Un cas clínic entre línies

Us vull comentar un cas clínic.

Mireu en Dick és un home d'uns 70 anys que juga a golf. Li encanta. Ha vingut a la consulta recomanat per una altra consultant amb qui comparteix l'afició de la pilota blanca.

En Dick ha presentat el seu cas mitjançant la paraula, en aquest cas en anglès.

Jo no domino massa aquest llenguatge però tot i així he caçat algunes informacions que m'han semblat rellevants. Que no entenguis massa les paraules mou a que miris més el gest, la manera d'expressar-se del cos. El llenguatge no verbal. I aquest et dóna molta informació de com viu la situació. 

A nivell verbal l'he acompanyat amb preguntes orientades a que explori la seva dificultat des de diferents enfocs, que explori les diferents intel·ligències que participen de la seva dificultat. 

El tractament ha consistit en aprofitar tot el material que ell mateix m'ha presentat. Posteriorment he fet una exploració física a nivell d'estàtica postural de peu i assegut així com una exploració del moviment en aquestes postures. Després l'he estirat a la llitera i he continuat explorant la panxa, les cames, l'esquena etc. 

En Dick m'havia presentat tota la informació que ell considerava rellevant pel seu cas. Jo m'he deixat portar per la intuïció i han anat sorgint les maniobres que millor s'esqueien per aquell moment. I no ho he decidit jo exactament racionalment sota un protocol preestablert, han sorgit de la meva intuïció, he rescatat de tot el ventall de recursos que disposo en la meva experiència personal i professional els que millor s'adequaven a la situació. Per què la situació ho demanava. No perquè jo ho hagi predecidit.  M'he mostrat flexible. 

El cas és que en Dick ha fet llum, ha establert un discurs que li sembla satisfactori del que li passa. Ha comprès. S'ha motivat a fer canvis orientats a la solució. I jo li he ofert el que jo sé fer i li he fet de guardaagulles orientant-lo en les escoles de salut que millor han abordat les seves problemàtiques. 

Aquest ha estat el mètode de la visita d'avui.  

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una carta a la directora de la residència

Imatge
Molt apreciada i respectada senyora directora, M'han vingut a la ment algunes idees referents a la feina que m'ha estat encomandada i a la qual aprofito per agraïr-li l'oportunitat que se m'ha concedit. Noves o velles possibilitats que se m'han acudit en moments de silenci i creativitat.  És possible, per no dir molt probable, que ja hagin estat contemplades per la resta de l'equip amb anterioritat. No sé si feu reunions. Si entre tots mireu de treure el millor de cadascú. Jo sóc nou i provaré de limitar-me a substituir la fisioterapeuta titular. Tot i que, per molt que m'hi escarrassi, ja li faig saber ara i aquí que no trobarà en mi el doble que potser espera. Seria massa costós per part meva esdevenir una còpia o imitació fidel d'ella. Per molt que es pretengui, una trompeta sona més aguda que un trombó encara que moguis la posició dels llavis. El cas és que no me'n puc estar de compartir. M'agradaria conèixer-vos més a fons i saber l'opin...
Més informació

Valorar el temps i la vida

 Tinc la necessitat d’escriure una cosa que és rellevant. Estimo la vida. Valoro la vida.  He vingut aquí a fer algo realment important. Tinc la oportunitat de viure una vida en aquest planeta. I no la vull desaprofitar. No vull perdre el temps ni la meva energia en merdes varies.  Francament, una de les merdes més grans que veig al meu voltant és les xarxes socials. Especialment Instagram. Quant de soroll que fa tot això. Una cosa és un dia puntual de fer el titella. L’altra és que sigui costum en una societat sencera. Dic societat en singular perquè estem tots connectats com si habitéssim en un mateix poblat. Tanmateix tots tenim aquella sensació interna, que arrela de lo més profund, que també ens diferencia els uns dels altres. Tots ens reconeixem com a semblants. I al mateix temps com a diferents.  Jo, francament, m’intoxica tota aquesta parafarnàlia.  Tinc la impressió que per mi té més sentit dedicar-me a explorar el món. A caminar i observar. A olorar i ...
Més informació

Sobre la memòria i l'oblit

Imatge
  Neixem com un paper en blanc o amb alguna cosa escrita? Des del moment que naixem ja disposem d’informació emmagatzemada en nosaltres. Recursos adaptatius segellats en la nostre memòria epigenètica individual i col·lectiva.  Això vol dir que els humans que van venir abans que jo existís van realitzar aprenentatges. Informació que va quedar segellada al cos i a l’ambient a un nivell inconscient i que va transmetent-se a les generacions futures. Una herència. Per Plató el coneixement es produeix quan despertem el record. Conèixer és recordar. “Canta deesa” demanava Homer. “Parla memòria” deia Nabokov. Miguel de Cervantes també en fa referència al seu Quijote.  El psicoanàlisis de Freud i posteriorment de Jung es basen en rescatar les intuïcions de solució guardades a la ment inconscient a partir dels aprenentatges incorporats durant la vida. La veritat de cadascú es pot conèixer recordant-la a través de les idees emmagatzemades a la nostra memòria corporal. Per Wilhelm Re...
Més informació