Si vols curar-te crida al dimoni

Diem que fem llum quan ho veiem tot amb més claretat. Tanmateix massa llum cega. La vista descansa millor quan percep ombres. Un dia de resol fa caparrassa. 

Vivim en una cultura que marca els límits d'una moral que esdevé malaltissa. 

La bondat, el bé, l'amor, allò bucòlic, bonic, angelical, la vida... Està més acceptat. 

Lo maliciós, el mal, l'odi, allò punk, fosc, lleig, tenebrós, demoníac, la mort... Està menys acceptat. 

Les parts que neguem de l'existència es converteixen en el focus de patiment. És la nostra fuga d'energia. 

Sempre tenim disponible tota l'energia, tota la vitalitat al nostre abast. Els animals s'expressen complets en tot moment. Els mou l'instint. Presenten totes les cares. Les llums i les ombres. Són salvatges. Són naturals. No tenen moral.

Els humans també som animals, també som natura. També som salvatges. També som llums i ombres que formen la completitut del ser. Però per conviure construïm normes, una cultura, una moral. Necessària.

Necessitem mostrar allò ocult de nosaltres. Necessitem expressar-nos. Treure a passejar allò més monstruós, més maligne. Perquè és tant vertader com la part visible. La veritat no té perquè ser bonica. La veritat la marca la força. 

Reunir les ombres i les llums és el que genera la completitut. El Ser. 

L'inconscient té un llenguatge brut, tosc, salvatge, paleolític, ancestral i directe. El llenguatge de l'inconscient és el llenguatge del cos. Del símptoma que vol recuperar la vitalitat perduda. El llenguatge dels símbols, d'allò que reuneix i no fragmenta. 

L'art serveix per això. Per expressar allò que no podem mostrar pel codi moral on estem inmersos. El símbol reuneix els oposats, les parts fragmentades en una unitat. Lo simbòlic és contrari a lo diabòlic. El diable fragmenta. La separació, la fragmentació és el que ens treu la vitalitat. 

La narrativa ens descriu. El dibuix i la pintura ens plasmen. L'escultura ens moldeja. La música ens serveix per escoltar-nos. El teatre per representar-nos.  En tots la nostra completitut.

La cultura que vetlla per això esdevé una cultura amb límits però que presenta espais adequats per mostrar tot el que existeix.

Per recuperar la vitalitat, la força, l'energia convé baixar al Hades. Parlar amb el dimoni. I que ens curi. 

L'ombra és més ràpida que la llum. Per conèixer el cel convé tenir present l'infern. Els ogres cal fer-lis cas perquè no donin pel cul. Els amics a prop i els enemics encara més a prop per tenir-los a tiro. La mort ens ensenya a viure la vida.

Necessitem reunir els contrastos, acceptar la dualitat. La vida no està feta per ser feliços. Sinó per ser plens. La tristesa, la por, la ràbia... són plenes de vida. Serveixen per preservar la vida. Ens recondueixen a la vida.

Si vols recuperar la vitalitat no t'orientis a la llum sinó a la foscor, a allò que no es veu. L'ombra sempre és plena d'energia. 

Llum a la foscor per recuperar la força que sempre hem portat dins.