Comencem els Dissabtes de Salut amb Arteràpia i Psicoanàlisi

 Avui he penjat el vídeo promocional de la primera activitat dels Dissabtes de Salut.

Estic molt satisfet amb el resultat. Ha quedat molt guai el vídeo. M'ha portat dos dies de feina però ha quedat molt bé. 

Resulta que dissabte vaig fer un curs de composició de vídeos amb apps des del mòbil. I ha donat bons resultats.

Mentre feia el curs el professor ens va donar bons consells de com generar una narrativa amb els vídeos, així com trucs per la composició de les escenes. Mentre parlava de la narrativa i composició em va venir a la ment la programació neurolingüística. Com construïm les imatges, els sons, les sensacions, les olors i els sabors de les nostres experiències, agradables i desagradables. 

És ben bé com un director de cinema construïnt l'escena. La nostra ment fa exactament el mateix. Lo millor del cas, és que nosaltres podem distorsionar aquestes escenes a la nostra voluntat i connectar amb estats de major vitalitat i fins i tot d'aprenentatge.

Eps, que m'enrollo més del compte i salto de tema. Us estava parlant del dissabte 19 d'octubre que organitzem el primer taller. Porta per títol "Per què no anem a fer un cafè amb el símptoma?". 

En aquest taller crearem una obra artística que representi el dolor. Un tòtem. I l'omplirem ple de detalls. Explorarem les diferents intel·ligències que hi participen, rescatarem intuïcions, connectarem amb la força i llençarem el procés de vida endavant.

Estic molt emocionat pel que ve. Tant que fins i tot avui m'ha arribat l'anunci que fan teatre a Palafrugell i he trobat el forat a l'agenda per anar-hi cada 15 dies els dimarts. I a més a meitat de preu. 

Ja ho veieu, vaig com un nen. Ben cofoi que diria el meu amic Oriol de Sabadell.

I és que sentir-se viu no té preu. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una carta a la directora de la residència

Valorar el temps i la vida

Sobre la memòria i l'oblit