Encanteris i antídots juganers

Existeix una conducta sense cap propòsit adaptatiu? Existeix un símptoma sense una intenció beneficiosa? Té sentit un comportament sense sentit?

Avui m'agradaria que repensem el símptoma.  Us poso un exemple que m'ha cridat l'atenció aquesta setmana.



Us remeto a aquesta entrevista a la Naru Fukuchi que he rebut al correu de la revista Culture, Medicine and Psychiatry. 

Us comparteixo l'enllaç. Feu clic aquí.

La conversa gira entorn a un article publicat per l'autor que porta per títol Children’s Everyday Actions After Disaster: Cultural Meaning, Developmental Timing, and Moral Agency in Post-disaster Japan. 

"Aquest article explora com els comportaments quotidians dels infants després del Gran Terratrèmol de l'Est del Japó (del 2011) es poden entendre no només com a símptomes o "comportaments problemàtics", sinó com a adaptacions culturalment i de desenvolupament significatives".

Una de les conductes més destacades és que els nens i nenes s'amagaven les sabates les unes a les altres. Aquesta conducta va ser observada pels mestres com un "perdre una cosa important i tornar-la a trobar". 

Aquesta conducta podria considerar-se banal i sense importància. Una entremaliadura. I ho és. Però també té que veure amb una forma d'autogestió emocional de guarir una ferida. Una reinsistència en reomplir allò que s'ha perdut. Reunir allò fragmentat. Sanar el trauma de la pèrdua.  El cicle repetit de "perdre i trobar" és una forma de joc posttraumàtic. També es pot entendre com una resposta adaptativa amb una intenció beneficiosa. Fins i tot una resposta culturalment adquirida en pro de recuperar la vitalitat perduda. 

Cada cultura configura les maneres en què les persones pateixen, es recuperen, es connecten amb els altres i reconstrueixen el significat després de les crisis. 

"La cultura i la salut mental estan estretament vinculades. Cada societat té les seves pròpies maneres d'expressar l'angoixa, mantenir les relacions i restaurar el significat després dels desastres".

L'autor diu respecte aquesta experiència:

"En un moment donat, vam introduir intencionadament una activitat lúdica d'ou de Pasqua en què els nens s'amagaven i trobaven objectes junts dins d'un joc estructurat. Curiosament, després d'aquella experiència, el comportament d'amagar sabates gairebé va desaparèixer completament.

Aquella experiència em va deixar una profunda impressió. Em va recordar que els infants sovint es recuperen a través del joc, les relacions i la creació de significat compartit, en lloc de fer-ho només amb explicacions verbals directes".

I jo penso que el ritual fa exactament això. El ritual reorganitza simbòlicament l'experiència. Impacta a la ment inconscient de manera directa. I la transforma. La reconfigura. Esdevé un antídot per desfer l'encanteri.

Aquí és interessant atendre amb quines ulleres ens mirem les conductes. I els seus judicis de valor. Les interpretacions. No ofereix els mateixos matisos posar-se les ulleres de la pedagogia, de la psiquiatria, de l'etologia o de l'antropologia. Perquè el que un parla de trauma, l'altre de conducta adaptativa i el darrer de conducta culturalment adquirida. I el cas és que tots tenen raó. 

Penso que convé destacar alguns aspectes d'aquest ritual:

- Estava estructurat en forma de joc.

- Era grupal.

- Visible i acceptat per tothom.

- Reproduïa exactament la mateixa conducta.

Tots aquests aspectes són els mateixos que s'han fet servir sempre en les tribus per remeiar els mals de l'ànima de la gent. El ritus grupal ple de simbologia. El símbol en comunitat cura i restaure l'ordre. Impacta de manera profunda a l'inconscient, el qual opera amb símbols i de manera col·lectiva. 

Els jocs, les activitats d'aprenentatge grupal, els rituals màgicoreligiosos grupals... tots operen de la mateixa manera en nosaltres. Transformen l'inconscient i això es tradueix a la carn. S'encarna l'experiència.

L'autor planteja que potser cal acceptar els límits dels tractaments o abordatges individuals i donar suport als entorns, les relacions i les comunitats. Atendre al grup. Crear accions grupals. Tribals. I posar llum a noves maneres d'organitzar-se més enllà de la jerarquia del poder i la dominància. Posar l'accent en la cooperació, la confiança i autogestió dels sistemes socioculturals més enllà de la medicalització.

En medicina ens preguntem "quins símptomes té aquesta persona". També és important preguntar-se quin significat pot tenir aquest comportament dins les relacions, la cultura i l'experiència viscuda per aquesta persona". 

Com diu l'autor "les persones no són simplement víctimes passives després de desastres. També són participants actius en la reconstrucció de la connexió, el significat i la comunitat".


 


Comentaris