La música m'acompanya

Hi ha dies que a un la única cosa que el sosté és la música. 

Sostenir. Crec que aquest és un dels verbs més importants, o el que més, quan ens dediquem a assistir algú en els processos de salut-malaltia-atenció/prevenció.

Les persones necessitem un terra ferm on trepitjar. Una pinya de mans que ens aguantin. Perquè tots tenim a dins una pusió vital. Un impuls de vida que s'orienta cap a la llum. Però per molt que ens alcem amunt sempre necessitem que els peus toquin el terra, ni que sigui del tamany del nostre peu. 

El gran edifici invisible que sostenta la nostra existència és la família i les amistats. I els seus fonaments els ancestres. El conjunt arquitectònic forma la tribu del nostre poblat, que és el nostre Món.

Tot acompanyament en salut i, segurament també en educació, ha d'orientar-se sobretot a sostenir. Ajudar a que la persona tiri endavant en companyia i que emprengui l'autonomia quan estigui preparada i sigui el moment adequat. Quan el text i el context es conjuguin. Perquè és la companyia, el sentir que hi ha algú més allà, el que fa que treiem energia d'on no n'hi havia. L'energia, la nostra vitalitat, depèn de les nostres relacions. Quan un està estirat al llit i veu la mort a tocar, és la presència de l'altre el que fa que seguim aferrats a la vida o que marxem en pau travessant l'umbral de llum. En aquells últims instants el sentit és la relació.

La solitut és una percepció, no un fet. Un pot estar sol i no sentir-se sol. I un pot estar acompanyat i sentir-se sol. Repeteixo, és una percepció, no un fet.

I avui, malgrat puc sentir-me afortunat de tenir de molta gent al meu voltant, sento que és la música qui m'acompanya.

La música té un poder especial. Un sent la música com circula per tot el seu Ser. Com el cos esdevé un escenari porós per on hi travessen tot d'energies amb les seves freqüències. Com unes alliberen, ens desgraven i ens fan lleguers. I d'altres ens endureixen i ens tiren avall, ens fan pesats. I cada cèl·lula del cos s'alimenta d'aquestes ones. I canvia la seva funció i estructura.

La música té un poder especial. La música no només va a les orelles. La música viatja per la neurona i toca fons. Toca l'ànima de la persona. I des d'aquest centre combustiona. Engega la fàbrica energètica de cada mitocondria de cada cèl·lula del cos.

La música té un poder especial. La música transforma. Ens fa canviar d'estat. 

I en aquest sostenir musical sento que canvio d'estat. Transito. I sento que és molt rellevant que ho estigui fent gràcies a la música.