Cal Foro

Avui aprofito l'art per explicar la salut recomanant-vos aquest llibre que ens recorda que el cos sempre és reimaginat. Com t'expliques el teu cos? En quin mapa corporal et relaciones amb tu mateix, amb els altres i amb el món? Quines representacions en fem i com el simbolitzem? Des de quan ens movem en aquest mapa? Com s'ha anat transformant? És útil? Cada medicina construeix els seus mapes del cos. Com cada societat. La nostra ment opera permanentment amb filtres, un d'ells és el cultural. Fins i tot cada persona reelabora el mapa del seu propi cos. Hi ha mapes corporals útils, que ens donen força. I també hi han mapes debilitants, malaltissos. No aspirem a una veritat del cos. Perquè hi ha tants cossos com mirades. Us presento el llibre: El cos femení està representat en funció del context i dels canvis socials de cada època. De la mateixa manera que la societat es canvia i es representa canviant a si mateixa, el cos sempre està en reconstrucció permanent. ...

Com entén la fisioteràpia el públic general? Com l'entenen les diferents disciplines del Sector Salut? Com entenen la fisioteràpia els propis fisioterapeutes?  Què és i què fa un fisio? Actualment pràcticament tothom qui habita a Catalunya ha sentit parlar de la paraula fisioterapeuta . Dic Catalunya com podria dir Espanya, Europa i també a nivell internacional, malgrat no tinc tant clar que aquesta figura sigui reconeguda en altres cultures minoritàries no homogeneïtzades. A peu de carrer quan preguntem sobre la fisioteràpia i la figura o el rol del fisio la gent sol contestar que coneix algun centre de fisioteràpia o de rehabilitació  i que sol relacionar els fisios amb massatges, mobilitzacions, exercicis, esport... sobretot els descriuen com a sanitaris amb bata blanca que es dediquen a tocar, moure i ensenyar a moure la gent per millorar la seva salut. Anar al fisio serviria per curar-se d'alguna afectació del cos, per tractar el dolor i per cuidar-se a nivell de prevenci...

De què parlem quan parlem de ment, cos i ànima? Quines implicacions té en la manera de concebre la salut, la vida i la mort? (Aproximacions teòriques) Què en sabem, de la vida a la Terra? Quantes espècies coneixem, una dècima part, potser una centèsima? Què en sabem, dels vincles que les uneixen? La Terra és un miracle. La vida segueix sent un misteri (Yann Arthus-Bertrand). Quan ens preguntem sobre què defineix el que en diem cos, ment i ànima ens estem preguntant sobre la física i la metafísica de la realitat, la vida i la consciència així com les bases de la ciència i l'espiritualitat.  Començarem veient quines són les perspectives del cos, la ment i l'ànima des de la ciència cartesiana i de la física quàntica. Posteriorment farem un anàlisi des de l'enfoc de l'antropologia i la filosofia. De què parlem quan parlem de cos? Aparentment, no hi ha dubte de l'existència del cos. Ens percebem a nosaltres mateixos com un cos físic i material. Podem palpar els nostres c...

Estructura i dinàmica de la realitat. Perspectives quàntiques Existeixen dues físiques. La del mètode científic: lògica, materialista, realista, objectiva i causalística. La de la mecànica quàntica: intuïtiva, energètica, subjectiva, es mou en la probabilitat no en la causalitat (ara és partícula, ara és ona).  El principi de tot. Una explicació de l'univers Des que tenim capacitat intelictiva i racional l'ésser humà s'ha fet les mateixes preguntes existencials.  La paraula univers vol dir punt on tot gira. Hi ha diferents teories per explicar l'origen de tot.  Diuen que vivim en un univers que va néixer fa 13,7 bilions d'anys. Uns diuen que l'univers sempre ha estat tal i com el coneixem (teories de l'estat estacionari). Per exemple, a la Bíblia. D'altres que va sorgir del caos, allò desestructurat, a la matèria, allò estructurat (teories del caos). Per exemple el Tao Te king. També es diu d'un univers que es crea i mor cíclicament (teories cíclique...

 De cos i ànima Si estudiem el cos humà com una màquina, amb les seves estructures, processos i mecanismes, el tractarem com un objecte d'estudi científic.  Si l'observem com un fenomen viu, amb la seva complexitat, singularitat i entramat, el tractarem com una història sagrada.