser i pertànyer. L'inconscient, el cos, expressa la veritat i es manifesta amb una força o amb una debilitat. Aquesta energia se sent al cos. Un neix per aportar al món algo que abans que naixés no existia. Un neix per ser. Però ser per a un grup. Enriquir la tribu. Aportar. Crear per fertilitzar. Ser és egoista però l'acció retorna al grup d'on es forma part. El diner és egoïsta només quan no és fèrtil pel sistema. Quan només fertilitza l'individu sense impactar al grup.  Hem nascut per ser. Expressar la nostra pulsió vital. Fluir amb la nostra ànima, l'essència. La nostra part més salvatge i autèntica. La més bèstia i profunda. Aquesta inteligència vital comuna a tots els éssers vius.  Sortiu al camp i busqueu un fenomen que us cridi l'atenció....