La serp

 Fa temps que no escric una entrada deixant que la mà corri lliurement, és a dir, deixant que el meu inconscient s'expressi d'acord amb el ser i amb el mínim de codi moral possible. La vida és un equilibri entre ser i pertànyer. L'inconscient, el cos, expressa la veritat i es manifesta amb una força o amb una debilitat. Aquesta energia se sent al cos. Un neix per aportar al món algo que abans que naixés no existia. Un neix per ser. Però ser per a un grup. Enriquir la tribu. Aportar. Crear per fertilitzar. Ser és egoista però l'acció retorna al grup d'on es forma part. El diner és egoïsta només quan no és fèrtil pel sistema. Quan només fertilitza l'individu sense impactar al grup. 

Hem nascut per ser. Expressar la nostra pulsió vital. Fluir amb la nostra ànima, l'essència. La nostra part més salvatge i autèntica. La més bèstia i profunda. Aquesta inteligència vital comuna a tots els éssers vius. 

Sortiu al camp i busqueu un fenomen que us cridi l'atenció. Apreneu de la natura. Sense moralitat. Pura essència. Cada ésser s'expressa tal i com és. I això aporta al conjunt. 

Aquella serp fa coses sense pensar, les fa perquè les sent. Ella, el seu cos, el seu inconscient, saben. Poden. I es mereixen fer. Té tots els permisos. De qui? Del fet d'existir. 

Existeix, està viva, i té dret i permís a fer el que sent que ha de fer. I d'alguna manera ho sap. No ho rumia. Li surt sol. El cos, la ment profunda, ho sap. Evalua inconscientment i fa. Reacciona. 

No sempre encerta, però sempre és vertadera. Sempre actua amb la millor opció disponible d'acord amb el que ha evaluat inconscientment. 

De tot el que sap, de tots els recursos i aprenentatges fets en vida i adquirits per herència, el resultat és aquesta acció. 

Pura intuïció. 

Els humans funcionem igual. Però pertanyem a grups. La serp es mou més individualment, excepte quan sent atracció sexual amb una altra serp. Aleshores s'estableix un codi entre dos éssers, una parella. El ritual de l'amor, amb les seves normes ocultes. 

Els humans, com la serp, ens movem en parelles per l'atracció del sexe, i més enllà som tribals. Necessitem existir formant part de sistemes més grans que nosaltres. 

Som primats. Com els ximpanzés necessitem ocupar un lloc a la comunitat. Ser nosaltres, crear allò que només nosaltres podem aportar, la nostra gota de mel, i pertànyer, alimentar al món. 

Existim per alimentar al món. Sigui creant sigui sent devorats per depredadors, sigui enriquint el terra al morir pels éssers descomponedors. 

Tothom neix amb un propòsit. Una creativitat. Aquesta afloreix d'acord amb allò amb què contactem. S'estimula. I afloreix. Necessitem contactar perquè reaccioni i surti. 

Estem massa acostumats a frenar la inteligència vital del cos, de l'inconscient. I molt acostumats a escoltar la inteligència colectiva. Escoltem el pertànyer i no tant el ser. Escoltem molt al mestre i no tant el cos. Escoltem molt el metge i no tant l'ànima. Escoltem molt als pares i no tant el nostre instint. Escoltem molt a altres referències acceptades per consens social i no tant la nostra intuïció. 

A la serp no li serveix fer escoltant als sistemes. Ella per encertar ha de seguir la intel•ligència del seu cos. 

Desconfiem massa de nosaltres mateixos. Necessitem pertànyer. L'exili és la pitjor ferida que podem patir. En grup la supervivència està més garantida. Que un primat transiti sol per la selva pot ser perillós. 

El cadell humà ho sap i fa el que sigui per estar al grup. Necessita formar-ne part. La seva vida en depèn. Les probabilitats de morir perdut a la selva són molt elevades. 

L'humà adult ha de confiar amb si mateix. Ell sap. El seu cos ho sap. Ell pot, sinó la seva ment no li mostraria la dificultat. Tota dificultat trepitja el terra de la solució. La ment crea problemes si ha intuït una solució. Sinó no es fa conscient. 

Culturalment tenim après no sabem. No podem i no mereixem. 

I no ho sabem tot, però allò que ens afecta sí que en sabem coses. No podem amb tot, però sí podem amb allò que ens afecta. Amb allò que hem imaginat. Sinó quin sentit té imaginar-ho? No ens ho mereixem tot? Si fem allò que sentim atentem amb el grup i això pot posar en perill la nostra pertinença. La culpa és la reina. La culpa és la veu sàvia de l'inconscient que ens recorda que formem part d'un grup. I que en depenem per ser feliços. Ara bé, convé mesurar la dosis. En ser responsable n'hi ha prou. No cal culpabilitzar-se. No cal tanta moral de bé o malament. Sortiu al bosc i pregunteu a l'ànima de l'arbre. 

Un artista molt artista sembla egoïsta. Crea. Es crea. Fa. I de vegades s'allunya del grup. Del pertànyer. El mateix passa en tot exercici creatiu. Un esportista. Un artesà. Un enginyer, un metge. Qualsevol individu que expressi molt la seva personalitat. És vàlid per totes les professions. Per tothom qui no treballa. Per tothom qui fa.

L'art manifesta allò que la consciència no arriba. L'art és un pont de la ment profunda a la superfície. L'art crea permís a ser. 

L'art toca el fons. La veritat. 

La veritat la marca el cos. La raó imagina coses boniques i lògiques. 

La veritat no és lo més adaptatiu. La veritat no és lo més saludable. 

Ser totalment atempta amb el pertànyer. I no és saludable. Cal equilibri. Però convé que la balança pesi més al costar del ser. Sobretot a la segona part de la vida. 

La crisi dels 40 és això. Posar més pesos al costat del Ser i menys al del Pertànyer. Ser més individu i menys tribu. 

Naixem amb les referències heredades. Ens criem amb les referències dels membres amb qui estem més vinculats emocionament. Creixem amb les referències familiars, escolars, socials, culturals... Tot de codis de com s'ha de ser, pensar, actuar i sentir. Tot per la política necessària, per conviure en tribus humanes. 

La salut del cos es mou al SER. En gran part. I també al pertànyer. 

El cos emet senyals. Símptomes. Es comporta. Actua. Reacciona. Busca una cosa. Que canviem. Que deixem de fer. Que fem una altra cosa. Busca adaptació. Busca expressar-se i tenir un lloc. 

El símptoma ens comunica amb el món. Si l'el•liminem perdem la senyal de comunicació. Existeix i hi és per a alguna cosa. Convé respectar-lo. Escoltar els seus missatges. Per a què el cos emet aquesta reacció? 

Per a què penso això? Per a què expresso això? 

El cos recorda lo que la ment oblida. 

Portem molta saviesa dins.

Una societat humana massa salvatge pot ser perillosa per tots. Molt vertadera. Però perillosa. No és sana. No preserva la vida. La violència i la mort es farien contínuament presents. No és això la guerra? La guerra és simbòlicament tribal, no individual. Un lluita pels seus. La guerra existeix i és vertadera. I no és sana. No preserva la vida. 

La cultura serveix per preservar les vides. Més val sobreviure. Encara que sigui malvivint. Frenant els impulsos. La cultura ben feta ha de vetllar per protegir i per crear. Per mantenir vius als membres i perquè cadascun expresssi aportant la seva gota de mel. 

Més que inculcar coneixement, més que omplir cubells mentals, convé revifar flames. La saviesa interior.

El cos sap. Pot i es mereix. 

Calibra. Mesura. Sigues prudent. La ment genera la por, la culpa, la tristesa, la ràbia per preservar la vida. Tenim tot de veus interiors que gestionen la preservació de la vida. Els nostres inconscients funcionen molt bé. 

Si no t'atreveixes valora perquè. Perquè no saps? No pots? No mereixes? Contra qui atemptes? Quin risc corres? Qui reaccionaria?

La tribu humana té molta força a les nostres vides. 

Consciència individual. Ser.

Consciència familiar. Pertànyer.

Consciència amical. Pertànyer.

Consciència professional. Pertànyer.

Consciència social. Pertànyer. 

Consciència total. Pertànyer.

El ser ha de entrar en coherència en cada nivell de consciència. 

L'amor de parella flueix des del ser. Dues ànimes que són i s'apassionen l'una amb l'altra. Són els enamorats. La resta de relacions són lleials. No amoroses. 

La lleieltat és clau per la supervivència, encara que no permeti el goig del plaer de l'alegria de viure enamorat. 

Moltes parelles es mouen en l'arquetip del príncep i la princesa, i viceversa. Peter Pan i Wendy. Etc. Són parelles que es necessiten, no enamorades. S'estimen per l'ajuda mútua. El benefici útil per mantenir la vida. No pel plaer de viure-la amb passió. 

La passió de la parella es mou pel plaer del joc, del ser, de dos inconscients lliures que s'agraden, es noten interessants, es donen plaer mutu. 

Les parelles que comparteixen projectes que els apassionen funcionen de manera duradera. La clau de l'estabilitat al llarg del temps és la passió i l'interès pel projecte sistèmic. L'acció que neix del ser per tornar al grup, al món. 

Si dues ànimes aporten el seu ser apassionat alimentant l'una a l'altra duren. La parella ha de ser interessant per un mateix. Sinó no dura.

La serp. Sí que en sap. 

La ment reptiliana és molt bèstia. Però en sap. 

La ment reptiliana atempta contra el grup si és individal. Si és grupal el tira endavant amb força.