Cal Foro

Mireu fa uns 11 anys en una formació de psico-neuroinmunologua clínica i evidència científica vaig conèixer en Bernardo Ortín, doctor en filosofia i ciències de l'educació.  En Bernardo em va presentar diferents linies de pensament per abordar el símptoma.  Plutarc va marcar dues grans linies quan es preguntava si convenia omplir cubells mentals o revifar les flames interiors.  La primera linia és la via educativa l'adoctrinament. La via de la ciència, la religió i qualsevol disciplina que vol convèncer aportant coneixement desde fora.  La segona és la via de la educativa de la creativitat. La via de la filosofia de Sòcrates, del psicoanàlisis de Jung, la hipnoteràpia del dr. Milton Erickson o qualsevol disciplina que vol fer aflorir el coneixement que ja porta dins la persona. Quan vaig acabar la carrera vaig fer un treball de fi de grau on investigava les relacions entre la ment i el cos.  Quan vaig conèixer aquest món de la psicoteràpia vaig pensar: i si tras...

No sé la data. No sé l'hora. Fa fred, no hi ha fulles. És hivern. El sol és just damunt el meu cap. És migdia. Més que saber, m'agrada sentir el temps.

Què necessites?  El•limina factors per comprendre la seva funció. Què necessites? Què et falta? Què et sobra? Uns minuts sense aire. Un dia sense aigua. Un dia sense electricitat. Un dia sense menjar. Un dia sense anar al bany. Un dia sense moure't. Un dia sense parar de moure't. Un dia sense dormir. Un dia sense veure a ningú. Un dia veient constantment gent. Un dia sense sol.  Un dia fent constantment el que em diuen. Un dia fent el que em vingui de gust. Quina és l'activitat més important de la teva vida? A quina activitat destines més energia? A quina activitat destines més temps? A quina activitat destines més temps i diners en formació? Al treball. A les màquines perquè nosaltres disfrutem de la vida o perquè estiguem més controlats?  Dret a ser vagos? Dret a gaudir del sol fet de viure.

  "Aquest quadern és sagrat perquè representa la meva percepció de la realitat". Cada moment ofereix una posició perceptiva.  Quan llegeixo un llibre o miro una pel•lícula per primera vegada n'extrec un sentit determinat, un significat personal. El d'aquell moment. Quan ho faig per segona vegada n'extrec un altre. El d'aquell moment.  La realitat és la mateixa. No han canviat la pel•lícula ni el llibre. Sóc jo qui he canviat. El canvi és innevitable. L'experiència de la vida sempre és subjectiva.

Us vull comentar un cas clínic. Mireu en Dick és un home d'uns 70 anys que juga a golf. Li encanta. Ha vingut a la consulta recomanat per una altra consultant amb qui comparteix l'afició de la pilota blanca. En Dick ha presentat el seu cas mitjançant la paraula, en aquest cas en anglès. Jo no domino massa aquest llenguatge però tot i així he caçat algunes informacions que m'han semblat rellevants. Que no entenguis massa les paraules mou a que miris més el gest, la manera d'expressar-se del cos. El llenguatge no verbal. I aquest et dóna molta informació de com viu la situació.  A nivell verbal l'he acompanyat amb preguntes orientades a que explori la seva dificultat des de diferents enfocs, que explori les diferents intel·ligències que participen de la seva dificultat.  El tractament ha consistit en aprofitar tot el material que ell mateix m'ha presentat. Posteriorment he fet una exploració física a nivell d'estàtica postural de peu i assegut així com una exp...

Continuo amb la idea de crear una escola de salut. Us poso al corrent de la idea que tinc entre ceies. Observant les diferents escoles de pensament mèdic que afronten el dolor i el patiment detecto tres grans vies: - Els que intervenen en el cos de la persona. - Els que instal·len nous discursos, sigui de l'escola que sigui (actualment la Neurociència és una escola molt influent) perquè la persona canviï la seves creences i això la porti a una nova experiència existencial. - Els que instal·len nous discursos des de l'autoconeixement perquè la persona canvïi la seva manera d'orientar-se i de relacionar-se amb si mateixa, amb els altres i amb el món. Personalment m'interessa la tercera via. La que la persona s'explora a si mateixa i genera aprenentatges. La teràpia com un aprenentatge d'autodescobriment. El dolor i el patiment persistent són experiències. Es mouen en el camp de la consciència. Són projeccions que fa el nostre inconscient d'acord amb tot el que...

Tinc una intuïció. He recordat que fa temps que estic buscant la manera de dialogar directament amb la ment inconscient de la persona. La que crea la percepció, l'experiència conscient de la realitat. I en aquesta experiència s'hi inclou el símptoma. No pretenc establir un diàleg per convèncer. No vull una hipnosi del tipus "ara et sents bé " o "ara vull que notis com et sents lleuger" perquè aquests tipus de missatges neguen el que la ment ha construït.  M'interessa simplement preguntar-li perquè ella mateixa trobi la solució. Que explori les seves hipòtesis. Les seves expectatives. Les seves dimensions de l'experiència. Que ella es posi a prova i canvïi per si mateixa l'ordre de la realitat. Parlar amb l'inconscient, des del seu llenguatge amb regles mítiques: l'atemporalitat i la infinitat de possibilitats. La ment del nen. La ment paleolítica. La ment sensorial. La més ancestral.  La persona no s'ha d'adormir. Només relaxar. B...