Cal Foro

 Avui mentre feia un massatge a l'esquena de la Dolors li he preguntat: - I per què et dius Dolors? Quina és la història del teu nom? I m'ha contestat: - Perquè la meva àvia es deia Lola.  - Ah! Clar! No havia caigut que Lola és Dolors.  - De fet jo em deia Dolores perquè antigament no es deixava posar el nom en català. Però a la que vaig poder m'el vaig canviar. De fet mai m'ha agradat el meu nom. El dolor no és una cosa bona. - A no? Per què? - Doncs no sé, no hi ha ningú que vulgui tenir dolor. - Doncs jo sí. Què seria de la nostra vida sense dolor? Estaríem tots en perill de mort. El dolor serveix per protegir-nos i gràcies a ell seguim vius. - Bé, no m'ho havia plantejat mai així. - A mi m'agrada molt el teu nom. Dolors és un nom potent i parla d'una de les coses més rellevants de la vida. Té molta profunditat. És essencial. Penso que convé valorar-lo i posar-lo en un lloc molt digne. El dolor és un fenomen vital, sagrat diria jo. Sort en tenim del dolo...

La mare: «Ai Pau… Em fas patir fill. Tantes voltes divagant ara cap aquí ara cap allà. Tants anys i encara ara hores d’ara no t'has decidit per res? Et veig molt dispers fill. Que si ara medicina, que si ara fisioteràpia, que si ara psiconosequè, que si ara antroponosequantus. L’altre dia em sorties amb que volies ser artista… Ets calcat al teu pare. Un tasta olletes que dic jo. Sempre feia igual ell. Comprava un llibre, llegia un capítol que li interessava, el deixava i ja n'estava agafant un altre.  Això d'anar contínuament pululant en terra de ningú, no ho veig clar. Has de saber escollir i concretar. Especialitzar-te en alguna cosa. Em fas patir quan et veig així. Què vols que te digui. De debò fill. Decideix-te ja. Fes-ho ni que sigui per ta mare, que t’estima molt». Com veieu, en Pau era un noi curiós amb una ment oberta i una gran capacitat per integrar coneixements de disciplines diferents. I és que li apassionava tot allò relacionat amb la salut i la medicina.  Hi ...

Dolor com una cosa en una part del cos Hi ha diferents maneres d'interpretar el dolor. Hi ha persones que diuen "tinc un dolor agut a la part posterior de la meva mà dreta", com si es referís a que té alguna cosa particular ubicada espaialment a una regió de la mà. D'altres diuen "l'espatlla està adolorida", com si fos una característica o condició particular de l'espatlla.  D'acord amb aquestes maneres d'entendre el dolor aquest és com un objecte físic o una condició específica de l'objecte.  Això ens permet cosificar o materialitzar el símptoma i treballar amb ell com si d'un objecte qualsevol es tractés. De vegades també utilitzem verbs com sentir ("sento un dolor agut a la part posterior de la mà dreta) o experimentar (estic experimentant  dolor a la part superior de la cuixa esquerra). La primera es refereix a una percepció espaial. La segona a la percepció d'una característica o condició quantificable de la cuixa. En d...

Si el dolor persisteix durant massa temps reorienta l'atenció a una altra cosa El dolor rapta i focalitza la nostra atenció. La intenció de l'organisme és protegir-nos i vetllar per adaptar-nos i resoldre la situació que estem vivint.  Ara bé, si es manté massa en el temps ens acaba esgotant, ens capfica més a dins del problema i entrem en un quadre obsessiu difícil de sortir-ne. La vida va girant entorn al dolor, perdem energia. Ens debilita. Per sortir d'aquest cercle viciós pot ser convenient fer una parada, acceptar la situació actual i fer un canvi d'orientació de la nostra atenció, distreure'ns, captar energia d'altres punts. Sortir a agafar aire renovat. Per exemple, visitar altres escenaris diferents als habituals, canviar la percepció del temps, canviar la manera de relacionar-nos amb els sistemes de pertinença, fer una altra cosa, iniciar una nova activitat, canviar les rutines, atendre altres parts de la nostra vida que han quedat desplaçades, cuidar-...

Diagnòstic diferencial de patologies musculesquelètiques segons àrea de dolor corporal:  Aquestes preguntes representen el punt de partida d'un període mogut per la motivació i voluntat constant per conèixer les bases del procés atenció-salut-malaltia. Pel to de les paraules i les referències notareu que aquest treball és el resultat d'un fort impuls d'anàl·lisi intel·lectual. Si en algun moment us resulta de difícil de païr us recomano que us atureu o inclús que seguiu el vostre instint i us orienteu cap allò que us cridi més l'atenció. Segurament serà el més interessant. El programa consta dels següents apartats: Començarem abordant els conceptes de salut, benestar i malaltia, i farem un repàs de les principals vies de salut i benestar proposades per diferents escoles de pensament. Posteriorment em centrarem en l'estudi del símptoma i aprofundirem en la seves dimensions com a experiència humana. Després parlarem del dolor i de les diferents teories actuals en neur...