Ressorgir de les cendres

Les catedrals gòtiques de França són la màgia de l’arquitectura medieval. Aneu a París i passejeu-vos per la catedral de Notre Dame ara que està restaurada i més brillant que mai després de l'incendi del 2019, sis dies abans del diumenge de Ressurrecció.

Si mireu l’extrem de l’emblemàtica agulla hi veureu un gall de metall daurat amb ales de foc, símbol d’un monument històric que com un au fènix ressorgeix de les cendres. 

Un dia una consultant diagnosticada de fibromiàlgia em va dir:

"Quan em ve una crisi de dolor fort, necessito baixar al fons del pou. Quedar-mi uns dies feta una merda. I després d'aquesta estada transitant per l'infern, reneixo de les cendres com un au fènix que alça el vol cap a la llum. A partir d'aleshores passo uns dies renovada i amb més vitalitat". 

El nostre inconscient, de caràcter paleo i salvatge, utilitza un llenguatge molt tosc, poc refinat. No està domat per la cultura. I fa el que sigui per tal de preservar la vida. 

El dolor és una senyal enviada al camp de la consciència per protegir-nos d'un perill (real o imaginari). Qualsevol avaluació cerebral inconscient considerada com una amenaça orquestrarà una resposta a tots els nivells per defensar-nos. 

Les persones que transiten llargs períodes de la seva vida amb dolor desenvolupen un sistema perceptiu altament sensible. Un autèntic "securitas direct" en nivell de màxima vigilància. 

Quan la conclusió és que estem fora de perill l'inconscient genera una nova percepció de la realitat. Passem d'habitar el món com un infern a veure la llum del cel. Ressuscitem de les cendres.

La clau de l'assumpte és comprendre la intenció beneficiosa que s'amaga rere aquest mecanisme de la ment i desmontar la psicotrampa.

El temple més famós d’Europa s’havia mostrat estable i inalterat fins el foc. Com una illa enmig d’un mar de canvis, on ni bales ni incendis havien pogut penetrar, a diferència d’altres catedrals europees. 

Com a curiositat, a l’interior del gall, identitat del país, símbol d’esperança i ressurrecció, hi han les reliquies de dos sants parisencs i un document amb els noms dels 2000 professionals que han treballat en la restauració. 

Foto: Romaric Toussaint