Un record

Recordo que em vaig despertar i vaig tenir el següent pensament. L’atenció. L’atenció és com el mouse de l’ordinador. I allà on va la nostra atenció va la nostra energia. Recordo que em feia mal la panxa. Havia menjat molt de fregit i estava portant un ritme de vida frenètic i amb moltes autoexigències. El meu sistema nerviós m’estava avisant a través del meu aparell digestiu que alguna cosa havia de canviar. Ho vaig escoltar. Ho vaig contemplar. M’hi vaig dedicar una estona. I vaig anar sentint com els budells anaven fent canvis de tensió. Canvis de posició. Es movien els gasos. Vaig traslladar l’atenció a altres punts de l’esquena, de la part posterior de les cames, de les cervicals… Tots els llocs que sentia alguna molèstia. I només amb l’atenció, amb la contemplació i paciència, vaig anar notant com el meu cos anava autorregulant tota la meva condició. Aquest autocontrol em va recordar que m’atreia aquesta capacitat de la Sara. I també vaig recordar que jo de petit practicava tot sovint aquest exercici a la meva habitació. I vaig anar recordant tot de coses que feia quan era petit. Llegia un llibre dedicat al Kung Fu practicat pels guerrers de Shaolin. Vaig recordar que meditava assegut al llit. Vaig recordar que controlava la meva respiració. La meva postura. Vaig recordar que jugava amb milers de ninots que estimulaven la meva imaginació construïnt tot de successos. Històries. Històries de mi i dels altres. Històries que m’arribaven. Històries de mi, de la meva vida. Del que la vida havia permès que experimentès. O en fos conscient. Vaig recordar que sempre havia sigut terapeuta. Que de petit ja era terapeuta. Vaig recordar el Congrés que vaig assistir a Saragossa sobre Meditació i Atenció Plena. Vaig recordar els Banys de Bosc. Vaig recordar que tot està en el record. Tot és memòria. I tot el que estava vivint en aquella etapa adulta de la meva vida era una autoafirmació i autoexploració de la meva memòria en una nova versió. Tot el que feia el nen, tot el que imaginava, tot el que projectava, l’adult ho revivia en una altra substància. Vaig percebre els cicles del meu inconscient. Vaig ser conscient que la vida és una passada. Una repassada. Passar i repassar. I tornar a passar. I tot això és una passada.