Vida més enllà de la vida
Ahir vam patir una pèrdua familiar. Va morir l'àvia, el pilar de la família de la meva dona. Gràcies a ella ens hem reunit durant anys tota la família diverses vegades al llarg de l'any. Ahir vam celebrar el ritual pertinent. El dia abans de l'enterrament, quan vaig anar a recollir el gran de casa al futbol, se'm va tirar als braços plorant. Vaig saber que li havien donat la notícia. Aquella abraçada era una mostra d'unió, d'anhel de recuperar la pèrdua. De consol, d'expressió. D'acolliment. Reunir allò fragmentat. Acte seguit em deia, "és que jo hi vull anar i no em deixen". Vaig parlar amb ell i li vaig dir que hi tant que hi aniria, ja parlaria amb la mare. Ell, com tothom, necessitava despedir-se. Això em va recordar les morts que jo havia patit a la meva família. Vaig recordar cada moment. I com m'afectava en el present les pèrdues d'aquells qui van formar (i formen a la meva consciència) part de la meva vida. Quan la meva dona em ...