Cal Foro

 Com s'orienta i es relaciona amb si mateixa, amb els altres i amb el món una persona diagnosticada de fibromiàlgia? Anoteu a l'agenda. Del 4 de març al 27 de maig tots els dimarts de 11.30h a 12.30h a Torroella de Montgrí ofereixo uns tallers dirigits a millorar el maneig de la salut de la persona diagnosticada amb fibromiàlgia.  Els tallers estan organitzats per la secció Baix Empordà de l'Associació Catalana dels/les Afectats/des de Fibromiàlgia.  Si esteu interessats/des poseu-vos en contacte amb mi: 644 089 043.  Gràcies. Salut. #fibromialgia #dolorcronico #dolor #dolorpersistente #experiencia #narrativas #salud #medicinacreativa

Penso que el milhomes o fanfarró és una veu molt interessant. I molt útil en moltes circumstàncies per la força i empenta que aporta.  De vegades el duem amagat a dins al camerino i d’altres l’exhibim dalt l’escenari.  Aquesta subpersonalitat fatxenda és molt útil a les primeres cites, però no a llarg plaç. El milhomes intenta convèncer demostrant MÉS, exagerant. Les persones vivim en un món que ens obliga a posar-nos corasses al damunt per sobreviure. Autèntiques armadures que ens protegeixen de les ferides i perills que ens persegueixen durant llargs períodes de temps. Parlo de les exigències que ens depara la vida en tota cultura, més encara la moderna tan competitiva. Però al mateix temps tota armadura són ferros que ens asfixien fins que l'inconscient avisa amb la senyal "dolor". El milhomes, és una versió grandiloqüent del nostre superyò adult, la veu protectora. Són veus que miren de tirar endavant com autèntics guerrers forts i resistents. Protegint a la resta de ...

 *Per què la teràpia artística?* La gran teràpia abans de les teràpies modernes eren les arts. L'art, el llenguatge simbòlic, permet impactar en la ment més profunda i generar comprensions, aprenentatges significatius i duraders. L’art permet externalitzar, representar-nos en tota la nostra completitud. L'art expressa i estructura un ordre del caos que percebíem dispers i fragmentat. Molt útil en processos de trauma. Aquest ordre o coherència mental reorganitza la fisiologia, la nostra energia i vitalitat. Un discurs ben teixit, ben trenat, es tradueix en equilibri. Abans que el símptoma reinsisteixi per una via de manifestació corporal podem canalitzar l’energia simptomàtica oferint-li un lloc en el nostre mapa cognitiu a través de la materialització en obra artística, de manera que ajudin a recuperar el significat del símptoma i reconfigurar-lo com a font de creativitat i no de destrucció, sigui individual, familiar o social.  Genera plaer i benestar. Rebaixa la velocitat me...

 *Dissabtes de Salut* "Preparar l'estat de força i afrontar l'adversitat per recuperar la vitalitat" Hola, després d'un parèntesi que m'ha obligat a canviar el calendari us vull informar que aprofito l'onada de la primavera per reactivar les activitats dels "Dissabtes de Salut" . Com a valor afegit a la proposta inicial emmarcarem cada activitat en la fórmula _Art, Salut i Patrimoni Empordà_. El meu propòsit és integrar l'expressió corporal i artística i el contacte amb la natura per millorar la comunicació amb nosaltres i  el maneig de la nostra salut.  I conèixer millor i gaudir dels tresors que ens ofereix la terra de la tramuntana. Ho farem tres dies a la tarda de 16-19h en diferents llocs que personalment em connecten i em donen molta força: ➡️*Dissabte 22 març* Sortim a escampar la boira? Passeig per aprofitar els beneficis de la natura com a medicina, mentora i font d’inspiració creativa.  Lloc: Camí de Ronda de Torre Valentina a Roque...

 La veu victimista Hi ha situacions que en mostrem afligits, aparentment dèbils i vulnerables. En aquests casos el dolor ens replega penosament. Perdem la gana, el gust per viure, estem més susceptibles, apàtics, ens costa dormir… La veu simptomàtica és la més habitual en situacions de dolor i patiment. Tanmateix aquesta veu és la que carrega amb tota la motxilla plena de pedres. En tot sistema aquesta és la part més forta. Resulta molt difícil treure-la de la seva posició. S’hi aferra amb molta força. Sens dubte, és la veu més forta i valenta, encara que en aparença sembli el contrari. La que té els collons o els ovaris de baixar a les profunditats de l’infern, al caos, i quedar-s’hi. Mentre les altres veus no serien capaces de suportar-ho. Quan aflora la veu victimista és perquè el nostre inconscient ens veu capaços de lidiar amb la part més dura i fosca de la dificultat. Sinó no s’expressaria. Convé respectar i honrar aquesta veu. I veure que porta molta vitalitat a redere. La v...

 Els romans eren gent pràctica i no tenien la dèria dels grecs per fer les coses boniques.  Com havien fet temps abans els assiris a Orient, els romans proclamaven les seves victòries i explicaven les històries de les seves campanyes representant-les amb art.  Observeu la famosa columna de Trajà a Roma. És plena de detalls de les incursions, lluites i conquestes dels legionaris romans. Aquesta costum es va estendre per tot l’imperi. Fins i tot a la Índia la llegenda de Buda abandonant el palau dels seus pares per retirar-se a terres ermes es va esculpir d’aquesta manera. El dolor fa que oblidem les nostres capacitats, punts forts i recursos personals. Augmenta la percepció de les limitacions i disminueix la de les possibilitats. Perdem locus de control. El dolor fa que tinguem la impressió que el nostre cos és extrany a nosaltres. Es genera una dualitat entre la persona i el seu cos basada en la falta de control. La impressió d’una indignació física. Una dualitat entre la...

 Quan observem els fenòmens naturals com a part de la nostra essència la natura esdevé un llibre que ens ensenya a descobrir-nos. Friedrich Schelling deia que “la natura és l'esperit visible; i l'esperit la natura invisible”.  Retornar a la natura és una oportunitat per percebre i reimaginar la vida de les coses. El contacte amb la natura com a mentora, model i font d’inspiració creativa.  Per dibuixar la natura no com una imitació sinó en allò que l'anima, cal comprendre-la en essència i profunditat.  I per això cal conèixer-la, establir-hi contacte. Formar-ne part i mirar la seva intel•ligència posant-hi la nostra ànima. Aquesta intenció és un camí que uneix la persona amb la trascendència. La reunió de l’ànima amb la natura. Amb la vida. Amb el tot. El sentit espiritual de les coses. L’art és la mediació entre l’ànima humana i la natura. Ambdues creades per un principi fonamental. El caos. El buit. El silenci. El punt d’infinites possibilitats. Alguns ho anomenen ...

 Maria Montessori va formar-se inicialment com enginyera, biòloga i metgesa psiquatra. Posteriorment va estudiar antropologia i en va ser professora amb un doctorat en filosofia. Des d’aquesta mirada pluricultural i sanitària atenia als nens malalts amb dificultats d'adaptació social per discapacitat mental. Aleshores va comprendre que la salut i l’educació anaven de la mà, que tot procés de creixement tenia que veure en una educació dirigida a evitar les barreres culturals que sotmetien a la persona i fer aflorir el do creatiu que cada un/a porta dins.  Va viatjar arreu del món i va establir un model transcultural i científic d'educació saludable i fèrtil pels infants, especialment dels 0-3 anys. La finestra d'oportunitat on tot queda segellat com a model de vida del futur adult. A la península, la Institución Libre de Enseñanza, impulsada per De los Ríos, Machado, Ortega i Gasset, entre d'altres, també orientava la seva pedagogia a extreure el potencial inherent en to...

Mils de milions de persones de tot el món, cristians i no cristians, celebrem el Nadal, una festa religiosa que conmemora el naixement de Jesucrist.  La Modernitat, derivada del Renaixement, és essencialment un període que posa la raó per davant de la religió. Les explicacions científiques substitueixen els relats dels mites. Podriem dir que l'imaginari col•lectiu ha fet caure la figura de Déu i la de la religió i les ha substituït per la de l'individu i la de la ciència.  Tanmateix, el ritual del Nadal segueix ben viu. Ens reunim i celebrem el contacte amb nosaltres, amb els altres i amb la vida.  I això em porta a pensar que la religió no està aquí per demostrar la veritat de les coses. Sinó que el ritual segueix viu perquè és útil i necessari per explicar i viure allò que la ciència no pot demostrar ni fer viure. L'espiritualitat, Déu, la connexió que ens uneix amb el món, amb allò que no trobem una explicació, és una necessitat humana que va més enllà de la religió o ...