Cal Foro

Com entén la fisioteràpia el públic general? Com l'entenen les diferents disciplines del Sector Salut? Com entenen la fisioteràpia els propis fisioterapeutes?  Què és i què fa un fisio? Actualment pràcticament tothom qui habita a Catalunya ha sentit parlar de la paraula fisioterapeuta . Dic Catalunya com podria dir Espanya, Europa i també a nivell internacional, malgrat no tinc tant clar que aquesta figura sigui reconeguda en altres cultures minoritàries no homogeneïtzades. A peu de carrer quan preguntem sobre la fisioteràpia i la figura o el rol del fisio la gent sol contestar que coneix algun centre de fisioteràpia o de rehabilitació  i que sol relacionar els fisios amb massatges, mobilitzacions, exercicis, esport... sobretot els descriuen com a sanitaris amb bata blanca que es dediquen a tocar, moure i ensenyar a moure la gent per millorar la seva salut. Anar al fisio serviria per curar-se d'alguna afectació del cos, per tractar el dolor i per cuidar-se a nivell de prevenci...

Fa un temps que tinc la necessitat d'expressar algunes crítiques al Sector Salut. La cultura mèdica que vivim actualment es mou bàsicament pels paradigmes de la biomedicina. Cada vegada més s'està homogeneïtzant la salut i estem perdent la diversitat de cultures mèdiques. Suposo que es tracta d'un fenomen natural, adaptatiu i orgànic. És el que la societat troba més útil. Tanmateix també crec que seria convenient recuperar la visió transcultural de la medicina a fi de no caure en el dogmatisme.Traslladaré aquest fenomen al cas de la fisioteràpia i per contextualitzar-ho traçaré la linia pel mapa atenent a la meva pròpia història personal i com a participant en el camp de la salut. Jo vaig néixer l'any 1991 en el si d'una família dedicada a la salut i al benestar de la comunitat de persones. La meva àvia paterna exercia de mèdium no reglada atenent a consultants d'arreu, sobretot la visitaven persones properes a nivell de barri. El meu pare va començar exercicint...

  Quan no hi ha res més a fer Les malalties s’aborden en funció del discurs mèdic que les expliquen. Posem pel cas la relació entre el desenvolupament científic i la construcció del discurs biomèdic entorn a la malaltia d’Alzheimer.  Durant la dècada del 1970, sobretot entre 1976-1978, dominarà el paradigma de la hipòtesis colinèrgica per explicar i tractar el trastorn de l’Alzheimer. Les mirades s’orienten a iniciar estudis d’intervenció farmacològica centrats en substituir el dèficit colinèrgic que provoca la malaltia. A Espanya, entre 1996 i 2003 el Ministeri de Sanitat i Consum autoritza l’ús de fàrmacs anticolinèrgics per tractar l’Alzheimer.  Durant la producció, comercialització i ús d’aquests fàrmacs es pren consciència que la pèrdua d’activitat colinèrgica no justifica totes les deficiències cognitives i s’opta per experimentar amb d’altres fàrmacs. Sorgeix un major interès en l’estudi de les implicacions dels gens en la generació de la malaltia de manera que apa...

  Però… estic o no estic curada? Narratives de restitució en el càncer de mama La Carmen, una dona de 33 anys, casada amb dos fills de 7 i 2 anys, va ser diagnosticada d’un càncer de mama tractat amb mastectomia, quimioteràpia i posteriorment amb una reconstrucció mamària.    La Carmen fa 2 anys que va ser donada d’alta de l’hospital. Aparentment està sana i no manifesta cap simptoma que li impedeixi fer la seva vida diària. Tanmateix, no se sent tranquila del tot. “D’una banda estic contenta perquè he sobreviscut. Jo, a dia d’avui estic bé i puc viure. Però d’altra banda, si et sóc franca, en el fons em sento afligida. Voldria que em diguessin “estàs curada i ja està”. Però mai estàs realment curada. Potser avui estàs bé, però, en quin percentatge? En un 80%, per exemple, però… tot és molt indefinit, molt ambigu… no hi ha res concret. Em costa acceptar aquesta incertesa. El cas és que malgrat em noto bé… ningú no em pot garantir que estigui curada. M’he convertit en una ...

Explicar com s'ha format la plana de l'Empordà (o l'Empordanet que va batejar l'escriptor Josep Pla) tal i com ara la coneixem vol dir situar-la al mapa, descriure la seva anatomia o topografia i explicar la seva història.  Com s'han format les estructures geològiques d'aquesta regió del món i, en darrer terme, com l'ésser humà hi ha interaccionat moldejant aquesta geologia amb el seu modus vivendi? Per fer-ho ordenat anirem tirant enrere en el temps describint l'evolució i els canvis que ha patit el relleu de l'Empordanet des de l'actualitat fins als seus inicis.  CONTEXT GEOGRÀFIC DE L'EMPORDANET En el sector centre-nord de la comarca del Baix Empordà, és possible distingir-hi diverses zones ben diferenciades topogràficament pels seus trets geològics, litologia i estructura concretament. En aquesta àrea hom pot identificar-hi les següents unitats lito-geogràfiques (Pallí i Bach, 1987): - Les Gavarres i el Massís de Begur són les zones munta...