Cal Foro

Ahir la meva amiga, la Coloma, psicòloga i ànima lliure va penjar a Instagram una història on es representava el cos humà des d'una perspectiva psicosomàtica. L'hemicòs dret es relacionava amb la masculinitat. L'esquerre amb la feminitat. La part posterior amb càrregues de la vida. La part anterior superficial no ho recordo i la profunda diria que més emocional.  No vaig poder evitar enviar-li el següent missatge: "Això que has penjat del símptoma segons localització del cos (hemicòs dret, esquerre, posterior, anterior profund, superficial) què n'opines?  Diverses escoles de psicosomàtica també ho relacionen així, tanmateix jo sempre defujo de fatalismes i procuro que cada persona doni sentit al seu símptoma segons la seva percepció. Procuro no aportar nous significats o metàfores del símptoma". Ella em respon el següent: "Definitivament no treballo amb generalitzacions, pero si que he observat - com diu a les diapos, no sempre - que en molts casos transg...

Si el metge deixa de buscar les causes orgàniques que en aparença no existeixen i accepta participar en l'intercanvi, si es presta a la recerca de sentit que anima el pacient, pot arribar a l'origen del patiment o del dilema d'identitat. L'exemple de la Malika il·lustra de manera arquetípica aquest procés.  És una dona jove, marroquina, casada i mare de diversos nens; parla bé el francès; pateix fortes cefalees per les quals s'ha sotmès a diversos tractaments, en va. Tot i això, torna a la consulta de l'hospital amb la mateixa queixa. El metge que la rep recorda el fracàs de les atencions precedents. Tot i això, davant l'angoixa de la jove, intenta arribar més lluny. Li pregunta si no adverteix una relació entre els seus mals de cap i el fet que ella sigui d'origen marroquí i hagi estat deslligada de les arrels. «No -respon la pacient amb energia-, això són emigranyes ... Sembla vacil·lar, en prendre sobtada consciència del lapsus comès.  Sense saber-ho,...

 Hi ha un fenomen que em crida l'atenció quan estic atenent a un/a consultant a la consulta. Ella sap el que que li passa, encara que no se n'adoni. Sinó no vindria a consultar-se.  Des del moment que construeix el problema n'intueix la solució, si no la conegués la ment no faria consciència d'això. El cos sap el que li passa i per a què fa el que fa. El cos és l'inconscient. La persona conscientment no comprèn què expressa el cos. I això genera por.  El terapeuta pot connectar amb la persona i el·laborar un discurs interpretatiu d'allò que li passa. Aquest discurs, aquestes paraules, aquesta representació simbòlica que busca el client que expliqui el que viu la pot ajudar a tirar endavant o bé tot el contrari. Pot donar-li força i vitalitat, o bé tot el contrari, tancar-la i congelar el seu procés vital. El terapeuta s'ha d'ocupar de vetllar perquè la pròpia persona faci llum, doni una representació simbòlica d'allò que li passa que l'ajudi a ti...

Tenir ego és útil i saludable. Tot ésser necessita existir actuant per a un sistema més gran que ell. No existeix la soledat i la felicitat de viure. Parlo en termes absoluts. Una dosis adequada de soledat és sana.  El que és egoïsta i va tirant endavant amb energia és perquè la seva acció aparentment individual serveix a un grup més gran. Es realitza a ell fertilitzant el grup.  Cuidant-me ajudo a la tribu.  Sent jo ajudo a la tribu. L'enriqueixo.

 Fa temps que no escric una entrada deixant que la mà corri lliurement, és a dir, deixant que el meu inconscient s'expressi d'acord amb el ser i amb el mínim de codi moral possible. La vida és un equilibri entre ser i pertànyer. L'inconscient, el cos, expressa la veritat i es manifesta amb una força o amb una debilitat. Aquesta energia se sent al cos. Un neix per aportar al món algo que abans que naixés no existia. Un neix per ser. Però ser per a un grup. Enriquir la tribu. Aportar. Crear per fertilitzar. Ser és egoista però l'acció retorna al grup d'on es forma part. El diner és egoïsta només quan no és fèrtil pel sistema. Quan només fertilitza l'individu sense impactar al grup.  Hem nascut per ser. Expressar la nostra pulsió vital. Fluir amb la nostra ànima, l'essència. La nostra part més salvatge i autèntica. La més bèstia i profunda. Aquesta inteligència vital comuna a tots els éssers vius.  Sortiu al camp i busqueu un fenomen que us cridi l'atenció....

La mare: «Ai Pau… Em fas patir fill. Tantes voltes divagant ara cap aquí ara cap allà. Tants anys i encara ara hores d’ara no t'has decidit per res? Et veig molt dispers fill. Que si ara medicina, que si ara fisioteràpia, que si ara psiconosequè, que si ara antroponosequantus. L’altre dia em sorties amb que volies ser artista… Ets calcat al teu pare. Un tasta olletes que dic jo. Sempre feia igual ell. Comprava un llibre, llegia un capítol que li interessava, el deixava i ja n'estava agafant un altre.  Això d'anar contínuament pululant en terra de ningú, no ho veig clar. Has de saber escollir i concretar. Especialitzar-te en alguna cosa. Em fas patir quan et veig així. Què vols que te digui. De debò fill. Decideix-te ja. Fes-ho ni que sigui per ta mare, que t’estima molt». Com veieu, en Pau era un noi curiós amb una ment oberta i una gran capacitat per integrar coneixements de disciplines diferents. I és que li apassionava tot allò relacionat amb la salut i la medicina.  Hi ...

Sobre l’amor i el vincle entre persones Les relacions amoroses Voldria dedicar una entrada a l'amor i en especial a l'amor de parella. Com entenem l'amor? Com el sentim?  L'amor per damunt de tot és una cosa que se sent al cos. Una sensació. És una cosa que sorgeix de manera natural, instintiva, espontànea i no s'ha de forçar. L'amor és un tema que convé que el dirigeixi l'inconscient. Una pulsió vital interior. La raó posa fre per millorar l'adaptació a les exigències de l'entorn. Sentim amor i de manera natural i instantània se'ns relaxen les cadenes musculars, ens brillen els ulls, somriem. Ens batega el cor. Ens canvia la respiració. És una connexió que ens dóna molta força i vitalitat.  Podem sentir amor per altres persones. Sentir-nos enamorats.  Amor de pares a fills Per exemple amor a un fill o filla. Personalment és de les sensacions més intenses que he experimentat. És un amor natural en la majoria de situacions, a no ser que quedi conf...