Cal Foro

Els més joves no sé si el coneixereu. Es diu Josep Andreu Laserrére, conegut mundialment com a Charlie Rivel. Per alguns, indiscutiblement considerat el millor pallasso del món.  Aquest mestre del fer riure va néixer a Cubelles per les festes de la Mercè de l'any 1896. Tant el seu pare com els seus germans, i també els fills Joanet, Charlie i Valentí, tots, són gent del mateix ofici. L'avi, en canvi, era fuster del barri de Sants (antigament barri de Sans en honor a la quantitat de sanadors que hi havia, fins que va venir el Caudillo i hi va enxufar una "t" entre mig per imposar el poder de l'església, dogma dominant en aquell moment al país).   El nom de Charlie li ve donat per una paròdia que va fer de Charlot (Charles Chaplin) sobre el trapezi, a qui per cert li va guanyar un concurs d'imitació a Bèlgica. El seu atrezzo consistia en una perruca de color taronja, un nas quadrat vermell, sabates enormes i una camiseta cenyida i llarga fins els turmells de col...

Tots portem dins una part infantil, el nostre nen interior. De vegades aquest nen ens fa senyals, dóna la seva veu. Poques vegades ens permetem escoltar-lo. Està molt protegit per la part eficient i la simptomàtica. És molt vulnerable.  Aquesta subpersonalitat o dimensió de la ment es manté activa tota la vida, malgrat pren més força entre els 0-7 anys. Utilitza un llenguage no verbal, sense text. Pura emoció i sensorialitat. El món es percep com un present etern. La realitat és un tot integrat. Captem els moviments del cossos de les altres persones com de cap altra manera. Empatitzem. Sabem que estan expressant. Si el text, la paraula d'allò que ens expliquen no és coherent amb el que estem veient o sentint es produeixen problemes. Fantasmes o imatges i sensacions sense text. És possible que quedin com a temes pendents de comprensió, captats i recollits al nostre cos, a la memòria corporal.  El nen vol expressar-se. Que el mirin i l'abracin els pares. Atenció. Energia per sab...