Cal Foro

Depenent de les intel•ligències del saber-ser-fer que operin en l’acte terapèutic, trobem diferents maneres de classificar els personatges dedicats a la curació. Us poso alguns exemples una mica exagerats, tot i que no massa, perquè sigui més pedagògic: El metge occidental que actua basant-se en la suposada veritat de les lògiques i evidències que proposa la ciència. El metge oriental que actua basant-se en la suposada veritat de la força que proposen les teories energètiques. El sacerdot que actua basant-se en la suposada veritat dels mites dictats pel seu Déu. El xamàn que actua basant-se en la suposada veritat dels mites dictats pels esperits. El mestre socràtic o zen que actua basant-se en la veritat personal i subjectiva de cada individu. Hi ha terapeutes que mantenen una mala relació amb si mateixos, no estan curats, es mouen marginats i això es transmet a la teràpia. Per exemple el cas de l’astut firaire, farsant, embaucador o engalipador que actua sense amor, dipositant tota l’...

  Ètica assistencial Hi ha alguna ètica o moral vertadera, única i universal? És que només hi ha una manera d'afrontar allò que cataloguem com el bé i el mal? És que potser existeixen en si mateixos el bé i el mal? O bé són ficcions obertes a múltiples possibilitats del pensament? En aquest cas la ètica no seria dictada desde les filosofies o la religions, sinó desde la ciència? Una moral neurobiològica? Una neuroètica ? Michael Gazzaniga, James Wilson i Francisco Mora són els màxims representants del concepte instints morals defensats per una suposada neuroètica. Existeixen dos estils de pensament. Un centra l'atenció als objectes aspirant a una realitat objectiva on el món existeix independentment que sigui percebut. L'altre orienta l'atenció als processos aspirant a una realitat subjectiva on el món és construït a l'interior de l'observador al ser percebut. El primer cas mou en una lògica aristotèlica on si una cosa és certa, la contrària és falsa, de manera ...

  El dolor és una experiència percebuda al cos per protegir-nos d'un possible perill que posi en risc la nostra vida. Molts dolors tenen que veure amb el caos. Una falta de sentit o de discurs ordenat sobre el que vivim. L'inconscient genera el símptoma amb la intenció beneficiosa de resoldre i millorar la nostra adaptació a les exigències externes. Al generar un sentit, al imbocar una comprensió, allò que era amenaçant i que ens generava inseguretat passa a adquirir un ordre, un control, traslladant-nos a un estat de seguretat. Aleshores el símptoma perd el seu sentit original i el missatge canvia.  Podem generar ordre a través del llenguatge verbal. La paraula. Teixir un text ben trenat. El llenguatge artístic. El dibuix. Una imatge plena de matisos reunits en un símbol. Una cançó. Una escultura. Simbollein és la reunió. Diabollein la fragmentació. Podem generar ordre a través del llenguatge corporal. Ordenar el cos. El posicionament de les seves parts dures. Les tensions de...

 Podem treballar qualsevol aspecte metafísic amb qualsevol part del cos. Qualsevol idea, qualsevol representació de qualsevol aspecte de la vida i fins i tot qualsevol representació del propi cos es pot treballar a partir del propi cos o externalitzant-ho / exorcitant-ho en forma de totem o obra d'art.  Aquest és el potencial psico-somàtic a partir del símbol. Al treballar la ment, els nostres mapes o representacions de la realitat abordem la nostra manera de percebre-la. I això impacta en la manera com ens relacionem amb nosaltres, amb els altres i amb el món. Aquesta és la base de la psicomàgia, l'arteràpia o qualsevol teràpia ritualística. La del curanderz de la meiga, la bruixa o el xaman. Parlar directament amb l'inconscient implicant el cos en el símbol per generar un canvi perceptiu, una nova connexió entre neurones, un aprenentatge. Cada cultura té el seu propi llenguatge simbòlic. Cal conèixer el codi cultural i la persona per generar un ritual efectiu. El curander...

  Els tatuatges estan carregats de simbolisme i cada part del cos també. La unió del què significa el tatuatge i el què significa aquella part del cos on es dibuixa genera una resignificació. Aquest caràcter simbòlic impacta en la persona que el porta, la transforma interiorment. La potencia en unes facetes de la seva vida. Li estimula unes capacitats, recursos, pensaments, emociones... Fins i tot li reforça una identitat. Funciona com a ritual de pas d'etapa vital. Els tatuatges, els piercings, la roba, el pentinat... Tot el que acoplem al cos amb fins estètics està carregat de simbolisme amplificant i reorientant els significats que comuniquem a partir de la nostra corporeïtat.  El cos i els elements que porta en ell sempre comuniquen. I cada part del cos i cada element que hi acoplem no tenen un significat inamovible. Cada part representa simbòlicament per convenis. Conveni personal, de parella, tribal, cultural comunitari... No hi ha una universalitat simbòlica. Cadascú i ...

Podem entrenar l'aparell locomotor o neuromusculesquelètic del cos amb una intenció mecànica, bioquímica i també psicoemocional (i afegeixo simbòlica). Al moure el maluc movem l'anatomia i també el que significa moure el maluc. El cos ens relaciona amb el món. La direccionalitat, equilibri i estabilitat del maluc són capacitats físiques i psicològiques. El cos està carregat de simbolisme. Atenent i movent el cos podem cultivar-nos exteriorment com a matèria, com fan els occidentals, i també interiorment com a persones, com fan els orientals. Cada part del cos anatòmicament per estructura permet que es pugui moure i comportar-se d'una determinada manera. El moviment conjunt de diferents parts, la funcionalitat, ens connecta amb la completitut. Externa i interna. Física i psicològica. Totes les intel•ligències i capacitats es poden entrenar a través del cos. L'entrenador/a d'educació física, de gimnàstica, de dansa o d'arts marcials ho saben molt bé.

Estic vivint una mort i un renaixement. Us presento un projecte: ArTsa Se m'ha acudit un curs de com cuidar l'estat personal de l'artista i estimular la seva creativitat. També és aplicable a qualsevol persona que vulgui reconnectar amb si mateixa. Preparar el cos per crear. Connectar amb el jo creatiu. Exercicis per estimular la creativitat. Un Art ple de salut. ...... Aprofitant un punt d'inflexió personal de la meva vida on he baixat al meu Hades ha resorgit de mi una força creadora. He decidit treure a passejar la meva veu com a dibuixant. I vull aprofitar tots els meus coneixements de salut creativa per aplicar-los especialment als artistes gràfics i, indirectament, altres artistes o qualsevol persona que vulgui desenvolupar la seva veu creadora. Em sento més guia d'artistes i ninotaire gràfic que altra cosa. Em desprenc de l'estricte fisioterapeuta. Em desprenc del terapeuta del Sector Salut. I tota aquesta energia la volco a favor de reconnectar altres ar...