Aprofito el títol d'aquest llibre per dedicar una entrada al comportament involuntari del cos.

Mi cuerpo está loco

Una de les qüestions capdals de la consulta és el no comprendre què li passa al nostre cos. No tenim un discurs que expliqui què ens està passant. Es genera una incomprensió de nosaltres mateixos. 

És com si el nostre cos anés per una banda i nosaltres per una altra. El cos posseït per una intel·ligència aliena a nosaltres i per altra banda el que en diem "nosaltres", la nostra intel·ligència. 

D'una banda l'inconscient, la intel·ligència vital, dirigeix el cos.

De l'altra, la nostra consciència, dirigeix la nostra atenció. O almenys ens ho sembla. Per què de fet, el que percebem és fruit d'una selecció minuciosa que fa el nostre inconscient. 

És a dir, que a nosaltres ens sembla que dirigim la vida a la nostra voluntat, però només ens ho sembla. He de confessar-vos que només pel fet que m'ho sembli visc més tranquil.

Us imagineu com seria la vida si no tinguéssim la percepció que som lliures per decidir què pensar i comportar-nos?

El cas és que hi ha situacions a la vida que vivim en trànsits en els quals no podem controlar el nostre cos ni la nostra ment. L'inconscient agafa les regnes per si mateix i ens deixa en jaque. Moments que la nostra supervivència està en greu perill i funcionem de manera automàtica. L'inconscient sempre vetlla per preservar la vida.

Quan anem a la consulta anem a buscar un discurs que expliqui què ens passa. 

Hi ha terapeutes que instal·len la seva versió a la ment del qui consulta. Omplen cubells. "La realitat és això". "El que et passa és això".

Hi ha terapeutes que sacsegen la ment de la persona perquè explori les seves diferents intel·ligències i extregui un discurs que doni sentit a què li pasas per si mateixa. Revifen les flames. "La realitat és el que tu construeixes". "Tu saps què et passa".

La ment no genera cap problema que no poguem resoldre. Tot el que projectem, tot el que té que veure amb la nostra vida, ho coneixem perquè la nostra ment permet que ens hi orientem. Si no fos rellevant per la nostra vida ni tant sols ens ho mostraria. Eliminariem aquestes dades i ens orientariem a d'altres que ens semblin més rellevants. I tot això ho fem de manera automàtica sense adonar-nos.

El cos fa de les seves, però tot el que fa ho fa com un déu. Ho fa amb una intel·ligència superior a la nostra cognició racional. Ho fa per instint. Per intel·ligència vital. El comportament del cos el consideraria sagrat. Tant sagrat com la natura i l'univers en general. Al final, tot és el mateix. La nostra consciència, encara que aparentment separada, també.