Cal Foro

Inicialment, la medicina romana, la dels etruscs, es basava en la màgia i la religió. També se sap que eren hàbils practicants de l'endevinació i en la fabricació de pròtesis dentals. Després van arribar els primers metges grecs i els etruscs es van mantenir resistents davant l'invasió de la cultura hel·lenística. Finalment van absorbir els sabers i costums grecs.    La medicina grega dels metges Hipòcrates i Asclepi estava dividida en tendències i pràctiques irreconciliables. Cada postura mantenia amb fermesa la seva metodologia. La diferència es valorava per damunt de les similituts. Un predomini de la divisió per damunt de la unitat. L'escola d'Hipòcrates, sostenia la vis medicatrix naturae (via mèdica natural) i per tant seguidora d'un mètode expectant, consistent a no violentar el curs de la malaltia. Hipòcrates deia que el primer que havia de fer un metge era no fer mal (primum non nocere). S'orientava a respectar, estudiar i escoltar els missatges del sím...

 Vaig a sintetitzar algunes coses en plan ràfega que em criden l'atenció respecte mi mateix. Quan m'observo una part de mi és artista. Creativa. Aquesta part meva, li interessa l'essència de les coses. El sentit vital. L'origen de tot. S'apropa a escoltar als vells, als savis, als filòsofs. Estudia l'entramat psicològic de la història de l'art, tot i que no li interessa aturar-se massa temps en cap pintor en especial. Li interessa el coneixement, la saviesa. És una part curiosa que ho vol saber tot. Reunir-ho tot i destilar-ne una versió personal. Vol conèixer els secrets de la natura, del cel, de la humanitat. És una veu existencialista, subjectiva. La llibertat. Viatjar, explorar món. Vol conèixer el rerefons de les coses. Explorar les diferents escoles de pensament. No li interessa massa el diner ni la matèria.  Té dèries de col·leccionista. També es mostra humanista. Amorós i sociable, sempre pocurant no sotmetre's. Té la seva manera i que no l'e...

A grans trets, percebem la realitat filtrada pels nostres sentits, per l'estat del nostre cos, pel que marca la cultura, per la posició que ocupem a la família i a la societat, i per la manera com opera la nostra ment a nivell personal. No s'afronta una lesió o una dificultat de la mateixa manera si hem dormit bé o ens hem passat la nit com mussols. Tampoc si hem anat de casament i hem begut i fumat com ho faria Bacus o si hem seguit la rutina del gimnàs, el dinar pautat pel dietista, la sagrada migdiada, el passeig amb familia i el batut de fruites tropicals a la platja amb els amics. Tampoc si estem enamorats o depres. L'estat del cos condiciona la manera d'experimentar i afrontar la vida, entre les quals s'inclouen les lesions, els dolors i les adversitats.  Sense ser dogmàtics ni fatalistes. Si a casa t'ha tocat assumir un rol de germà gran protector dels petits no et donen gaire dret a queixar-te. La teva veu adulta guardiana, el teu super yo, ha de mostrar...

Fa un temps vaig escriure una entrada sobre les relacions amoroses.  Conèixer l'humà en essència és conèixer allò que mostra i, sobretot, allò que oculta. La veritat del seu inconscient, meticulosament ben organitzada a l'ombra, a la penombra i a l'antombra del nostre camp existencial. Operant com a mecanismes adaptatius per preservar la vida. Els humans som animals socials. Ens organitzem per tribus.  Per què la familia és l’estructura que sobreviu a totes les èpoques i cultures de la Terra? Totes les cultures s’organitzen per famílies. Per què? Perquè és tant competent?  Per conveniència? Per gust i plaer? Per supervivència? Per lleieltats? Per enamorament? Sembla una perspectiva egoïsta la de la unió per benefici comú en pro de la seguretat i la preservació de la vida. Potser no és bonica, bucòlica... Però també existeix i és regla de vida. L'amor es diu que és allò que ens uneix.  Més enllà del benefici o remei per calmar la por l'amor té que veure amb la satisf...

Alliberar-se amb el color Milions de persones de totes les edats esclaten d’alegria per conmemorar la primavera hindú. Entre càntics i balls, s’embadurnen amb polsims grocs, vermells, verds, blaus i roses que ofereixen venedors ambulants per espantar els mals esperits. D’aquí i d’allà plouen cubells d’aigua colorejada que ho tenyeix tot. En els inicis del festival, les pols de colors provenien de plantes com la cúrcuma, el neem o el dhak, herbes preescrites per metges tradicionals (indis ayurvedes), per ajudar a prevenir refredats que habitualment acompanyen els canvis de temps. A cada color, per conveni simbòlic cultural, se li assigna una finalitat terapèutica: el blau es relaciona amb la vitalitat, el taronja amb l’optimisme i el verd amb l’harmonia.  N’hi ha que llancen pètals de flors, però també els que s’acosten i desitgen el Happy Holi i, amb les puntes dels dits, colorejen el rostre, el cap i el coll del seu interlocutor, anticipant així l’alegre to de les flors que naixer...

L'art africà és a tot el món menys a Àfrica. La colonització, la conquesta, l'espoli i apropiació de la cultura viva participativa transformada en cultura morta contemplativa de vitrina.  Els animals són a tot arreu menys als seus ecosistemes naturals. La colonització, la conquesta, l'espoli i apropiació de la vida transformada en objecte contemplatiu de vitrina als zoològics.  Mercantilitzem la cultura i la vida. Així es mou el nostre món capitalista.  Reinstaurar? Principi de justícia? De no maleficiència? Ètica? Respecte? Per desgràcia fins i tot la medicina es mou en processos d'aquest estil. La mercantilització actual de la salut fa por. En nom del dret a la vida, a la llibertat i al bé de tots es fa el que sigui amb els procediments que sigui.  En pro de la vida o en pro de la mort?  Els models de salut indígenes no curaven infeccions. La biomedicina es mostra més efectiva en aquest sentit. Cura infeccions però, al mateix temps, arrassa i destrossa món....

Després de treure a passejar el dimoni, aflora la veu de l'amor. Hi ha una veu profunda en tots i cadascú de nosaltres que no es posiciona, no escull cap part sinó que abraça totes les veus.  El benestar també té que veure amb la serenitat. Veure el món des d'una terrassa existencial on no escollim cap part sinó que ens orientem a reunir les polaritats confrontades en vies de reconnectar amb la plenitud. En el camp de la medicina, existeixen tota una pluralitat de cultures mèdiques que ofereixen una diversitat i riquesa de pràctiques i sabers per fer front a fenòmens indefugibles i essencials com el naixement, la malaltia o la mort.  Els humans necessitem explicar-nos el món i actuar en aquest. Necessitem el·laborar discursos o representacions que expliquin el caos irracional unitari essencial que defineix la realitat. Necessitem generar un ordre per fer-li front. Un cosmos. I retornar les nostres accions als sistemes més grans dels quals en formem part. Cada medicina existeix...