La veu simptomàtica

 La veu victimista

Hi ha situacions que en mostrem afligits, aparentment dèbils i vulnerables. En aquests casos el dolor ens replega penosament. Perdem la gana, el gust per viure, estem més susceptibles, apàtics, ens costa dormir… La veu simptomàtica és la més habitual en situacions de dolor i patiment. Tanmateix aquesta veu és la que carrega amb tota la motxilla plena de pedres. En tot sistema aquesta és la part més forta. Resulta molt difícil treure-la de la seva posició. S’hi aferra amb molta força.

Sens dubte, és la veu més forta i valenta, encara que en aparença sembli el contrari. La que té els collons o els ovaris de baixar a les profunditats de l’infern, al caos, i quedar-s’hi. Mentre les altres veus no serien capaces de suportar-ho. Quan aflora la veu victimista és perquè el nostre inconscient ens veu capaços de lidiar amb la part més dura i fosca de la dificultat. Sinó no s’expressaria. Convé respectar i honrar aquesta veu. I veure que porta molta vitalitat a redere. La víctima trepitja el terra de la valentia per decidir abandonar el cel i transitar per les ombres tenebroses de l’infern.

Juntament amb la veu guerrera del superyò, la veu victimista alça un fort i rígid mur de contenció per protegir la veu més vulnerable i essencial, la veu infantil. L’ànima que identifica la part més alegre, juganera, expandida i lliure de la nostra polièdrica personalitat. 

La veu simptomàtica o victimista acostuma a manifestar-se amb estats emocionals de tristesa, ansietat i, sobretot, por. 

La tristesa té que veure amb el recolliment a la cova per llepar-se les ferides. Ens permet avaluar i sospesar la situació per teixir un text ben trenat i extreure’n un aprenentatge.

L’ansietat promou una acció davant una paràl•lisi o inacció.  Té que veure amb la necessitat impulsiva de fer i la protecció cognitiva de no permetre-s’ho per preservar l’ordre.

La por ens convida a quedar-nos quiets. Immòbils per comuflar-nos amb l’entorn i passar desaparcebuts davant el perill.  També a evitar i fugir cames ajudeu-me si hi ha escapatòria. O, si no hi ha alternativa, a mostrar-se agressiu i violent per defensar-se. La confrontació és l’estratègia que suposa major desgast.