Articular dues pedagogies per afrontar el dolor

Mireu fa uns 11 anys en una formació de psico-neuroinmunologua clínica i evidència científica vaig conèixer en Bernardo Ortín, doctor en filosofia i ciències de l'educació. 

En Bernardo em va presentar diferents linies de pensament per abordar el símptoma. 

Plutarc va marcar dues grans linies quan es preguntava si convenia omplir cubells mentals o revifar les flames interiors. 

La primera linia és la via educativa l'adoctrinament. La via de la ciència, la religió i qualsevol disciplina que vol convèncer aportant coneixement desde fora.

 La segona és la via de la educativa de la creativitat. La via de la filosofia de Sòcrates, del psicoanàlisis de Jung, la hipnoteràpia del dr. Milton Erickson o qualsevol disciplina que vol fer aflorir el coneixement que ja porta dins la persona.

Quan vaig acabar la carrera vaig fer un treball de fi de grau on investigava les relacions entre la ment i el cos. 

Quan vaig conèixer aquest món de la psicoteràpia vaig pensar: i si trasllado aquests conceptes al camp del dolor persistent o crònic?

I si en comptes d'educar introduint coneixement com fa la neuropedagogia del dolor li pregunto al mateix inconscient? 

Sabia com comunicar-me amb l'inconscient de la persona amb dolor.

Sabia com respectar-lo sense imposar la meva visió del món.

Sabia com aconseguir que ell mateix trobés la solució que no aconseguia trobar del problema que havia construït però que hi era en algun lloc pel fet que sinó no se li hagués manifestat el símptoma.

Sabia que era més fàcil que ho trobés si ho afrontava des d'un estat més fort.

Només em calia aplicar-ho a la consulta.

I fer-ho conèixer al món. 

Així doncs he proposat al Col•legi de Fisios la següent xerrada.

Plutarc preguntava si és més convenient omplir cubells o revifar les flames. El dolor persistent es presenta com un dels grans reptes de la medicina actual. En el camp de la ciència, la neuropedagogia del dolor presenta estratègies útils per afrontar-lo instal•lant nou coneixement extern a la ment de la persona. Tanmateix també cap la possibilitat que tot dolor tingui el seu sentit de manifestar-se. En el camp de les humanitats Sòcrates, C. G. Jung o M. Erickson, experts dedicats a l’estudi de la ment, proposen una via creativa perquè la ment inconscient trobi per si mateixa les solucions que sostenten el símptoma. Aquesta xerrada pretén articular les dues vies educatives generant un punt d’unió aplicable al camp de la fisioteràpia especialitzada en l’abordatge del dolor persistent.

Espero que sigui fructífera i permeti seguir avançant en el projecte.