Homes a la dreta i dones a l'esquerra

Ahir la meva amiga, la Coloma, psicòloga i ànima lliure va penjar a Instagram una història on es representava el cos humà des d'una perspectiva psicosomàtica. L'hemicòs dret es relacionava amb la masculinitat. L'esquerre amb la feminitat. La part posterior amb càrregues de la vida. La part anterior superficial no ho recordo i la profunda diria que més emocional. 

No vaig poder evitar enviar-li el següent missatge:

"Això que has penjat del símptoma segons localització del cos (hemicòs dret, esquerre, posterior, anterior profund, superficial) què n'opines? 

Diverses escoles de psicosomàtica també ho relacionen així, tanmateix jo sempre defujo de fatalismes i procuro que cada persona doni sentit al seu símptoma segons la seva percepció. Procuro no aportar nous significats o metàfores del símptoma".

Ella em respon el següent:

"Definitivament no treballo amb generalitzacions, pero si que he observat - com diu a les diapos, no sempre - que en molts casos transgenerational trauma s’observa en un costat o en un altre depenent de si parlem de la part femenina/yin o masculina/yang per exemple. Hi ha molts aspectes a parlar, pero hi ha correlacio entre el que vaig estudiar a Asia i el que he estat i segueixo estudiant aqui en neurociencia i trauma… 😅

No discutire mai temes d’aquests per instagram per cert 🤣 treballo de 5 del mati a 10 de la nit, t’he respos pero no acostumo a respondre - for future reference 🤣 -."

Com sempre, la Coloma clara i tajante. 

Això m'ha fet pensar en diverses referències que he topat en el camp de la psicosomàtica, les quals com dic situen lo emocional, la mare, lo femení, el rebre i lo creatiu a l'esquerra i lo racional, el pare, lo masculí i el donar a la dreta. 

En el psicogenograma o arbre familiar des de teràpia psicogenealògica també se segueix aquest ordre.

Avui mentre passejava pel passeig de Palamós a Sant Antoni m'ha vingut la idea d'observar a quin costat se situen les parelles que com jo passejen per aquest camí de ronda. 

I, tot i algunes excepcions, la norma ha estat (vist de cares a mi) homes a l'esquerre i dones a la dreta. Recordo que en els casaments el nuvi va a la dreta i la núvia a l'esquerra respectivament.

També he constatat les següents fórmules per ordre de dreta a esquerra:

Dona ample de caderes i home prim.

Home, nen, dona. 

Home, home, dona, dona. 

Gos, dona.

És un tema cultural que ha impregnat en l'inconscient dels cossos? D'ordre de lectura típic occidental? Passejant he vist gent que titllo de turistes amb trets orientals, africans i occidentals fer el mateix. 

És un tema d'hemisferis cerebrals? Es confirma la llei que proposa la psicosomàtica? 

És una mera casualitat? 

Els homes són més dretans i les dones més esquerranes? No és el cas. Tant en homes com en dones prevaleixen els dretans. 

El que està clar és que aquestes coses no es generen, d'entrada, conscientment. És un moviment inconscient que busca la comoditat en el estar i moure's.

Altres idees barates

1. Si és per un fenomen adquirit i sagellat per transmissió cultural...

• Abans els homes desenfundaven les espases del maluc esquerra a la dreta. 
• Les dones sostenien el nen amb el braç més fort.
•  Les dones es corden i descorden els botons de la camisa cap a l'esquerra, malgrat la majoria són dretanes i els homes a la dreta.

2. Diuen que energèticament és millor que els homes dormin a la dreta del llit i les dones a l'esquerra, així reben mútuament l'energia contrària. 

3. Quan caminem els homes, protectors, van a la banda externa del camí i les dones a la interna. 

4. Si l'home representa l'acció i la dona la recepció, i la mà dreta és la dominant, la mà dreta de l'home queda lliure per actuar i la dona rep allò que li dóna l'home amb la mà dreta. Tot plegat molt categòric i s'apropa al masclisme.

En fi... com ens representem les coses? Quin significat li donem? 

Necessitem reimaginar el que ja coneixem per comprendre la vida.

Revisem les creences. I que això ens ajudi a tirar endavant.

M'he decidit seguir fixant-m'hi els propers dies. I demanar l'opinió a la Sara, una terapeuta que he conegut fa poc i que té una visió hol•lística del cos i la persona molt interessant.

Ja us diré el què si en trec res més.