Aprenem de Charlie Rivel

Els més joves no sé si el coneixereu. Es diu Josep Andreu Laserrére, conegut mundialment com a Charlie Rivel. Per alguns, indiscutiblement considerat el millor pallasso del món. 

Aquest mestre del fer riure va néixer a Cubelles per les festes de la Mercè de l'any 1896. Tant el seu pare com els seus germans, i també els fills Joanet, Charlie i Valentí, tots, són gent del mateix ofici. L'avi, en canvi, era fuster del barri de Sants (antigament barri de Sans en honor a la quantitat de sanadors que hi havia, fins que va venir el Caudillo i hi va enxufar una "t" entre mig per imposar el poder de l'església, dogma dominant en aquell moment al país).  

El nom de Charlie li ve donat per una paròdia que va fer de Charlot (Charles Chaplin) sobre el trapezi, a qui per cert li va guanyar un concurs d'imitació a Bèlgica.

El seu atrezzo consistia en una perruca de color taronja, un nas quadrat vermell, sabates enormes i una camiseta cenyida i llarga fins els turmells de color vermell. 

No parlava, utilitzava onomatopeies i gests amb el cos per comunicar-se. 

L'Andreu va actuar durant 75 anys amb un humor ple d'humanitat i amor als infants. Destacava pel seu paper de pallasso, trapezista, mim i acròbata. 

No sé si heu vist la película de l'italià Federico Fellini que porta per títol I clowns. Us la recomano. Tot un homenatge al Clown. 

Us presento a l'Andreu perquè avui us vull parlar del clown. 

El clown és la representació de la nostra veu infantil. Tots portem dins una part infantil, el nostre nen interior. La més vertadera i autèntica. Sincera, transparent i espontània. La força i pulsió vital de l'heros qui apassionat ho vol experimentar tot amb la màxima intensitat possible. Vol sentir i emocionar-se. Sentir-se plenament viu. Les seves emocions són el trampolí de l'acció. Tot el que fa és mogut per un impuls emocional que pot passar d'un extrem a l'altre en un instant. Sempre amb tendresa. És curiós davant el món que l'envolta. Viu en un present etern mogut per l'amor a les coses. És creatiu i aquesta creativitat es manifesta en estat pur quan topa amb les limitacions.  Tot problema que construeix el mobilitza a l'acció. És un ésser lliure i des d'aquesta llibertat es relaciona amb l'espai, el temps, els objectes i les persones. Les seves intencions es veuen a venir fins i tot quan intenta enganyar. No és conscient d'exagerar, però ho viu tot tant apassionadament que tota exageració és plenament vertadera. Presenta una complexitat psicològica enorme que es tradueix en una riquesa expressiva sense límits. Té una bona autoestima, confia amb la seva intel·ligència. Ens fa riure a tots pel xoc que es produeix entre la seva ànima, la seva lògica i els cànons establerts a nivell social. El nen juga. Viu la vida jugant. És el que més l'estimula i fa que explori,  aprengui, conegui i reconegui. És somiador i pràctic. Imaginació i acció col·laborant en tot moment. Té grans projectes i objectius, però pel camí sempre troba coses petites que li criden l'atenció i l'aturen convertint-se en prioritàries. Per ell una imatge val més que mil paraules. Tot i que de vegades una frase breu explica més que mil gests. Està amb la sensibilitat a tope, preparat per captar qualsevol estímul de l'entorn.Tot allò que fa té coherència, la seva. Això converteix qualsevol dels seus actes, fins i tot el més absurd, en coherents. El nen sempre troba solució a qualsevol dificultat, la seva solució. Això és, impensable per a qualsevol altra persona, però satisfactòria per a ell i coherent amb la seva manera de ser. Sempre està connectat amb ell mateix i tendeix un pont amb els altres a través de la seva mirada.

De vegades aquest nen ens fa senyals. Poques vegades ens permetem escoltar-lo. Està molt protegit per altres veus com la nostra part més eficient i la simptomàtica. Tota aquestes capes protectores es construeixen per sobreviure, ja que el nen és molt vulnerable, tot i que no vol dir que sigui fràgil. Però pel cadell humà l'entorn selvàtic que de vegades ens toca viure és ple de perills que amenacen la vida.

El nen vol expressar-se. Que el mirin i l'abracin els pares. Atenció. Energia per saber qui és i per créixer. 

Encara que moltes vegades latent, aquesta veu es manté activa tota la vida i, sobretot, pren més força entre els 0 i els 7 anys. Utilitza un llenguage no verbal, corporal, sense text. Pura emoció i sensorialitat. El món de l'infant es percep com un present etern. La realitat és un tot integrat. Captem els moviments del cossos de les altres persones com de cap altra manera. Empatitzem. Sabem que estan expressant els altres. Si el text, la paraula d'allò que ens expliquen no és coherent amb el que estem veient o sentint es produeixen problemes. Fantasmes o imatges i sensacions sense text. És possible que quedin com a temes pendents de comprensió, captats i recollits al nostre cos, a la memòria corporal. 

A continuació us comparteixo un ritual per fer aflorir aquest nen i que li dediquem una estona d'atenció.

Activitat

Et proposo que busquis un escenari adequat on et sentis segur i a gust. Que et permetis baixar els murs de protecció de la teva intel•ligència eficient i simptomàtica i connectis amb la teva dimensió infantil. A continuació juga, teatralitza i expressa la veu infantil. Busca realisme, sinceritat i emoció. Posa en pràctica la poètica del clown.

Us recomano el llibre El Clown, un navegant de les emocions, de Jesús Jara. Ed. Proexdra.