Vida més enllà de la vida

Ahir vam patir una pèrdua familiar. Va morir l'àvia, el pilar de la família de la meva dona. Gràcies a ella ens hem reunit durant anys tota la família diverses vegades al llarg de l'any. Ahir vam celebrar el ritual pertinent. El dia abans de l'enterrament, quan vaig anar a recollir el gran de casa al futbol, se'm va tirar als braços plorant. Vaig saber que li havien donat la notícia. Aquella abraçada era una mostra d'unió, d'anhel de recuperar la pèrdua. De consol, d'expressió. D'acolliment. Reunir allò fragmentat. Acte seguit em deia, "és que jo hi vull anar i no em deixen". Vaig parlar amb ell i li vaig dir que hi tant que hi aniria, ja parlaria amb la mare. Ell, com tothom, necessitava despedir-se.

Això em va recordar les morts que jo havia patit a la meva família. Vaig recordar cada moment. I com m'afectava en el present les pèrdues d'aquells qui van formar (i formen a la meva consciència) part de la meva vida.

Quan la meva dona em va donar la notícia plorant per telèfon vaig sentir un fort impuls al cos. Una sensació de canvi i transformació. Vaig canviar tot de coses de la consulta. I em vaig sentir molt alliberat. L'endemà vaig trobar per internet una entrevista del Dr. Manel Sans Segarra. Doctor en Medicina i Cirurgia de l'Hospital de Bellvitge. 

El que vaig extreure de l'entrevista va ser molt significatiu per mi. Confirmava tot de fenòmens que m'havien passat i que sempre havia intuït que tenia que veure amb qüestions trascendentals que no aconseguia explicar-me amb els meus models mentals. 

De petit el meu pare em va encarregar una carta astral per un astròleg que coneixia. En va demanar 3, una per cada fill. Em van gravar els comentaris en una cinta de casset. Fins els 18 anys no la vaig escoltar. Era una època de canvis, de desorientació personal. Mai vaig voler creure el que deia. No volia que em condicionessin. Tampoc s'entenia gaire, estava una mica malmesa i la qualitat del so no era bona. Malgrat tot, puc dir que tot el que recordo ha anat passant. Ara ho veig diferent. 

La meva mare m'ha explicat històries miraculoses de canvis d'actitud i de salut en l'avi després d'un contacte telepàtic, visions d'aconteixements futurs que finalment van passar, etc. El meu germà, el meu pare i la meva àvia tenen un sentit molt agut de la intuïció i han viscut diverses experiències on han desenvolupat aquestes capacitats. Fins el punt que la meva àvia feia de mèdium al barri.

En aquesta entrada voldria compartir-vos en forma d'apunts allò que he extret de l'entrevista del Dr. Manel Sans Segarra. Parla de salut, de medicina, de física quàntica, d'espiritualitat, de la vida i de la mort. Espero que us serveixi. 

Què hi ha després de la mort? Sempre m'ho he preguntat. 

Em pregunto, com el cos, pura matèria, pot produir actes anímics? En medicina qualsevol problema s'estudia i s'investiga des del model científic cartesià de Descartes (S. XVII i XVIII). Tota l'activitat mental (pensaments, sentiments, emocions, consciència) s'estudia com un epifenomen, conseqüència de l'activitat bioquímica de les neurones. Penso, per tant existeixo. Quan moro deixo de pensar i, per tant, d'existir. Amb la mort s'acaba tot. Aquesta és la conclusió si interpretem la ment com un epifenomen. 

En els casos de mort clínica, quan el metge realitza les maniobres de reanimació cardiorrespiratòria, desfibrilació etc. i aconsegueix recuperar la persona, la persona salvada relata l'experiència que ha viscut durant aquella estona. S'anomenen experiències properes a la mort. En aquests moments l'electrocardiograma mostra una línia plana, està parat el cor. L'electroencefalograma als 15s de aplanament de l'electrocardiograma també s'aplana. No hi ha cap de les 5 ones que es veuen en un electroencefalograma normal. Tanmateix, si se'n fa un seguiment, la persona explica aquestes experiències memorables durant tota la vida, són experiències de molta vitalitat. El mètode científic cartesià no pot explicar aquests tipus de casos.

El mètode científic vincula la consciència a la ment. En aquests casos la consciència està associada a alguna altra cosa. Sense activitat cerebral continua havent consciència, hi ha record de la situació. Algo falla.

Es tracta d'un tipus de consciència que va més enllà de la ment i del cos. La consciència és el que ens permet conèixer la nostra existència, les nostres reflexions i els nostres actes. La consciència ens permet respondre a les preguntes "què penso, qui sóc, on sóc i què faig"? 

A part de la consciència tenim autoconsciència. Un mirall on veiem el que pensem, el que decideix la nostra consciència i ens permet decidir si el que pensem és ètic o moral. Podem jutjar la dinàmica de la nostra consciència. 

La consciència local o neuronal s'origina per l'activitat neuronal. A la mort clínica, quan l'encefalograma i l'electrocardiograma mostren una ratlla plana de no activitat, diem que la persona és morta. Quan dormim també inhibim l'activitat neuronal, perdem la consciència. No som conscients ni tenim autoconsciència. Passa el mateix quan ens adormen per operar-nos. Aquests tres casos confirmen que tenim una consciència.

Avui en dia hi ha mètodes científics que justifiquen que tenim una supraconsciència a part de la consciència.  La supraconsciència és un flux d'informació, d'energia independent del cos, ja que la persona està morta, malgrat la persona, un cop reanimada, té consciència dels fets a posteriori.

Som pura energia. Som un complex quàntic coherent. Totes les nostres energies estan sincronitzades. Es poden detectar amb electrocardiogrames, electromiogrames, electroencefalogrames... Som una antena que emet continuament ones electromagnetiques, energia. Les relacions socials produeixen un intercanvi energètic. Quan les ones són sincroniques estem bé amb les altres persones. Si no estem bé, no hi ha sintonia, ens roba energia. La malaltia esdevé quan es trenca aquesta sincronia. Es trenca l'equilibri energètic. Cal retornar a la sincronia. Això explica casos de curació inexplicables.  

La telepatia, vivències dels moribunds, clarividència, precognició, reencarnació, vivències místiques, psicokinèsia, activiats trascendents no es poden justificar mitjançant la consciència local. Hi ha algo més, un flux d'informació.  

A continuació describim els patrons fonamentals que es repeteixen a les Experiències Propers a la Mort:

-  Sensació de sortida. Bruscament entren en una posició elevada. Veuen el seu cos i el conjunt de sanitaris que actuen al seu cos. Plenament conscients.

- No poden comunicar-se. No ens poden tocar, atravessen parets i cossos de persones.

- Contacten amb éssers de llum, éssers estimats ja morts.

- Llum, pau, harmonia, goig i amor. 

- Veuen la seva vida passar, en present, passat i futur.

- Els éssers de llum els diuen que acabin el seu cicle a la dimensió humana. Ells es resisteixein.

- La tornada al cos és brusca. 

- No volien tornar. Estaven molt bé. Estaven a una situació millor.

- Alguns veuen paisatges, músiques... pot variar molt.

Al cap dels anys aquestes persones perden la por a la mort de manera rotunda. Es mostren altruistes bondadosos amb el planeta, persones i animals. La persona té una major connexió espiritual i perd afiliació religiosa. L'espiritualitat és la necessitat imperiosa de la consciencia no local d'anar al seu origen, consciencia quantica universal, el prinicpi de totes les religons. Inteligencia primera, Brahama, Tao, Jehovà. La nostra consciència no local és holística, per això tendeix al principi universal. Això és a part de la religió, com demostra els fets devastadors al llarg de la història. Tenim Déu a dins, deia Victor Hugo. Som fets a imatge i semblança de Deu, deia Jesús. Som cocreadors de l'univers. 

Si s'analitza en una ressonància magnètica funcional què passa al cervell en una persona quan explica l'experiència de de mort clínica es veu els següent. S'activa el lòbul prefrontal, activitat intel·lectual, estructuració 100% lògica. Fets que es repeteixen en tots. S'activen els lòbuls perietotemporals, s'activa l'activitat afectiva emocional. S'activa el lòbul occipital, relaten les imatges que han vist. Se'n recorden de tots els detalls de l'experiència tota la vida, s'activa el lòbul temporal, les neurones mirall. Ho va veure realment. Els condiciona un impacte psicològic que canvia la seva dinàmica vital, el seu rol vital. Aprenen. Explica el que està passant en aquell moment a diferents distàncies encara que estigui mort clínicament. Inclús expliquen què passa a les antípodes. Hi ha una transferència de la informació a través de l'espai i el temps. Durant l'experiència explique que van atravessar estructures sòlides, com les parets de la sala de l'hospital, els cossos dels cirurgians... 

Com afrontem la nostra vida després d'això? 

Tenim por a morir per:

- El pas de la vida a la mort és molest, solitud, desagradable. Morir seria una alliberació.

- No sabem el què passa. La ignorancia genera angoixa.

- Venim sense res i marxem sense res. Amics, familia i béns materials. Només ens emportem vivències, experiències, aprenentatge. 

- Instint potent de conservació fixat per la vida. 

Tot té una explicació a la vida.

No crec ni en l'atzar ni en la casualitat. Tot té una causalitat. Einstein deia No existeix la casualitat. L'energia primera, el principi de totes les religions, actua d'una manera anònima. 

La realitat no és quelcom fix i immutable, sinó que depèn de l'observació i la consciència de l'observador. El cos humà és un sistema complex i dinàmic.

La teoria de la interconnexió energètica a l'univers postula que tot a l'univers està relacionat per una xarxa energètica vibratòria. Tot a l'univers està compost per partícules subatòmiques que vibren i emeten energia. Aquestes vibracions energètiques poden afectar l'estat de salut d'un individu.

La física quàntica és una branca de la ciència que estudia el comportament de les partícules subatòmiques i les propietats de l'energia.

La medicina quàntica es recolza en els principis de la física quàntica per explicar-ne el funcionament.

La mecànica quàntica pot explicar aquests fenòmens. Les partícules subatòmiques no es poden veure, podem veure els seus efectes. L'element estructural bàsic és l'energia. L'energia no es crea ni es destrueix, es transforma. L'energia està en continu estat vibratori i es propaga en ones electromagnètiques d'amplitud i altura variables. 

Matemàticament està tot demostrat i experimentalment. Les partícules subatòmiques es manifesten com ones i matèria. un flux d'electrons es manifesten com ones i quan es miren es manifesten com partícules. La consciència pot colapsar l'energia en matèria. Ona energia a partícula-matèria. Ja no som observadors, som co-creadors de l'univers. Tot el que veiem és energia que estem colapsant. No podem saber mai on és l'electró ni la velocitat. 1929 Copenhague. La mecànica quantica no hi ha causa-efecte, hi ha probabilitat. Existeix una transferència d'informació inmediata independent de l'espai i el temps.

El temps és lineal al mètode cartesia. Segons la mecànica quàntica el temps és circular, només hi ha present, l'ara. L'eternitat és absència de passat i futur. 

D'aquest cos la consciència local desapareix però hi ha un flux d'informació inmediata no local amb continuitat fora del cos que pot proporcionar informació a la distància que volguem. 

Com es pot mesurar aquesta supraconsciència? Aquesta consciència no local es manifesta amb l'aura. El nostre relleu es forma pel cos eteri, energia de les nostres cèlules. El aura és la manifestació energètica de la nostra supraaconsciencia. Això és el camp de la biologia quàntica. Està demostrat en la fotosíntesis (2007, Universitat de Berkeley California, Revista Nature). Mutacions de l'ADN, olfacte, vista... 

Com entenem, des de la visió de la mecànica quàntica, el cos, la ment i l'esperit?

-Cos: energia colapsada tridimensionalment, baixa freqüència. El cos està buit. Hi ha espai bàsicament. Atravessen les parets i cossos. Una energia d'alta freqüència ho pot fer.

-Ment: consciència, pensaments, memòira, energia o ones electromagnetiques d'alta freqüència. Es pot detectar a un electroencefalograma. Consciencia és la consciencia local. Coneixement de la nostra existencia, reflexions i actes. Consquencia de l'activitat neuronal, que sabem que és energia. 

La consciència col·lectiva, descrita per Carl Jung, depenent de l'entorn que també ens condiciona. 

- Esperit: supraconsciència o consciència no local que té lloc fora del cervell. Hi ha una energia d'altíssima frequëncia que perdura a pesar de la mort clínica. Només podem detectar els seus efectes i intereccions, mai la podem veure físicament. És eterna, holística (fractal, cada part té la mateixa estrutura i les propietats del tot, forma part de l'holograma total, el principi de tot). Les propietats del tot són: omnipresencia (eternitat), omniscència (ho sap tot, intuició) omnipotència (pot amb tot, milagres dels Sants, són pura supraconsciència). 

- L'anima és el subonscient, allò que ens emportem. Es la nostra consciencia més tota la història, el karma, allò que hem fet en vida. La nostra vida és un camí del punt Alfa (impureses) al Punt Omega (Bondat, Avatar, Pura energia, Déu). És allò que hem d'aprendre, vivències. Això condiconarà les noves reencarnacions. L'anima pot colapsar energia. 

Tots estem relacionats, formem part d'un holograma únic. Jesús era un avatar, ja havia fet tot el seu camí tridmensionalment era pur Déu. Ve a iluminar-nos. Buda, Mahoma, Buda... ens ensenyen el camí per comprendre la nostra realitat existencial. Som Déu. La vida és una situació tridimensional per saltar a l'energia primera.  

Els científics estan entre quatre parets. Fora hi ha un univers inmens. Cal una ideologia trascendent. Pura energia demostrada per mecànica quàntica.  

Matèria i esperit té el símil en partícula i ona/energia. Ciència i espiritualitat. La mecànica quàntica ho pot explicar.

Com es quantifica la supraconsciència: 

-Ego: individualitat, identitat materialista, cos i ment. Consciencia local. Exit, fama, poder, riquesa, domini. Dinamica vital negativa. Competitivitat, enveja, violència, agressivitat. Guerres. Poder i domini. Mai serem lliures amb l'ego, està condicionat per un caràcter. Aristòteles: "El pensament condiciona l'acció. L'acció determina el comportament. El comportament repetit genera hàbits. Els hàbits estructuren el càracter (manera de ser, pensar i actuar). El caràcter marca el destí". És una falsa llibertat. L'ego amaga, tapa la supraconsciència: la ignorància (als poderosos no els interessen), egoisme, aflicció per lo material, poder, riquesa. La por. Qualsevol por és por a la mort en el fons. El no jo.  Ego es mou al passat i futur. Estem colapsant com a humanitat.

-Altruista: consciencia no local, supraconsciència. Intuïció, zona prefrontal. Espiritualitat. Creativitat. Crear és originar del no res. Manifestació o expressió en un moment determinat de la consciència no local, s'expressa a través d'un llenguatge. Ens fa únics i irrepetibles. La novena simfonia de Bethoven la té dicatada a la consciència no local. Arquetips (Plató, Kant, Jung), normes universals que regeixen els pensaments de tota la humanitat (justícia, empatia, bondat). Dóna. El que vive sin servir no sirve para vivir. Lliure albedrio, sense condicionants. El jo. La meditació (ens situa al ara, present, el temps de la mecànica quàntica). Etapes: un perd la consciencia del cos, sensació de laxitud, pau i harmonia, sensacio d'obertura (forma part de tot). Som natura. Estem units amorosament a to. Veiem l'essència de la rosa, de l'ocell. Formem un tot. El cos és pols d'estrelles. Obertura, felicitat. Ens podem desdoblar, viatges astrals. Amb herbes, balls, etc rituals eliminem l'ego i ens posem a la consciencia no local.  

El dolor i el patiment i totes les penalitats que passem són per l'ego. A l'ego es mou un dualisme, separació, objectivitat. L'observador i l'objecte estan separats. El dualisme es mou en oposats. Tot té el seu oposat. Totes les situacions tenen el seu oposat. A la frontera dels oposats sempre hi ha conflicte, lluita. Això condicona angoixa i patiment. En la supraconsciencia això és una ilusio de l'ego. No hi ha oposats, un genera l'altra (Tao de Lao Tse). La salut no pot existir sense la malaltia. No hem de lluitar per eliminar l'oposat que no ens interessa. Convé reunir les parts oposades. No hi ha separació, objectivitat. Només hi ha una sola cosa, la unitat.

Néixer és posar-se un traje a sobre. Matèria de les estrelles que ens dóna l'univers un temps i després el retornarem. Venim a aprendre. Cada problema és una ensenyança. Cada obstacle cal aprofitar-lo. Per agafar valors. Morim i ens reencarnem. Alguns arriben a una freqüència tant elevada que ja passen a formar part indissociable de l'univers. Aquesta teoria budista és la base antropològica de la física quàntica.