La diada de Catalunya

- Papa, què celebrem avui?

- Avui és la diada nacional de Catalunya. 

- I què vol dir això?

- Que avui és el dia de l'any que dediquem a celebrar que formem part de Catalunya.

- I què és Catalunya?

- Catalunya és el territori on vivim. El tros de terra de tot el món que nosaltres habitem. 

- I els que no viuen aquí no ho celebren?

- Tothom ho pot celebrar, però les persones que vivim aquí deixem d'anar a l'escola i de treballar per festejar-ho. Els de fora d'aquí ho poden celebrar també, però no tenen festa.

- I per què ho celebrem avui i no un altre dia? 

- Doncs perquè així ho van decidir fa molts anys uns humans que vivien aquí. Tal dia com avui, l'onzè dia del mes novè de l'any 1714 l'exèrcit de la família reial dels borbons van conquerir Barcelona. Això significava el final i la desaparició de totes les institucions catalanes. D'això en fa 310 anys. Va ser una de les batalles de la Guerra de Successió i va morir molta gent que defensava les seves cases i el seu poble.

- I per què ho van conquerir?

- Perquè volien tenir el control i el poder d'aquest tros de territori.

- Però si no era seu, per què els ho van prendre?

- Per què van considerar que els pertenyia a ells i no als qui hi vivien.

- Ostres, això no està bé. 

- Doncs no. Els humans com molts animals defensem el territori on vivim i també explorem noves zones per expandir el que considerem el nostre territori. És com si volguéssim ampliar les nostres cases, els llocs on vivim. 

- Però si anem a llocs on hi ha altres cases d'altra gent els hi estem robant.

- Sí. Ja et dic, molts animals som així. Fem més gran el que considerem el nostre territori per així tenir més recursos com ara menjar, material per construir cases i objectes, aigua, etc. Per exemple els Ximpanzés, els rinocerons o els tigres són molt territorials. Però no disposen de les armes que nosaltres tenim.

- I per què hi ha tantes cases amb banderes al balcó i a les finestres?

- La bandera és el símbol que representa la Diada. El dia que celebrem avui. Representa Catalunya, que és el territori o tros de terra on vivim. I també la manera de viure de les persones que hi vivim. És a dir, la cultura. 

- I el món està tot repartit en trossos de terra?

- Sí, els humans, concretament la nostra espècie, els sàpiens, ens hem repartit el món així. 

- I cada tros de terra té la seva bandera?

- Sí, exacte. La bandera de la gent que l'habita. 

- I encara ara es van fent més grans i més petits aquests trossos de terra? 

- Sí, encara avui dia hi ha persones que envaeixen altres territoris per fer-se'ls seus. És un fet que arrela en l'instint dels animals territorials. Però nosaltres som uns animals especials i podem controlar aquest instint. Podem col•laborar amb altres famílies, tribus d'humans. En comptes de confrontar-nos. Així va néixer el comerç. Intercanvis de recursos entre territoris. Jo et dóno algo que et falta i tu em dones algo que em falta a mi o a algú altre amb qui també intercanvio coses. El problema és que si comercialitzem amb allò que forma el planeta, amb éssers vius i fins i tot amb persones, estem explotant-ho tot. Ho matem tot.

- Ostres. Ens estem destruïnt?

- Doncs sí. Mica en mica. Ho arrebetem tot a un ritme desenfrenat. Massa ràpid pels cicles de regeneració del planeta. No donem prou temps que creixi que ja ho estem arrencant. D'aquesta manera tot es fa malbé. Es va empobrint. 

- Quin desastre. No pinta bé papa. Com ho podem solucionar?

- Controlant el ritme d'explotació, gastant menys recursos i controlant que no hi hagin tantes persones al món. 

- I això com es fa? 

- Pactant entre tots. Marcant normes de com viure. Límits que ens ajudin a aconseguir-ho. Si actuem amb total llibertat ho aniquilarem tot.

- I per què no es marquen?

- Sí que es marquen, però els àrbits que les posen tenen tractes amb persones que volen fer poder i diners amb tot això. Gent que compra els àrbits, se salta les normes o en crea de no sostenibles. Tot per enriquir-se cada vegada més, encara que s'ho carreguin tot. 

- I per què no els poden controlar a aquests? 

- Perquè tenen amenaçats a la resta. Tenen armes per fer mal a la gent. I la gent els tenim por.

- Tu tens por també papa?

- Tothom té por filla. La por serveix per preservar la vida. Però com que tu i jo no hi tractem directament amb aquesta gent no ens n'adonem de tot això en el nostre dia a dia. Anem fent, ens anem apanyant i tirant endavant de la millor manera possible. Acceptant lo que hi ha i procurant viure tal i com ens agradaria viure, complint els nostres desitjos. És important que allò que desitgis tingui en compte la preservació del planeta a més de satisfer-te a tu. Sinó et converteixes en un més d'aquests podrits avariciosos que et deia. 

- No podem desitjar-ho tot.

- No és convenient. No s'ha d'aconseguir tot sinó allò útil. Allò que et permeti adaptar-te a l'entorn i que et permeti cumplir amb allò que desitges, allò que t'emociona i et connecta amb el teu centre. Es diu impuls vital. Tots els éssers vius el tenen.

- I com sé quin és el meu impuls vital?

- Segueix allò que et crida l'atenció, allò que et sembla interessant i et dóna força. A què t'agrada jugar?

- A cotxes. M'agraden les curses. 

- Doncs això i tot allò que t'atrau forma part del teu impuls vital. És una intel•ligència que compartim tots els éssers vius. La nostra ment està molt ben feta. Sempre procura la millor manera per adaptar-nos a cada situació i satisfer el nostre impuls vital. 

- Però també tenim problemes i emmalaltim. No ho fa gaire bé en aquests casos no?

- Molts problemes que tenim en el fons trepitgen el terra de la solució. Moltes malalties són intents de ressolució. Intents d'adaptació. El cos fa el que pot i com pot. De vegades però, no ho aconsegueix. D'altres actua d'una manera autodestructiva. Com els humans amb el planeta. 

- I com ho podem fer per què ho faci millor?

- Posant-li més fàcil. Parant i escoltant-nos. Comprenent millor què ens diu el cos i estudiant millor les situacions. Posant-nos més forts. Menjant aliments que siguin coherents amb com som. Contactant amb la llum del sol, bebent aigua, dormint tot el que sentim que necessitem... En definitiva vivint d'una manera més coherent amb el que som. Si no dorms i vas molt cansada serà difícil viure i afrontar els problenes.

- I què més?

- També podem millorar les nostres capacitats per afrontar les dificultats. Recordant les nostres fortaleses i recursos personals. Confiar amb nosaltres. D'aquesta manera serà més fàcil trobar la manera de tirar endavant.