Posició perceptiva com a terapeuta

 Cada persona s'orienta i es relaciona amb si mateixa, amb els altres i amb el món des d'una posició perceptiva determinada. 

No podem captar tot el que existeix. La realitat no es pot apresar tota. La nostre experiència és el resultat d'una evaluació que fa la nostra ment inconscient a partir del que capta del món exterior i de l'interior. El nostre cos té límits. Límits sensorials. Límits culturals. Límits personals. La nostra atenció s'orienta a unes coses o a unes altres. A alló que més li crida l'atenció per preservar la vida i sempre en funció de tot l'arsenal d'aprenentatges que portem incorporats a la memòria corporal, ja siguin segellats durant la nostra vida o el que hem heredat dels que van existir abans que nosaltres. 

Sempre vivim sota trànsits hipnòtics. Cadascú en el seu. I es van modificant al llarg de la vida. Però sempre vivim en trànsit. L'experiència de la vida és un artifici màgic perquè ens entenguem. La única manera d'habitar el món.

Jo com a terapeuta tinc els meus filtres. Transito en el meu propi trànsit. El•limino informació i em centro en allò que em crida l'atenció, allò que em sembla interessant, allò que em dóna força. Sempre m'oriento a una energia determinada coherent amb el que jo sóc. I això no ho decideixo voluntàriament, tot i que quan en prenc consciència tinc la sensació que sí. Tot ho mou el meu inconscient, la meva energia. 

Vaig estudiar a la universitat. Allà la ciència era el paradigma més estès. No era la meva energia. Una part de l'Enric Sirvent em va connectar. Compartiem l'energia de l'antropologia. Amb el Pedro i l'Alfonso compartia l'energia de la integració. Amb el Ricard Muntaner l'amor i passió per la salut així com la humiltat, ètica i dignitat professional.

A la pni vaig perseguir l'energia de la integració. L'hol•lístic, encara una mica científic bioquímic, tirant a evolutiu-filosòfic. El Néstor em connectava amb l'antropologia biològica. El Xavi amb l'amor i passió pel coneixement. El David amb lo natural. El Carlos amb la confiança. El Bernardo amb la humanitat i la creativitat. 

Vaig seguir al Xavi. Va oferir un curs que abarcava noves disciplines. La Julieta amb l'antropologia cultural. El Miquel Llorente amb la primatologia. El Jordi Amenós amb els relats. El Víctor Amat amb la psicoteràpia breu. I altre cop el Bernardo, ara amb la sistèmica generacional.

Vaig seguir al Bernardo amb l'arteràpia, la filosofia pràctica, la psicoteràpia. Era l'energia que em connectava més. Jung, Milton Erickson, Sòcrates, Plató. L'inconscient, l'existència, la creativitat. El poder autocuratiu de la inteligència vital. 

He conegut la salut com a procés físic a la universitat. Bioquímic amb la pni. Psicoemocional. Lleugerament anímic espiritual. No he tocat l'energètic. 

Però quan més connecto amb mi, amb la meva essència, més terapeuta existencialista i creatiu em sentoz i em torno altament energètic. 

No tinc ni idea d'energia. Però la passió que sento pel que faig mou energia i aquesta és la força que catalitzo als qui em consulten.

Quan més connecto amb la meva ànima, el Ser, més potent energèticament sóc. 

Jo habito en aquest filtre, que repeteixo no he escollit  És el que em crida l'atenció i que ressona amb com estic fet. Cada persona té el seu. 

A la base de tot, a les arrels, tinc la meva tribu. Provinc d'una família de terapeutes alternatius. El pare i l'àvia paterna eren energia de l'ànima, l'inconscient i l'autocuració. La mare l'ànima i l'art. Més enrere curanders, llevadores, bruixes... 

La medicina folk està en mi i l'antropologia mèdica cultural m'hi aproxima. 

L'antropologia mèdica em connecta amb les medicines tradicionals, les cultures humanes. I el relativisme. 

Sóc un enamorat de l'ànima humana. Individual, familiar-tribal i col•lectiva. L'inconscient. La intel•ligència vital que habita en tot el que és viu. Des d'un arbre a un musclo. El sentit sagrat de l'existència. 

L'espiritualitat traduïda al cos. 

Sóc així, què voleu que us digui. M'ha tocat. No ho he escollit. M'accepto i agraeixo. M'agrada existir així. 

No sóc millor que altres professionals del sector salut. Sóc jo. I aporto la meva gota de mel al món. La meva energia. El meu punt de tot el mapa. 

Qui ressoni amb mi acudirà a trobar en mi allò que busca. I ho trobarà en ell per contacte amb mi. Coses de l'univers. 

Els qui ressonin amb lo físic acudiran al físic. I això amb tot i tothom. 

Així que els busqueu alguna energia que ressoni amb mi ja ens trobarem. Com a terapeuta i consultant. Com amics. Com a parella. 

Les relacions humanes es mouen per energies i ressonàncies. Inconscients que es busquen. Ànimes que s'emparellen i s'agrupen em benefici de tots. L'energia és brutal quan es comparteix un propòsit comú. Quan les energies s'uneixen i apunten a la mateixa diana. No només en la mateixa direcció sinó al mateix centre de la mateixa diana. Allà la força de l'univers traduïda en atenció humana és imparable.