Cal Foro

Fa un temps que tinc la necessitat d'expressar algunes crítiques al Sector Salut. La cultura mèdica que vivim actualment es mou bàsicament pels paradigmes de la biomedicina. Cada vegada més s'està homogeneïtzant la salut i estem perdent la diversitat de cultures mèdiques. Suposo que es tracta d'un fenomen natural, adaptatiu i orgànic. És el que la societat troba més útil. Tanmateix també crec que seria convenient recuperar la visió transcultural de la medicina a fi de no caure en el dogmatisme.Traslladaré aquest fenomen al cas de la fisioteràpia i per contextualitzar-ho traçaré la linia pel mapa atenent a la meva pròpia història personal i com a participant en el camp de la salut. Jo vaig néixer l'any 1991 en el si d'una família dedicada a la salut i al benestar de la comunitat de persones. La meva àvia paterna exercia de mèdium no reglada atenent a consultants d'arreu, sobretot la visitaven persones properes a nivell de barri. El meu pare va començar exercicint

  Quan no hi ha res més a fer Les malalties s’aborden en funció del discurs mèdic que les expliquen. Posem pel cas la relació entre el desenvolupament científic i la construcció del discurs biomèdic entorn a la malaltia d’Alzheimer.  Durant la dècada del 1970, sobretot entre 1976-1978, dominarà el paradigma de la hipòtesis colinèrgica per explicar i tractar el trastorn de l’Alzheimer. Les mirades s’orienten a iniciar estudis d’intervenció farmacològica centrats en substituir el dèficit colinèrgic que provoca la malaltia. A Espanya, entre 1996 i 2003 el Ministeri de Sanitat i Consum autoritza l’ús de fàrmacs anticolinèrgics per tractar l’Alzheimer.  Durant la producció, comercialització i ús d’aquests fàrmacs es pren consciència que la pèrdua d’activitat colinèrgica no justifica totes les deficiències cognitives i s’opta per experimentar amb d’altres fàrmacs. Sorgeix un major interès en l’estudi de les implicacions dels gens en la generació de la malaltia de manera que apareix el nou pa

  Però… estic o no estic curada? Narratives de restitució en el càncer de mama La Carmen, una dona de 33 anys, casada amb dos fills de 7 i 2 anys, va ser diagnosticada d’un càncer de mama tractat amb mastectomia, quimioteràpia i posteriorment amb una reconstrucció mamària.    La Carmen fa 2 anys que va ser donada d’alta de l’hospital. Aparentment està sana i no manifesta cap simptoma que li impedeixi fer la seva vida diària. Tanmateix, no se sent tranquila del tot. “D’una banda estic contenta perquè he sobreviscut. Jo, a dia d’avui estic bé i puc viure. Però d’altra banda, si et sóc franca, en el fons em sento afligida. Voldria que em diguessin “estàs curada i ja està”. Però mai estàs realment curada. Potser avui estàs bé, però, en quin percentatge? En un 80%, per exemple, però… tot és molt indefinit, molt ambigu… no hi ha res concret. Em costa acceptar aquesta incertesa. El cas és que malgrat em noto bé… ningú no em pot garantir que estigui curada. M’he convertit en una pacient de ris

Explicar com s'ha format la plana de l'Empordà (o l'Empordanet que va batejar l'escriptor Josep Pla) tal i com ara la coneixem vol dir situar-la al mapa, descriure la seva anatomia o topografia i explicar la seva història.  Com s'han format les estructures geològiques d'aquesta regió del món i, en darrer terme, com l'ésser humà hi ha interaccionat moldejant aquesta geologia amb el seu modus vivendi? Per fer-ho ordenat anirem tirant enrere en el temps describint l'evolució i els canvis que ha patit el relleu de l'Empordanet des de l'actualitat fins als seus inicis.  CONTEXT GEOGRÀFIC DE L'EMPORDANET En el sector centre-nord de la comarca del Baix Empordà, és possible distingir-hi diverses zones ben diferenciades topogràficament pels seus trets geològics, litologia i estructura concretament. En aquesta àrea hom pot identificar-hi les següents unitats lito-geogràfiques (Pallí i Bach, 1987): - Les Gavarres i el Massís de Begur són les zones munta

 Quin paper juga el metge d’atenció primària de la seguretat social?  Paradoxes  del model d’assistència sanitària actual El metge de capçalera d’atenció primària de la seguretat social atén a tothom (universal) i esdevé la primera figura del sistema de salut amb qui contacten els consultants.  Hem de tenir present que per molt que en sàpiga, no ho pot saber tot. Però sí ha de conèixer el tot, perquè disposa d’un gran ventall de professionals especialistes a qui derivar cada cas. Tenim la sort, a diferència dels metges d’abans, que gaudim de moltes possibilitats i alternatives. Per ser efectiu en la derivació calen dues coses: 1 que conegui bé el mapa general del sistema de salut, és a dir, a quin especialista derivar. 2 que comprengui bé la situació que li planteja la persona que consulta per orientar-la en una o altra direcció. I això vol temps, que és el que teníem i no tenim ara, i una mirada oberta. El metge de capçalera avui en dia és com un guardaagulles de tren o un director d’

Primum non nocere De vegades NO INTERVENIR vol dir... No danyar No restar No frenar No interrompre No posar obstacles De vegades ÉS MÉS ÚTIL... No intervenir No interferir en el procés Deixar que faci i que passi Fer-ho senzill i fàcil De vegades, el temps ho cura tot Respectar el curs natural del procés Respectar els temps de curació De vegades convé reenquadrar... Quina és la intenció beneficiosa d'aquest problema? El símptoma és un missatge que ens remet inclús a la intuïció de la solució del problema. És discutible que les disciplines que estudien el comportament humà se centrin en el•liminar símptomes en comptes d’escoltar els missatges dels que són portadors. Si millorem la comunicació de la persona amb el món, segurament, no caldrà intervenir. De vegades el problema és el problema Canviar Fer una altra cosa Distreure’s Reorientar l’atenció a d’altres aspectes de la vida que han quedat desplaçats De vegades podem vèncer sense combatre

L'A. és un noi de 28 anys que em truca demanant-me hora perquè li miri el turmell esquerre. Al mateix dia m'anula la visita perquè creu més convenient passar abans pel metge del CAP.  Li valoren i diagnostiquen una tendinitis del Aquiles. Tractament proposat: medicació a base d'Enantyum (antiimflamatori) i relaxant muscuar cada 8 hores. No ha notat canvi.  També s'ha aplicat pel seu compte fisiocrem (nota que li alleugera) i gel (li molesta). Després em torna a trucar demanant-me hora perquè definitivament el visiti. Són les 10 del matí, la primera visita del dia.  Comença a relatar posant-me en context. Fa 2 anys que no fa esport. Fa 1 any va canviar de feina i es va traslladar de Barcelona a Palamós. Fa 3-4 setmanes, motivat per un amic, decideix apuntar-se al gimnàs i fa una rutina gairebé diària de bicicleta estàtica, cinta de córrer, elíptica i peses/màquines. Un dia al gimnàs es va notar dolor al turmell. No era gaire fort així que no li va donar importància. D