Dolor, capacitats i recursos

 Els romans eren gent pràctica i no tenien la dèria dels grecs per fer les coses boniques. 


Com havien fet temps abans els assiris a Orient, els romans proclamaven les seves victòries i explicaven les històries de les seves campanyes representant-les amb art. 


Observeu la famosa columna de Trajà a Roma. És plena de detalls de les incursions, lluites i conquestes dels legionaris romans. Aquesta costum es va estendre per tot l’imperi. Fins i tot a la Índia la llegenda de Buda abandonant el palau dels seus pares per retirar-se a terres ermes es va esculpir d’aquesta manera.


El dolor fa que oblidem les nostres capacitats, punts forts i recursos personals.


Augmenta la percepció de les limitacions i disminueix la de les possibilitats. Perdem locus de control. El dolor fa que tinguem la impressió que el nostre cos és extrany a nosaltres. Es genera una dualitat entre la persona i el seu cos basada en la falta de control. La impressió d’una indignació física. Una dualitat entre la voluntat d’acció i la impossibilitat de complir-la. Com si d’una carn rebel es tractés. 


Quan experimentem dolor perdem la perspectiva de que som capaços de fer coses. Percebem que perdem capacitats. Però en realitat les tenim emmagatzemades per sota del radar de la consciència. Si la ment no ens veiés capacitats per afrontar aquella situació problemàtica ni tan sols ens ho presentaria a un pla conscient. 


La percepció de falta de control incrementa el dolor perquè ens genera inseguretat. El dolor serveix per protegir-nos. Al perdre l’elemental confiança amb el nostre cos la persona perd també la confiança en si mateixa i en el món, la seva pròpia carn es transforma en solapada i implacable enemiga amb vida pròpia.


Us proposo que recordeu diferents episodis de la vostra vida on hàgiu sortit victoriosos. Que hàgiu solventat dificultats. Connecteu amb els vostres estats de força i competència.


Deixeu que la vostra ment us porti una imatge del moment. 


Com és la teva respiració? Quina emoció experimentes? Com és el teu pensament? Recrea't un minut en aquest episodi de la teva vida i després aborda el dia que tens al davant.


Tot dolor és una experiència que pot modelar-se.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una carta a la directora de la residència

Valorar el temps i la vida

Sobre la memòria i l'oblit