Àrea d'activitat

Els primats utilitzem i distribuïm les nostres activitats pels espais que habitem. Darwin (1859) va puntualitzar que la majoria restringim els nostres moviments a una determinada àrea d'activitat. Aquesta restricció de l'ús de l'espai (site-fidelity) té implicacions en molts processos ecològics, com l'estructura de les comunitats (Wang i Grimm 2007) o la difusió i transmisió de malalties (Julie et al 2013). Aquesta zona d'espai físic restringida o àrea d'activitat quotidiana rep el nom de home range. 

Les incursions i exploracions ocasionals d'altres àrees no formen part del home range i varien al llarg de les estacions de l'any depenent de la disponibilitat de la cobertura de les necessitats vitals. Els primats, com la resta de mamífers creen els seus mapes espaials utilitzant l'hipocamp (Kjelstrup et al 2008). Ens agrupem a l'espai segons el nostre estatus distribuïnt-nos en ciutats, barris, carrers… La diferència amb un territori (defended home range) rau en que el territori és marcat i defensat. És a dir, seleccionem els membres que hi passen i no passen. Entrem en el concepte de propietat privada. La conducta territorial surgeix quan els individus exhibeixen un comportament agressiu orientat a l'espai. 

Segons alguns autors, el comportament territorial tindria les següents característiques essencials (Brown i Orians 1970):

• Àrea fixa.

• Presència de defensa del territori o senyals de manteniment-marcatge que provoquin la fugida o evitació del territori per part de competidors.

• Ús exclusiu del territori per part d'aquell o aquella que el poseeix. 

La conducta territorial en primats és escassa però és constant en espècies monògames. 

Exemple de marcatge territorial mitjançant vocalitzacions en gibons:

https://www.youtube.com/watch?v=KGe_UGrrj40

La territorialitat és un comportament molt mamífer, molt ancestral. Hi ha moltes espècies de mamífers que són territorials, per exemple un rinoceront, un gos, un gat o un tigre. 

El problema del marcatge per vocalització és que en el moment que es deixa de vocalitzar es deixa de marcar. I això vol dir que el temps de marcatge és molt gran i el desgast energètic també. Per exemple el marcatge per feromones o orina no requereix desgast energètic (marcatge olfactiu). L'avantatge és que no només marca sinó que defensa. 

Activitat

Et proposo que tracis un mapa de la teva àrea d'activitat (zones per on et mous) i territorialitat (propietat privada).

Posteriorment explora cada espai del mapa sentint quines zones alteren la percepció del símptoma, millorant-lo o empitjorant-lo. 

Cada espai ens remet a una informació o camp de significats i aquests afecten a la nostra percepció de seguretat o perill i, per tant, les nostres emocions i vitalitat.