Cal Foro

Si el metge deixa de buscar les causes orgàniques que en aparença no existeixen i accepta participar en l'intercanvi, si es presta a la recerca de sentit que anima el pacient, pot arribar a l'origen del patiment o del dilema d'identitat. L'exemple de la Malika il·lustra de manera arquetípica aquest procés.  És una dona jove, marroquina, casada i mare de diversos nens; parla bé el francès; pateix fortes cefalees per les quals s'ha sotmès a diversos tractaments, en va. Tot i això, torna a la consulta de l'hospital amb la mateixa queixa. El metge que la rep recorda el fracàs de les atencions precedents. Tot i això, davant l'angoixa de la jove, intenta arribar més lluny. Li pregunta si no adverteix una relació entre els seus mals de cap i el fet que ella sigui d'origen marroquí i hagi estat deslligada de les arrels. «No -respon la pacient amb energia-, això són emigranyes ... Sembla vacil·lar, en prendre sobtada consciència del lapsus comès.  Sense saber-ho,...

Si el dolor persisteix durant massa temps reorienta l'atenció a una altra cosa El dolor rapta i focalitza la nostra atenció. La intenció de l'organisme és protegir-nos i vetllar per adaptar-nos i resoldre la situació que estem vivint.  Ara bé, si es manté massa en el temps ens acaba esgotant, ens capfica més a dins del problema i entrem en un quadre obsessiu difícil de sortir-ne. La vida va girant entorn al dolor, perdem energia. Ens debilita. Per sortir d'aquest cercle viciós pot ser convenient fer una parada, acceptar la situació actual i fer un canvi d'orientació de la nostra atenció, distreure'ns, captar energia d'altres punts. Sortir a agafar aire renovat. Per exemple, visitar altres escenaris diferents als habituals, canviar la percepció del temps, canviar la manera de relacionar-nos amb els sistemes de pertinença, fer una altra cosa, iniciar una nova activitat, canviar les rutines, atendre altres parts de la nostra vida que han quedat desplaçades, cuidar-...