El poder de la paraula

Pedra de Rosetta, Menfis 196 aC. Es descriu el decret del rei Ptolomeu V en tres escriptures: el jeroglífic, el demòtic i el grec.

Hi ha paraules que ens donen força i paraules que ens la treuen. Cada paraula ens remet a un món de significats i ens connecta amb una energia vital determinada.

Noam Chomsky, lingüista, explica que quan parlem estem manejant almenys dos tipus de llenguatge:

• Una estructura superficial de llenguatge són les paraules que evoquem, els textos. 
• Cada paraula té a la base un torrent d'imatges, sons, sensacions, olors i sabors que la sostenten. Una base sensorial que conforma una estructura profunda de llenguatge.

Quan parlem estem articulant contínuament el pensament sensorial i el racional. Podríem dir que mentre parlem estem grapejant tota l'estona aquestes impromtes sensorials. Perquè sinó parlariem llegint lletres i textos. 

Els llenguatges més persuasius són els que impacten a aquesta base sensorial. L'art en general, la maièutica, els mites i relats, les teràpies corporals, els rituals...toquen aquesta base sensorial. Per això esdevenen transformadors, educatius, terapèutics, en el sentit que canvien la percepció. Modifiquen l'estructura de l'inconscient i, per tant, la manera com se'ns presenta la realitat. La nostra percepció de nosaltres, dels altres i del món. 

La intel•ligència sensorial és la primera que apareix a la vida. És la més antiga filogenèticament parlant. Abans de la intel•ligència emocional i posteriorment la racional. El pensament sensorial és comú a tots els éssers vius. És la ment que predomina a la infància. El cadell humà que capta percebent amb els sentits com és el món que presenta la tribu i calibra com l'habiten els cossos dels membres amb qui es vincula. La ment sensorial és total, no fragmentada. El llenguatge li dóna forma. Una llengua és una manera d'entendre el món. 

Hi ha paraules que ens donen força, ens alliberen, són saludables. I hi ha paraules que ens debiliten, ens sotmeten, són malaltisses. Perquè ens connecten amb imatges, sons, sensacions, olors i sabors que ens donen força o ens la treuen. Aquest és el poder de la paraula. Tal i com ens parlen i el més important, com ens parlem a nosaltres mateixos, produïm una energia vital determinada.

Els egipcis van inventar els jeroglífics, els signes sagrats. Segurament eren conscients del poder que suposaven.