Quan l’amor desfà els nusos
Recordo el cas d’una noia que vaig anar a visitar sortint d'una sessió de marxa nòrdica. Em va explicar que tenia problemes amb el seu fill. Que ell no feia res per tirar endavant. Vivia a un apartament de sota la casa i ella li procurava el menjar per subsistir. El marit estava tot el dia fora de viatge i la filla gran ja s’havia emancipat. Però ell no feia cap pas per marxar de casa i a ella això la tenia molt amoïnada. No estudiava ni treballava. S’havia tret feia un any un cicle formatiu a una acadèmia de Girona. Però ell es queixava que la mare l’havia obligat a estudiar-ho, que ell no volia allò. Havia provat d’apuntar-se al gimnàs però al cap de dos dies ja no hi anava més. La mare explicava que era un noi molt aplicat i carinyós. Que tenia molt bon cor. Però que també havia viscut molt de trauma de petit, molts de canvis de residència per motius d’exili i laborals, i que això el tancava molt en si mateix. No s’expressava i s’ho quedava tot per ell. Quan venia la germana ord...