De què parlem quan parlem de cos, de ment i d'ànima?

De què parlem quan parlem de ment, cos i ànima?

Quines implicacions té en la manera de concebre la salut, la vida i la mort?

(Aproximacions teòriques)

Què en sabem, de la vida a la Terra? Quantes espècies coneixem, una dècima part, potser una centèsima? Què en sabem, dels vincles que les uneixen? La Terra és un miracle. La vida segueix sent un misteri (Yann Arthus-Bertrand).

Quan ens preguntem sobre què defineix el que en diem cos, ment i ànima ens estem preguntant sobre la física i la metafísica de la realitat, la vida i la consciència així com les bases de la ciència i l'espiritualitat. 

Començarem veient quines són les perspectives del cos, la ment i l'ànima des de la ciència cartesiana i de la física quàntica. Posteriorment farem un anàlisi des de l'enfoc de l'antropologia i la filosofia.

De què parlem quan parlem de cos?

Aparentment, no hi ha dubte de l'existència del cos. Ens percebem a nosaltres mateixos com un cos físic i material. Podem palpar els nostres cossos. La seva existència és una evidència. 

Si analitzem el cos i el fragmentem en parts cada vegada més petites podem evidenciar que el cos està format per òrgans, aquests per teixits, aquests per cèl•lules, aquestes per molècules i aquestes per àtoms.

La paraula àtom prové del grec antic (àtom, sense divisió) i va ser encunyada pels primers filòsofs al teoritzar sobre la composició de les coses, és a dir, les partícules elementals de l'univers.

Els àtoms estan compostos per un nucli i un o diversos electrons (que tenen càrrega negativa) al seu voltant. El nucli està compost per partícules anomenades protons i neutrons. Els protons tenen càrrega positiva i els neutrons són neutres. Al conjunt de protons i neutrons se'ls anomena nucleons. D'aquestes partícules més petites que l'àtom en diem partícules subatòmiques.

Els protons i electrons s'atreuen entre si per la força electromagnètica (interacció que presenten les partícules carregades amb camps elèctrics i magnètics), mentre que els protons i neutrons s'atreuen entre si per la força nuclear (força que experimenten únicament les partícules que componen el nucli atòmic).

Aquesta és la dimensió on treballen la medicina clàssica, la química i la física, seguint un mètode d'investigació científic cartesià caracteritzat per un enfoc lògic, materialista, realista, objectiu i causalístic.

Si anem una mica més enllà i posem els àtoms en un accelerador de partícules subatòmiques (protons i electrons) com el de Sant Cugat del Vallès, a una velocitat propera a la de la llum i fem colisionar les partícules subatòmiques arribem als quarks. Darrera del quark hi ha el fotó, llum, energia. En última instància, podem dir que som energia.

També observem que tot allò sòlid és buit. Si el nucli d'un àtom del nostre cos el convertíssim en una pilota de golf i el poséssim al mig d'un camp de futbol, els electrons donarien voltes a la última grada o més enllà. Hi ha enormes espais entre el moviment de les partícules subatòmiques.  

Aquesta és la dimensió on treballa la medicina i la mecànica quàntiques. Segueixen un mètode d'investigació caracteritzat per la probabilitat, la dualitat ona-partícula, l'aparença, la subjectivitat, i la no causalitat.  

La ciència cartesiana estudia la matèria o partícula descrita per la mecànica quàntica com energia colapsada de baixa freqüència. La física quàntica estudia l'energia o ona electromagnètica com energia d'alta freqüència. Partícula i ona són dos extrems de la mateixa cosa, ambdós defineixen el cos. 

De què parlem quan parlem de ment?

La ciència cartesiana, la de Descartes (S. XVII i XVIII) basada amb el mètode científic, explica l'ésser humà com una unitat dividida en cos i ment, entenent la ment com activitat bioquímica de les neurones. 

En medicina qualsevol problema s'estudia i s'investiga des del model científic cartesià de Descartes . El mètode científic vincula la consciència a la ment. La consciència és el que ens permet conèixer la nostra existència, les nostres reflexions i els nostres actes. La consciència ens permet respondre a les preguntes "què penso, qui sóc, on sóc i què faig"? 

A part de la consciència tenim autoconsciència. Un mirall on veiem el que pensem, el que decideix la nostra consciència i ens permet decidir si el que pensem és ètic o moral. Podem jutjar la dinàmica de la nostra consciència. 

Tota l'activitat mental (pensaments, sentiments, emocions, consciència) s'estudia com un epifenomen, conseqüència de l'activitat bioquímica de les neurones. Penso, per tant existeixo. Quan moro deixo de pensar i, per tant, d'existir. Amb la mort bioquímica s'acaba tot. Aquesta és la conclusió si interpretem la ment com un epifenomen de l'activitat bioquímica de les neurones. 

Segons això la consciència local o neuronal s'origina per l'activitat neuronal. A la mort clínica, quan l'encefalograma i l'electrocardiograma mostren una ratlla plana de no activitat, diem que la persona és morta. Quan dormim també inhibim l'activitat neuronal, perdem la consciència. No som conscients ni tenim autoconsciència. Passa el mateix quan ens adormen per operar-nos. Aquests tres casos confirmen que tenim una consciència.

Des d'un enfoc purament físic i bioquímic d'acord amb el mètode científic podem afirmar que la ment i el cos tenen les mateixes propietats i estan en una interconnexió íntima. Tot el que afecta a la ment afecta al cos i tot el que afecta al cos afecta a la ment.

També cap la possibilitat que no tot sigui matèria, cossos o bioquímica. Els pensaments, les emocions, la consciència, la memòria… són processos difícils d'explicar amb el mètode científic. Van més enllà de l'activitat de neurones. Hi ha el que en diríem un animisme, vitalitat, trascendència. La filosofia, la religió, la psicologia s'ocupen d'aquestes manifestacions.

La física quàntica s'ocupa del dinamisme i l'estructura d'aquests fenòmens com és la consciència i tot allò relacionat amb les diferents dimensions de la ment i l'energia. Aquesta és la base de la medicina oriental. Segons la mecànica quàntica podem concebre la ment com a pura energia. En aquest cas també podem afirmar que la ment i el cos estan en una interconnexió íntima. Tot el que afecta a la ment afecta al cos i tot el que afecta al cos afecta a la ment, bàsicament perquè formen part de la mateixa dualitat depenent de la vibració o freqüència, ja sigui en forma de partícula i d'ona electromagnètica.

De què parlem quan parlem d'ànima?

Com entenem l'ànima segons les aportacions de la filosofia? 

El sentit etimològic del terme psicologia és el de tractat o estudi de l'ànima. 

Ànima és la traducció de la paraula psyché des que l'obra fundacional de la ciència que avui anomenem psicologia (Peri-psyché d'Aristòtil) fos traduïda al llatí com a D'anima. 

Aparentment no tenim experiència empírica de l'abans de la vida de la mateixa manera que no hi ha experiència empírica del després de la mort. Ànima és una ficció, un artifici pedagògic construït culturalment perquè ens entenguem,  que per fer referència a un principi inaprehensible, escapa a tota possibilitat de verificació, i per això es considera aliè a l'àmbit del coneixement científic. Parteix com a mite i s'inserta a la filosofia occidental des dels inicis. L'ànima serà el mite, el vidre a través del qual serà suportable pensar la mort, l'angoixa de la finitud, donant-li una continuïtat.

Podem traduir ànima com a ment, com a principi de volició, d'acció o de conducta, com a consciència, com a inconscient, com a identitat o personalitat, o bé com a coneixement. I així, depenent del sentit que atribuïm al terme ànima direm que la psicologia és la ciència de la ment, la ciència de la consciència, de l'inconscient, de la conducta, de la personalitat o del coneixement.

A continuació presento una visió metafísica de l'ànima des de la perspectiva de la medicina quàntica i les experiències properes a la mort, gràcies a la divulgació del Dr. Manel Sans Segarra.

En molts casos de mort clínica, quan el metge realitza les maniobres de reanimació cardiorrespiratòria, desfibrilació etc. i aconsegueix recuperar la persona, la persona salvada relata l'experiència que ha viscut durant aquella estona. S'anomenen experiències properes a la mort. En aquests moments l'electrocardiograma mostra una línia plana, està parat el cor. L'electroencefalograma als 15s de aplanament de l'electrocardiograma també s'aplana. No hi ha cap de les 5 ones que es veuen en un electroencefalograma normal. Tanmateix, si se'n fa un seguiment, la persona explica aquestes experiències memorables durant tota la vida, són experiències de molta vitalitat. 

A continuació describim els patrons fonamentals que es repeteixen a les Experiències Propers a la Mort:

-  Sensació de sortida. Bruscament entren en una posició elevada. Veuen el seu cos i el conjunt de sanitaris que actuen al seu cos. Plenament conscients.

- No poden comunicar-se. No ens poden tocar, atravessen parets i cossos de persones. 

- En alguns casos, existeix una transferència d'informació inmediata independent de l'espai i el temps. Veuen què passa en punts distants del món en el moment present.

- Contacten amb éssers de llum, éssers estimats ja morts.

- Llum, pau, harmonia, goig i amor. 

- Veuen la seva vida passar, en present, passat i futur.

- Els éssers de llum els diuen que acabin el seu cicle a la dimensió humana. Ells es resisteixen.

- La tornada al cos és brusca. 

- No volien tornar. Estaven molt bé. Estaven a una situació millor.

- Alguns veuen paisatges, músiques... pot variar molt.

Al cap dels anys aquestes persones perden la por a la mort de manera rotunda. Es mostren altruistes bondadosos amb el planeta, persones i animals. La persona té una major connexió espiritual i perd afiliació religiosa.

Si s'analitza en una ressonància magnètica funcional què passa al cervell en una persona quan explica l'experiència de de mort clínica es veu els següent. 

- S'activa el lòbul prefrontal, activitat intel·lectual, estructuració 100% lògica. Fets que es repeteixen en tots. 

- S'activen els lòbuls perietotemporals, s'activa l'activitat afectiva emocional. 

- S'activa el lòbul occipital, relaten les imatges que han vist. 

- Se'n recorden de tots els detalls de l'experiència tota la vida, s'activa el lòbul temporal, les neurones mirall. Ho va veure realment. 

Els condiciona un impacte psicològic que canvia la seva dinàmica vital, el seu rol vital. Aprenen. Explica el que està passant en aquell moment a diferents distàncies encara que estigui mort clínicament. Inclús expliquen què passa a les antípodes. Hi ha una transferència de la informació a través de l'espai i el temps. Durant l'experiència expliquen que van atravessar estructures sòlides, com les parets de la sala de l'hospital, els cossos dels cirurgians... 

En els casos d'experiències properes a la mort la consciència està associada a alguna altra cosa. Sense activitat cerebral continua havent consciència, hi ha record de la situació. Algo falla. Es tracta d'un tipus de consciència que va més enllà de la ment i del cos. Avui en dia hi ha mètodes científics que justifiquen que tenim una supraconsciència a part de la consciència.  La supraconsciència és un flux d'informació, d'energia independent del cos, ja que la persona està morta, malgrat la persona, un cop reanimada, té consciència dels fets a posteriori. 

La telepatia, vivències dels moribunds, clarividència, precognició, reencarnació, vivències místiques, psicokinèsia, activiats trascendents no es poden justificar mitjançant la consciència local. Hi ha algo més, un flux d'informació. La ment pot explicar-se segons la quàntica com energia d'alta freqüència.

Per comprendre tot això convé fer un repàs de quins són els principis de la dinàmica de la física quàntica: 

- Segons la física quàntica, l'element estructural bàsic de l'univers és l'energia. 

- L'energia ni es crea ni es destrueix, es transforma.

- L'energia està en continu estat vibratori i es propaga en ones electromagnètiques d'amplitud (frequència) i intensitat (altura) variables.

- L'energia es pot propagar com ona electromagnètica o com a partícula, matèria. La realitat és dual partícula/matèria-energia/ona electromagnètica.

- L'observació conscient de l'energia fa que colapsi, en baixa la seva intensitat i amplitud d'ona, és a dir, la freqüència. Així passa a convertir-se en matèria. No som simples observadors de l'univers, separats d'aquest. Som co-creadors d'aquest. Tot és una il•lusió. Algunes filosofies orientals en diuen Maya. Tot el que veiem al voltant és energia que nosaltres colapsem. No hi ha determinisme des d'aquest punt de vista.

- Com que l'energia o ona vibratòria està en constant moviment és impossible saber on està l'electró i a quina velocitat es mou. És el principi d'incertesa i indeterminació. No hi ha res fix ni immutable.

- També hi ha una transferència d'informació independent de l'espai i el temps.

- El temps no és lineal en forma de passat, present i futur. Sinó que és cíclic, només hi ha un present etern. L'ara. Hi ha una continuitat de la nostra existència independent de l'espai i el temps. El final no és la mort del cos. El principi no és el naixement. Sempre hem existit i sempre existirem. 

- Les partícules subatòmiques no es poden veure, podem veure els seus efectes. L'element estructural bàsic és l'energia. L'energia no es crea ni es destrueix, es transforma. L'energia està en continu estat vibratori i es propaga en ones electromagnètiques d'amplitud i altura variables. Matemàticament està tot demostrat i experimentalment. Les partícules subatòmiques es manifesten com ones i matèria. un flux d'electrons es manifesten com ones i quan es miren es manifesten com partícules.

- La consciència pot colapsar l'energia en matèria. Ona energia a partícula-matèria. Ja no som observadors, som co-creadors de l'univers. Tot el que veiem és energia que estem colapsant. No podem saber mai on és l'electró ni la velocitat. 1929 Copenhague. Segons el nostre estat anímic, colapsarem l'energia d'una manera o una altra. Tindrem una realitat o una altra. La realitat no és quelcom fix i immutable, sinó que depèn de l'observació i la consciència de l'observador. El cos humà és un sistema complex i dinàmic.

- En mecànica quantica no hi ha causa-efecte, hi ha probabilitat.

A partir d'això podem esbossar les característiques del que en diem supraconsciència.

La nostra supraconsciència, que perdura després de la mort neuronal o consciència, és hol•lística respecte aquesta intel•ligència primera. Hol•lístic deriva del terme matemàtic fractal. El fractal és un tot format per múltiples parts, i cada part té l'estructura i les propietats del tot. Aquestes propietats són l'omnipresència (eternitat), l'omniscència (ho sap tot, és la nostra intuïció) i l'omnipotència (ho pot fer tot). Es pordria establir que existeix un Déu, una intel•ligència primera creadora de tot l'univers amb les seves lleis. Nosaltres estaríem fets hol•lísticament a ell, a imatge i semblança. Seríem fills de Déu. Tots estem relacionats, formem part d'un holograma únic. Això ho diuen els catòlics. Seríem co-creadors de l'univers. Seríem l'expressió finita de l'infinit. L'infinit, l'energia primera, es manifestaria en cadascú de nosaltres. La supraconsciència o consciència que perdura després de la mort del cos seria la manifestació de Déu en nosaltres mateixos. Oblidar-se de Déu, seria oblidar-se d'un mateix. Som supraconsciència. Els nostres sentits, els nostres ôrgans sensorials tenen límits. Detectem fins a certa freqüència les ones sonores. A partir d'un espectre determinat no ho podel captar. La consciència no local es manifestaria amb la intuïció (la decisió encertada davant de moltes opcions alternatives lògiques), la creativitat (originar del no res, una obra d'art és l'expressió de la consciència no local en un llenguatge artístic, és única i irrepetible). La novena simfonia de Bethoven és l'expressió, la traducció, la còpia d'aquelles impromtes sensorials o imatges i sons que va manifestar-se a la seva ment. Més enllà d'una organització lògica. És intuïció manifestada en el llenguatge musical. Les màquines no poden crear, només reproduir. 

L'espiritualitat és la necessitat imperiosa de la consciencia no local d'anar al seu origen, consciencia quantica universal, el prinicpi de totes les religons. Inteligencia primera, Brahama, Tao, Jehovà. La nostra consciència no local seria holística, per això tendeix al principi universal. Això és a part de les ideologies o egosincràcies com la religió, com demostren molts fets devastadors al llarg de la història "en nom de Déu" (Santa Inquisició, Creuades, guerres, etc). Tenim Déu a dins, deia Victor Hugo. Som fets a imatge i semblança de Deu, deia Jesús. Som cocreadors de l'univers. 

Tenen sentit l’atzar i la casualitat? Einstein deia que no existeix la casualitat. Tot tindria una causalitat. S’equipararia a l'energia primera, el principi de totes les religions, que actua d'una manera anònima. Jesús seria un avatar, ja havia fet tot el seu camí tridmensionalment, seria pur Déu. Vindria a iluminar-nos. Buda, Mahoma, Buda... ens ensenuyarien el camí per comprendre la nostra realitat existencial. Nosaltres, tots, seríem Déu. La vida seria una situació tridimensional per saltar a l'energia primera.  

Com es pot mesurar aquesta supraconsciència? 

Aquesta consciència no local es manifesta amb l'aura. El nostre relleu es forma pel cos eteri, energia de les nostres cèlules. El aura és la manifestació energètica de la nostra supraaconsciencia. Això és el camp de la biologia quàntica. Està demostrat en la fotosíntesis (2007, Universitat de Berkeley California, Revista Nature). Mutacions de l'ADN, olfacte, vista... 

Com es quantifica la supraconsciència?

Podem quantificar la consciència i la supraconsciència segons si la nostra experiència subjectiva es polaritza cap a característiques egoïstes-materialistes o altruïstes-espirituals:

-Ego: individualitat, identitat materialista, cos i ment. Consciencia local. Èxit, fama, poder, riquesa, domini. Dinamica vital negativa. Competitivitat, enveja, violència, agressivitat. Guerres. Poder i domini. Mai serem lliures amb l'ego, està condicionat per un caràcter. Aristòteles: "El pensament condiciona l'acció. L'acció determina el comportament. El comportament repetit genera hàbits. Els hàbits estructuren el càracter (manera de ser, pensar i actuar). El caràcter marca el destí". És una falsa llibertat. L'ego amaga, tapa la supraconsciència: la ignorància (als poderosos no els interessen), egoisme, aflicció per lo material, poder, riquesa. La por. Qualsevol por és por a la mort en el fons. El no jo.  Ego es mou al passat i futur. Estem colapsant com a humanitat.

-Altruista: consciencia no local, supraconsciència. Intuïció, zona prefrontal. Espiritualitat. Creativitat. Crear és originar del no res. Manifestació o expressió en un moment determinat de la consciència no local, s'expressa a través d'un llenguatge. Ens fa únics i irrepetibles. La novena simfonia de Bethoven la té dicatada a la consciència no local. Arquetips (Plató, Kant, Jung), normes universals que regeixen els pensaments de tota la humanitat (justícia, empatia, bondat). Dóna. El que vive sin servir no sirve para vivir. Lliure albedrio, sense condicionants. El jo. La meditació (ens situa al ara, present, el temps de la mecànica quàntica). Etapes: un perd la consciencia del cos, sensació de laxitud, pau i harmonia, sensacio d'obertura (forma part de tot). Som natura. Estem units amorosament a to. Veiem l'essència de la rosa, de l'ocell. Formem un tot. El cos és pols d'estrelles. Obertura, felicitat. Ens podem desdoblar, viatges astrals. Amb herbes, balls, etc rituals eliminem l'ego i ens posem a la consciencia no local.  

Com podem accedir a la supraconsciència?

Quan meditem atenem el present, la nostra existència, el•liminem passat i futur. Perdem contacte extern i prenem contacte intern, el cos es relaxa i deixem de percebre'l. Sentim benestar, amor. Després connexió amb l'univers. Captem l'essència de les coses. 

A la mort clínica i experiències properes a la mort. 

A les crisis existencials. Moments que l'ego es desestructura.

Si parlem de l'estructura de la realitat (i per tant també del que en diem cos i ment) depenent de si es comporta com a ona o com a partícula utilitzem les lleis de la mecànica quàntica o les del mètode científic. 

Ambdues concepcions de la realitat es complementen. No s'anulen sinó que descriuen diferents aspectes d'una mateixa realitat. Matèria, cos, natura i esperit, energia, espiritualitat són formes de la mateixa cosa. 

Com afrontem la nostra vida i la mort d'acord amb les concepcions del cos, la ment i l'ànima? Quines implicacions té això en la salut i la malaltia?

La física quàntica és una branca de la ciència que estudia el comportament de les partícules subatòmiques i les propietats de l'energia.

La medicina quàntica es recolza en els principis de la física quàntica per explicar-ne el funcionament.

La realitat no és quelcom fix i immutable, sinó que depèn de l'observació i la consciència de l'observador. El cos humà és un sistema complex i dinàmic.

La teoria de la interconnexió energètica a l'univers postula que tot a l'univers està relacionat per una xarxa energètica vibratòria. Tot a l'univers està compost per partícules subatòmiques que vibren i emeten energia. Aquestes vibracions energètiques poden afectar l'estat de salut d'un individu.

Segons la quàntica som pura energia. Som un complex quàntic coherent. Totes les nostres energies estan sincronitzades. Es poden detectar amb electrocardiogrames, electromiogrames, electroencefalogrames... Som una antena que emet continuament ones electromagnetiques, energia. Les relacions socials produeixen un intercanvi energètic. Quan les ones són sincròniques estem bé amb les altres persones. Si no estem bé, no hi ha sintonia, ens roba energia. La malaltia s'entén com allò que s'esdevé quan es trenca aquesta sincronia. Es trenca l'equilibri energètic. Cal retornar a la sincronia. Això explicaria els casos de curació inexplicables.  

El dolor i el patiment i totes les penalitats que passem serien explicades per l'ego. A l'ego es mou un dualisme, separació, objectivitat. L'observador i l'objecte estan separats. El dualisme es mou en oposats. Tot té el seu oposat. Totes les situacions tenen el seu oposat. A la frontera dels oposats sempre hi ha conflicte, lluita. Això condicona angoixa i patiment. D'acord amb el concepte de supraconsciencia això seria una ilusio de l'ego. No hi ha oposats, un genera l'altra (Tao de Lao Tse). La salut no pot existir sense la malaltia. No hem de lluitar per eliminar l'oposat que no ens interessa. Convé reunir les parts oposades. No hi ha separació, objectivitat. Només hi ha una sola cosa, la unitat.

Tot té una explicació a la vida. Matèria i esperit té el símil en partícula i ona/energia. Ciència i espiritualitat. La mecànica quàntica ho podria explicar.

Néixer equivaldria a posar-se un traje a sobre. Matèria de les estrelles que ens dóna l'univers un temps i després el retornarem. Venim a aprendre. Cada problema és una ensenyança. Cada obstacle cal aprofitar-lo. Per agafar valors. Morim i ens reencarnem. Alguns arriben a una freqüència tant elevada que ja passen a formar part indissociable de l'univers. Aquesta teoria budista és la base antropològica de la física quàntica.

Segons el budisme i lligat a la física quàntica, venim al món per netejar-nos, purificar-nos, augmentar la nostra vibració. Del punt alfa al omega. Això és el karma. Venim sense res i marxem sense res. Amics, familia i béns materials. Només ens emportem vivències, experiències, aprenentatge. I mor el cos i perdura l'esperit. I així ens anem reencarnant. Vivint vides per seguir aquest camí amb la màxima perfecció. Cada obstacle, cada dificultat, és una oportunitat per trascendir, créixer, aprendre, adquirir valors. El punt final consisteix en elevar-se fins a un estat d'alta vibració, energia universal. 

Resumint… com entenem, des de la visió de la mecànica quàntica, el cos, la ment i l'esperit?

- Cos: energia colapsada tridimensionalment, baixa freqüència. El cos està buit. Hi ha espai bàsicament. 

- Ment: consciència, pensaments, memòira, energia o ones electromagnetiques d'alta freqüència. Es pot detectar a un electroencefalograma. Consciencia és la consciencia local. Coneixement de la nostra existencia, reflexions i actes. Consqüència de l'activitat neuronal, que sabem que és energia. La consciència col·lectiva, descrita per Carl Jung, depenent de l'entorn que també ens condiciona. 

- Esperit: supraconsciència o consciència no local que té lloc fora del cervell. Hi ha una energia d'altíssima frequëncia que perdura a pesar de la mort clínica. Només podem detectar els seus efectes i intereccions, mai la podem veure físicament. Atravessen les parets i cossos. Una energia d'alta freqüència ho pot fer. És eterna, holística (fractal, cada part té la mateixa estrutura i les propietats del tot, forma part de l'holograma total, el principi de tot). Les propietats del tot són: omnipresencia (eternitat), omniscència (ho sap tot, intuició) omnipotència (pot amb tot, milagres dels Sants, són pura supraconsciència). 

- Ànima: l'anima és el subconscient, allò que ens emportem. Es la nostra consciencia més tota la història, el karma, allò que hem fet en vida. La nostra vida és un camí del punt Alfa (impureses) al Punt Omega (Bondat, Avatar, Pura energia, Déu). És allò que hem d'aprendre, vivències. Això condiconarà les noves reencarnacions. L'anima pot colapsar energia. 

Voldria concloure el següent:

Si estudiem el cos humà com una màquina, amb les seves estructures, processos i mecanismes, el tractarem com un objecte d’estudi científic. 

Si l’estudiem com un fenomen viu, amb la seva complexitat, singularitat i entramat, el tractarem com una història sagrada.