El cos femení en el món del còmic


Avui aprofito l'art per explicar la salut recomanant-vos aquest llibre que ens recorda que el cos sempre és reimaginat. Com t'expliques el teu cos? En quin mapa corporal et relaciones amb tu mateix, amb els altres i amb el món? Quines representacions en fem i com el simbolitzem? Des de quan ens movem en aquest mapa? Com s'ha anat transformant? És útil? Cada medicina construeix els seus mapes del cos. Com cada societat. La nostra ment opera permanentment amb filtres, un d'ells és el cultural. Fins i tot cada persona reelabora el mapa del seu propi cos. Hi ha mapes corporals útils, que ens donen força. I també hi han mapes debilitants, malaltissos. No aspirem a una veritat del cos. Perquè hi ha tants cossos com mirades. Us presento el llibre: El cos femení està representat en funció del context i dels canvis socials de cada època. De la mateixa manera que la societat es canvia i es representa canviant a si mateixa, el cos sempre està en reconstrucció permanent. El còmic esdevé un discurs artístic, un instrument i un llenguatge polític. En el món del còmic el cos femení està representat des de la posició perceptiva de l'home. El cos representat com a objecte i no com a subjecte. Un objecte desitjós per satisfer els plaers de l'home. El cos de la dona es considera molt més important que la seva veu. La dona no ha aportat el seu significat respecte el seu propi cos. S'ha hagut de mantenir silent, callada, sense discurs propi. El còmic tradicionalment sempre ha estat un diàleg d'homes. Vila Marika ens proposa un viatge al llarg del segle XX i XXI per ser conscients en quins mapes del cos femení ens hem mogut, per posteriorment desocupar-lo i reconstruir-lo en un cos més acord al moment vital de la societat actual. Un cos plural. Els presocràtics oferien un espai a la Caelus, una habitació dedicada a Reimaginar el que ja coneixem. Les creences no és important si són certes o no. Sinó si són útils i ens ajuden a tirar endavant. El millor ús de la nostra energia. La veritat te la marca la força. Vila Marika (2017). El cos okupat. Iconografies del cos femení com a espai de la transgressió masculina en el còmic. Universitat de Barcelona

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una carta a la directora de la residència

Valorar el temps i la vida

Sobre la memòria i l'oblit