Natura i creativitat

 Quan observem els fenòmens naturals com a part de la nostra essència la natura esdevé un llibre que ens ensenya a descobrir-nos.

Friedrich Schelling deia que “la natura és l'esperit visible; i l'esperit la natura invisible”. 

Retornar a la natura és una oportunitat per percebre i reimaginar la vida de les coses. El contacte amb la natura com a mentora, model i font d’inspiració creativa. 

Per dibuixar la natura no com una imitació sinó en allò que l'anima, cal comprendre-la en essència i profunditat.  I per això cal conèixer-la, establir-hi contacte. Formar-ne part i mirar la seva intel•ligència posant-hi la nostra ànima.

Aquesta intenció és un camí que uneix la persona amb la trascendència. La reunió de l’ànima amb la natura. Amb la vida. Amb el tot. El sentit espiritual de les coses. L’art és la mediació entre l’ànima humana i la natura. Ambdues creades per un principi fonamental. El caos. El buit. El silenci. El punt d’infinites possibilitats. Alguns ho anomenen Déu. D’altres ho simbolitzen amb la verge. Uns altres Tao. Altres amb l’arcà major del Boig a la carta del Tarot. Amb el mag... Tots plegats són principis creadors. El mateix do creatiu que tots portem dins. La ruta a seguir que ens marca l’impuls vital i la força de la veritat.

L’artista només pot trobar ajuda en si mateix. I és del silenci d'on parteix i es crea la totalitat ordenada de les coses. El símbol reuneix allò fragmentat. Crea un món. 

La paraula natura prové de natus que vol dir allò que neix i reneix.